dissabte, 18 d’agost de 2018

Davant un conflicte, restaurar la confiança



“En cas d’un inici negatiu, les parelles Masters posen en marxa una pràctica restaurativa de seguida. Després de 7 anys estudiant quina és la reparació més efectiva davant una interacció negativa, els Gottman han arribat a la conclusió que la millor és “No és tot culpa teva. Jo també tinc la meva responsabilitat en aquest conflicte https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html



“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos”
bell books “all about love”





Els humans som una espècie ultrasocial, des que vam evolucionar pasturant per les estepes africanes tenim gravat en el nostre ADN la importància de les relacions, de la pertinença al grup. De fet, en situacions extremes l’ajuda dels altres és una de les portes cap a la supervivència. I, per altra banda, l’exclusió, amb els sentiments de dolor i solitud que l’acompanyen, és més perillosa per a la salut que els hàbits alimentaris poc saludables o el tabac...

Tanmateix, les relacions entre persones suposen l’aparició de conflictes. Sabem que cada persona té les seves peculiaritats, les seves necessitats, les seves manies. I que encara que necessitem les relacions, aquestes suposen invertir recursos i energia en construir un “nosaltres”, un espai amb respecte i confiança que permeti a cada un dels seus membres desenvolupar al màxim les seves capacitats. Com es pot fer tot això? Com es poden revertir els malentesos, les pors, els conflictes?

Vèiem en l’entrada dedicada als Gottman que disposem d’una teoria prou sòlida per aconseguir definir el que és important perquè les relacions funcionin. I un dels punts és la reparació dels danys en cas de conflicte. Quines són les maneres més efectives de restaurar la confiança i el respectes després d’un conflicte? Els estudis assenyalen una sèrie de conclusions:

1.     Com més aviat intentem reparar el dany, millor. Per tal d’aconseguir això, hauríem d’aprendre a ser amables i donar seguretat a l’altra persona en cas d’entrar en discussió. Recordem que la dificultat està en aconseguir no deixar-nos dur per la dinàmica negativa del desacord i les emocions negatives associades, com la ràbia, que fan que ens col·loquem com si l’altra persona fos un enemic i no la persona amb la que volem entendre’ns. (M’agrada la visió de la parella com a remers d’una canoa, si no s’entenen no avança, si van un en contra de l’altra acaben tots dos a l’aigua...)

2.     NO val intentar reparar el dany o intentar refredar la situació de conflicte emocional apel·lant a la raó. Un conflicte amb algú que ens importa suposa la mobilització de les emocions, per tant si el volem reenquadrar necessitem una reparació emocional. Per tant, NO funcionarà si intentem suggerir solucions o prendre com a punt de partida la lògica de la situació. En aquest cas, s’acomplirà la dita de que “és pitjor el remei que la malaltia”. Les reparacions han de tenir un sentit emocional, estem enmig d’estats emocionals que necessiten el reconeixement per part de cada un dels interlocutors.

3.     Les millors pràctiques restauratives tenen a veure amb fer-se responsables de la pròpia relació: acceptar el conflicte, tractar-lo amb humor, compartir els sentiments, expressar els acords, recordar que la relació és sempre més gran que els detalls en els que no ens posem d’acord...Recordar que formem part d’un nosaltres i que aquest és molt valorat per les dues parts és la millor reparació. Altres estratègies suposen: tenir en compte les aportacions de cada un i la posició que cada persona defensa, fer compliments a l’altra, acceptar els sentiments de la parella, calmar els propis ànims, fer broma de la pròpia posició, reconèixer la posició de l’altra de forma positiva...

4.     Les pitjors pràctiques restauratives tenen a veure: amb reconèixer la validesa de l’argument però, així i tot,  atacar a la persona (“això que dius està molt bé, però tindria sentit si tu també ho fessis”), intentar apel·lar a la lògica com si es tractés d’un acord comercial, amenaçar amb el final de la relació, prometre canviar sense concretar res i deixant de parlar, discutir sobre la manera de discutir de l’altra persona, estar a la defensiva sense escoltar a l’altra (pensant en el que s’ha de dir a continuació) i estar a la defensiva per tal de treure greuges antics o retreure coses que l’altra persona ha anat fent malament.

En definitiva, els Gottman creuen que el secret de tota bona relació comença pel que anomenen sintonitzar (vegeu també el que diu Barbara Fredrickson sobre la connexió positiva a https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html). Ells usen un acrònim: ATTUNE, que té els següents elements:

·        A (awareness) consciència de les emocions de la parella.
·        T (tolerance) tolerància a partir de considerar que hi ha dues visions vàlides de la situació.
·        T (turning toward) obrir-se a les emocions negatives de la parella.
·   U (understanding) entendre el perquè de les emocions negatives de l’altra persona.
·        N (non-defensively) escoltar de manera oberta i
·        E (empathy) expressar empatia per l’altra.


Les reparacions, els intents de tornar a la sintonia enmig d’un conflicte són la marca de la maduresa d’una relació.

Bona reflexió!

PS. Feu aquestes coses quan discutiu amb algú del vostre cercle íntim? Quines? Les que permeten “no fer mal” i “sintonitzar” o les que ens condueixen a “voler guanyar” la discussió?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada