“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou”
“Sap escoltar perquè vol entendre i connectar i créixer”
“Només podem tenir tanta intimitat amb un altre com la que tenim amb nosaltres mateixos”
Kate Murphy,“No me estàs escuchando”
Davant un conflicte i com a mesura d’enquadrament per tal de reconduir-lo, el meu pare deia:
“Abans d’escoltar què diu algú, pensa en qui és”, recordant què havia fet abans, com s’havia comportat aquesta persona en situacions similars, quins valors havia demostrat tenir amb les seves paraules i fets…
La meva mare, per la seva banda, afirmava:
“No pensis en qui parla, escolta bé el què diu”, reflexionant en que sempre pots aprendre del que diuen o saben altres persones, que tots podem fer aportacions, independentment de les nostres afinitats…
S’ha de dir que, de petita, tot plegat era un poc confús.
A més, aquestes paraules sortien de la boca de la persona més introvertida que he conegut, el meu pare, i de la més extravertida que m’he trobat mai, la meva mare.
Sí, ca meva era una terra de contrastos…
Després de tota la meva infància i adolescència intentant treure l’entrellat de tot això, ara, a la fí, crec que tinc la solució.
Els dos tenien raó.
Els conflictes són inevitables.
D’una manera o altra entraran a la teva vida.
El que hauríem de saber, explica Amanda Ripley en el seu llibre “High Conflict” és com no caure en els que es poden tornar tòxics, destructius.
O com sortir-ne una vegada detectats.
Ripley segueix la vida de tota una sèrie de persones que s’han trobat en situacions dramàtiques, de vida o mort i han aconseguit trobar la manera de reorientar-la.
Aquestes històries tenen en comú una sèrie d’estratègies que han fet possibles els canvis. Tot comença quan arriben a un punt de saturació. En aquest moment se n’adonen de que la roda del conflicte s’havia apoderat de la seva vida, passant per damunt del que eren els seus valors, la seva família, la seva humanitat..
Ripley proposa construir una cultura resilient al conflicte a partir del que han après les persones que ha seguit al llibre.
Per això, s’han de seguir 5 passes:
1.- Investigar la història que hi ha al darrera del conflicte.
(Estratègia de monpare)
Un conflicte comença per qualsevol diferència sobre qualsevol tema i sol enquistar-se quan al darrera hi ha necessitats bàsiques i emocions bàsiques.
Les persones tenim tendència a pensar en categories binàries (blanc/negre; bo/dolent; liberal/consevador…). Aquestes fan que ens excloguem mútuament, originant un dolor social que genera més exclussió i més dolor social. A més, el nostre sistema cognitiu té tendència a veure el que estem preparats per veure.
Bingo. Estem en camí d’un conflicte que s’enquistarà i que s’alimentarà a ell mateix.
Les persones que hi queden a dintre ja no poden deixar de veure el motiu de la disputa com una lluita, en la que no poden perdre. Senten que l’altra és l’enemic, és un joc de nosaltres contra ells. Tenen por de perdre, de l’angoixa que hi ha en els problemes que intenten solucionar… Tenen por de sentir-se humiliats.
El primer punt, llavors, és escoltar la història que cada persona pot contar sobre el que la preocupa, com veu les coses…
La majoria de vegades, explica Ripley, s’ha d’acudir a un mediador. Hi ha un secret en la comunicació: només ens escolten si es senten escoltats. I a vegades només ho aconseguim amb una tercera persona. És la que ens pot ajudar a cercar la tercera història, que inclogui la meva i la teva.
2.- Mirar de no caure en el pensament binari.
(Estratègia de mumare)
No formis grups, i si ho fas, que siguin més de dos. I mira de crear rutines i rituals que mesclin les persones de forma nova.
Les persones compartim la nostra humanitat, però després de passar pel cribatge de pensar en categories, passem a ser adversaris que no recorden que sentim el mateix dolor, el mateix amor per les persones que estimem…
Una manera de rompre això és tractar les idees com si no tinguéssin propietari i tothom les pogués elaborar i defensar.
L’altra és recordar que tots tenim la nostra naturalesa en comú, respirem el mateix aire i volem un futur millor per les persones que estimem.
3.- Deixar al marge els que alimenten el conflicte.
(Estratègia de monpare).
Hi ha persones a les que les agrada el conflicte, la confrontació.
Tots coneixem gent que s’alimenta del malestar que genera altra gent: “amics” que ens parlen malament dels altres, companys de feina que es relacionen assenyalant el que no les agrada, familiars que ens recorden desacords o històries desagradables per seguir amb la vena de criticar o fer sentir malament…
Crea distància amb aquestes persones.
Si has estat alimentant el conflicte, troba una altra manera de relacionar-te. Deixa de parlar malament. Intenta ser amable i agradable.
4.- Comprar temps i generar espai.
(Estratègia de monpare i, pel que fa a compartir moments bons, de mumare)
Compra temps per compartir coses bones.
Recorda la ratio màgica 5:1 (per cada cosa negativa, cinc de positives; vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html).
Troba maneres de calmar-te i trobar el teu espai mental. (Recorda la història de Rebecca Solnit sobre els inuit: quan s’enfaden amb algú, agafen una estaca i caminen per la neu fins que les espassa. En aquest moment, claven l’estaca al terra I miren on han arribat. Després, desfan el camí, ja calmats.)
Usa l’humor.
Practica l’escolta activa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html).
Parla’t a tu mateix en segona persona. Mira les coses des de la distància d’una altra persona que veu el que està passant.
Escriu el problema des del punt de vista d’un observador.
Canvia d’objectiu:
no es tracta de que t’agradin el que pensen altres coses, es tracta d’entendre el seu punt de vista.
5.- Complicar la narrativa.
(Estratègia de monpare)
Les històries mai són simples. I només la curiositat ens pot ajudar a veure la seva complexitat.
La curiositat necessita sentir-se segur, un acord de respecte mutu i, a més, humilitat per poder aprendre coses noves, perspectives noves.
Les preguntes són una eina molt important. Encara que la gent segueixi sense estar d’acord, sentir que escolten les seves respostes, canvia tota la visió de la història.
Preguntes que es poden fer quan hi ha un conflicte:
Què sembla massa simple de la definició d’aquest conflicte?
Què t’agradaria entendre dels que mantenen l’altra posició?
Què t’agradaria que entenguessin els altres de tu?
Com seria aixecar-se un dia i que aquest problema ja estés resolt?
Quina és la pregunta que ningú fa mai?
Què t’agradaria saber sobre aquesta controvèrsia que encara no saps?
Què és el que t’angoixa d’aquesta situació?
I, la demanda més efectiva:
Explica’m més coses.
Si apliquem aquests punts, aconseguirem viure millor, connectar millor, aprendre més… Té la seva dificultat. Però val la pena intentar-lo.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada