dissabte, 25 d’agost de 2018

5 punts per superar la vergonya


"per a arribar a tenir una connexió autèntica, el primer de tot, és estar molt atents a la vergonya i a la culpa que sentim moltes vegades en situacions socials. Vergonya de no saber, de no poder, de no ser el que s’ha de ser...Culpa de no haver-ne sabut prou, de no haver previst, de no haver fet...I, després, les hem de transformar en acceptació, gràcies a la compassió, al fet de veure que som una persona única i especial i que, com totes les altres, ens mereixem respecte."https://benestaremocional.blogspot.com/2017/09/estimar-i-deixar-bons-records.html


"Vivim pensant que som els pringats de torn i que som més imperfectes i vulnerables que la resta del món. La veritat és que som humans i fem el que podem. No deixis que la vergonya o la por et facin creure que els altres et jutgen. La veritat és que estan massa enfeinats mirant de fer el que poden... I si algú et critica, pensa que al darrera hi ha la seva inseguretat, la necessitat de posar-te en el punt de mira per no ser-hi ell..." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/molts-danys-julia-o-20-coses-tenir-en.html



Imatge relacionada





L’altra dia, en un dinar entre amigues, vam parlar de la generació de la culpa i de la vergonya, d’aquelles persones (moltes d’elles ara dones adultes) educades en la certesa de la seva pròpia inadequació, de que mai s’esforcen prou per aconseguir el que s’ha d’aconseguir, de que sempre queden exposades a la mirada crítica dels altres i no poden, de cap manera, deixar-se anar tranquil·lament, sinó que han de seguir pendents de “quedar bé”, d’acomplir amb les expectatives que els adults que les van educar van decidir assumir sobre el que “haurien de fer” o com “haurien de ser”.

Hi ha persones molt sensibles a les crítiques, que s’estressen amb molta dificultat davant el malestar dels altres i, inconscientment, es senten responsables de restablir la calma, quan no és cosa seva perquè el malestar no l’han creat elles. En altres casos, però, el malestar davant les crítiques prové d’un aprenentatge, després de passar per mantenir connexions amb persones que t’han fet sentir que no ho fas prou bé

Com dèiem a una entrada anterior (vegeu,  https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/tens-una-mala-connexio.html), les males connexions es caracteritzen per l’ús de les emocions negatives o de les expressions negatives de desacord per part d’una de les parts, normalment la que té més poder en la relació, per tal d’influir sobre l’altra. L’adult, per exemple, utilitza l’expressió del “perfeccionisme, les demandes poc raonables, un esperit crític exagerat, la retenció de les alabances, la promoció de la vergonya, la cultura de la culpa, les humiliacions, els silencis...” per tal d’influir sobre la conducta de la persona que està al seu càrrec.

El resultat davant una connexió d’aquest tipus és la preocupació continuada pel propi rendiment, per la pròpia imatge, per la visió que tinguin els altres de la nostra actuació...És a dir, una vivència de la vida social amb capes i capes de vergonya i de culpa, una vida entrampada en una lluita contra les veus interioritzades que ens recorden que mai podem estar prou tranquils, perquè mai ho fem prou bé.

Quan em demanen què s’ha de fer amb aquestes emocions, amb aquestes veus interioritzades, la meva resposta és que la primera passa és acceptar. Acceptar és una paraula que s’hauria d’escriure sempre amb majúscules per tot el que suposa. Acceptar vol dir fer-se càrrec del que hi ha, amb respecte, amb compassió. Acceptar vol dir entendre que has arribat on ets perquè la vida ha vingut com ha vingut. Acceptar vol dir viure totes les ones derivades de l’emoció primària, en aquest cas la vergonya, observant les seves derivades, els judicis negatius, les valoracions negatives...

Acceptar és no lluitar, però, al mateix temps, saber que després de la primera glopada vindrà l’alliberament. Acceptar suposa veure que després de la calor de la vergonya ens vindrà la brisa de la calma, simplement perquè tot passa, perquè no és més del que és, un moment, el resultat d’una valoració antiga...

Però per acceptar hem de perdre la por, la por a que si no lluitem, la vergonya ens engolirà, la por a no saber fer el que hem de fer, la por a perdre els nostres fonaments, dolents però segurs pel fet que són coneguts...

No passa res si sentim vergonya perquè ens han ensenyat a sentir-nos així. L’únic que hem d’aconseguir és recordar que és una emoció que ens ve del passat i que si sentim el que sentim sense enfadar-nos amb nosaltres mateixos, aconseguirem generar uns circuits cerebrals que no només continguin la vergonya, sinó que hi passin per sobre com el camí que evoluciona en una altra direcció, en la direcció de sentir el que sentim sense que això ens faci fer el que no volem fer.

La pròxima vegada que sentis vergonya per alguna cosa que has feta o que has deixat de fer i que ho sentis com si es tractés d’una desqualificació personal (en pla “no he fet això i, per tant, som una mala persona o una mala mare o una mala companya”), fes-te un favor i segueix un protocol semblant a aquest:

1.     Descriu la situació (On eres? Amb qui? Què ha passat?).

2.     Descriu l’emoció (Has sentit culpa? Has sentit vergonya? Amb quina intensitat?).

3.     Descriu els pensaments que hi van darrera. (Què has pensat sobre tu mateix@? Quines qualificacions t’han vingut al cap? Quines conseqüències sents que tindrà la teva actuació?).

4.     Pensa en que li diries a algú que estimes molt. (Què li diries exactament? Com li faries arribar el teu suport? Com li demostraries la teva compassió? Com li recordaries que el que ha passat no canvia per res els teus sentiments cap a ella?).

5.     Aplica’t els consells a tu mateix@. (Com pots construir una frase o una paraula que et recordi que tu ets una persona com qualsevol altra i que el que t’ha passat no canvia que ets digne d’estimació? Com pots resumir el que li diries a una persona estimada? Com pots aconseguir tractar-te com si fossis una persona estimada?)


Segueix el procediment durant 6-8 setmanes. Fes-ho de manera sistemàtica. Guarda els registres al mateix lloc. Recorda que no es produirà millora fins que hagin passat unes 3 setmanes.

Bona pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada