Deu consells per educar les emocions

 "La funció de les emocions és ajudar-nos a superar els obstacles i a sobreviure. Gràcies a les emocions, la nostra atenció es centra en el que és important en el moment i es posen en marxa una sèrie de programes d’acció que ens permeten donar respostes adequades a la situació. A cada emoció li podem assignar un protocol que comença per identificar la situació i acaba per la resposta que és més probable que donem."

https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/03/7-coses-que-hem-daprendre-sobre-les.html

El secret per tenir una bona relació amb nosaltres mateixos i amb els nostres fills passa per educar les nostres emocions, tal i com s’explica en l’entrada de la web de l’organització Six Seconds (vegeu http://www.6seconds.org/2017/08/22/ten-emotionally-intelligent-ways-build-trust-parent/). Això, però, suposa comprometre’s a fer un camí que passa per assumir tres elements:

1) Practicar el confiar en el que ens comuniquen les nostres emocions;

2) Assumir, cada un de nosaltres, la nostra responsabilitat emocional; i,

3) Equilibrar la confiança amb les expectatives.

Per treballar el primer element, juntament amb els nostres fills, podem començar per identificar l’emoció que en aquest moment veiem present, ajudar a posar-li nom i validar-la.

Per treballar el segon, la responsabilitat emocional, hem d’interioritzar la idea de que sentir una emoció no vol dir actuar de manera automàtica, seguint el que marca la pròpia emoció. Això suposa passar per una fase en la que veiem com ens en sortim de les situacions, mirant si les estratègies utilitzades ens resulten útils o, al contrari, ens porten a tenir més problemes.

Per treballar l’equilibri entre la confiança i les expectatives, hem de recordar sempre que els fills, en el cas de donar-los l’opció de decidir, en moltes ocasions no triaran el que ens agradaria a nosaltres. Hem d’estar preparats per assumir la frustració de que no acompleixin les nostres expectatives i equilibrar la balança amb la confiança en les seves decisions. Això no resulta fàcil, ja que, en el fons, suposa respectar el dret a aprendre de les pròpies equivocacions, cosa que als pares ens costa molt.

Així, si voleu prendre notes sobre els deu punts que suposa aquest camí cap a la intel·ligència emocional, quedarà de la següent manera:

1.- Identificar les emocions que veiem en els nins usant un llenguatge neutre per tal de descriure el que podem observar: “Veig que estàs molt frustrat amb la teva germana” (Element 1: aprendre sobre les emocions)

2.- Ajudar a etiquetar les emocions i a que sàpiguen posar-los-hi un nom. Demanar directament: “Cóm descriuries el que sents ara?” (Element 1: aprendre sobre les emocions).

3.- Validar l’emoció que podem observar en el moment: “Puc entendre perquè et vas enfadar amb el teu amic”. Validar no vol dir estar d’acord, sinó simplement mirar de veure la situació des del seu punt de vista. (Element 1: aprendre sobre les emocions)

4.- Per ensenyar responsabilitat emocional la millor manera és l’exemple. Per això, hem de permetre als nins que vegin com ens en sortim dels conflictes que tenim en el nostre dia a dia, comentant el problema i mirant de trobar-hi una solució. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

5.- A mesura que observem com actuem se’ns presenta l’ocasió de veure quins són els patrons que funcionen i quins són els que no. Com a família en podem parlar, assumint cada un dels membres la nostra forma de fer. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

6.- Parlar de les opcions i de les formes en què cada persona pot assumir la responsabilitat emocional ens porta a ser més conscient de les nostres reaccions i de les conseqüències de les nostres accions. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

7.- Quan els nostres fills arribin a l’adolescència, el fet que es trobin prenent les pròpies decisions, ens posarà en la situació d’haver d’acceptar la seva elecció. Això suposa que ens hem d’assegurar que estem preparats, tan els pares com els fills. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

8.- Aprendre a analitzar les conseqüències de les pròpies decisions forma part del que podem aportar els pares a l’educació emocional dels adolescents. Sabem que els seus lòbuls frontals (que determinen la seva capacitat executiva i d’autocontrol) encara no estan del tot calibrats. Per això, és molt important ser compassius i baixar al seu nivell per tal d’ajudar-los a l’hora d’analitzar pros, contres i conseqüències. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

9.- Ajudar a afrontar les adversitats és una de les habilitats més difícils d’ensenyar. Hem d’evitar córrer a protegir els nostres fills. Hem de confiar en què afrontar les dificultats per un mateix, una vegada que aquestes s'han processades, es converteix en la manera més potent d’aprendre i de generar una autoestima sana. Sobreprotegir els fills és una manera de dir-los que no confiem en ells. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

10.- Per navegar per les aigües turbulentes del fet de ser pares, l’eina més útil és conèixer les nostres pròpies emocions. No podem ajudar als altres si estem estressats. Hem d’aprendre a fer les pauses necessàries quan això passi. Per això, hem de practicar les passes dels dos primers elements (etiquetar i validar les emocions (Element 1); destriar els patrons que funcionen dels que no (Element 2)). (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

Bona reflexió!