“Aquest Nadal m’agradaria practicar més que mai la “saudade”, l’emoció portuguesa mescla de tristesa/nostàlgia/record. M’agradaria que tothom tingués un moment per pensar en els que estan sols, els que han perdut algú, els que passen per moments difícils... M’agradaria pensar que estem més a prop d’entendre la humanitat compartida, de sentir que tots estem fets de la mateixa pasta, que venim del mateix lloc...” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/el-nadal-que-ens-agradaria.html
Ja ha tornat Nadal. I no puc mentir, encara que les morts i les pèrdues no m’havien rendit, amb la pandèmia de l’any passat la cosa va ser diferent... Però no, no deixarem de celebrar tot el que puguem. Tanmateix, he d’admetre que la reducció de quòrum, amb tot el que això suposa, ha fet que la cosa ja no sigui el mateix d’abans, encara que ja ho visquéssim tot amb la nostra quota de tristesa afegida.
Aquest Nadal no hi haurà cantades al voltant de la taula. Ni reunions familiars complertes. Ni recollida de regals del Pare Noel. Sí que celebrarem, en petit comitè, que estem bé i que a casa nostra ens estimem i donem les gràcies cada dia per la sort que hem tingut. Celebrarem un Nadal diferent, una altra vegada.
Així i tot, agrair la companyia, la sort de tenir un lloc al que pertànyer, de tenir gent que t’estima, és una cosa que no es pot deixar de fer. A mesura que s’acostaven aquestes dates, m’he trobat dient que l’important és celebrar, és igual si aquest any ho fem fora de temps, quan faci calor i la variant omicron ja hagi trobat la manera de conviure amb nosaltres sense fer-nos massa mal.
Nadal és una excusa convertida en ritual per celebrar la comunitat, l’amor i l’agraïment. Nadal és una manera de fer-nos pensar en la sort que hem tingut, sí encara que sigui una sort enmig de la dissort. Nadal és un moment per recordar els que estan sols i ajudar als que es troben al nostre costat. Nadal és un estat d’ànim, la possibilitat de pensar en el que pots donar, en el que pots regalar, en com pots aconseguir el somriure dels qui tens a prop...
Nadal és un temps de gratitud, de celebració de la vida. També té el seu punt de tristesa, de “saudade”, de nostàlgia, de recordar els que no hi són... I de recordar tot el que ens van donar, tot el que vam compartir. Nadal és l’excusa per parlar del passat i del futur, del que ens agradaria compartir, del que esperem poder fer. Nadal ens dona l’oportunitat de parlar de les històries del passat, de compartir desitjos de futur.
I ara, per celebrar aquest Nadal estrany, se m’ocorre tornar a escriure la meditació de l’amabilitat afectuosa:
Així com tots els éssers volen estar bé i viure lliures de patiment,
Que siguis feliç i visquis lliure de patiment.
Que estiguis bé
Que siguis feliç
Que estiguis sa
Que visquis amb amor.
bON nADAL, una altra vegada...
Una abraçada prepandèmica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada