7 coses sobre la memòria

"Hoy son las manos la memoria.
El alma no se acuerda, está dolida
de tanto recordar. Pero en las manos
queda el recuerdo de lo que han tenido.

Recuerdo de una piedra
que hubo junto a un arroyo
y que cogimos distraidamente
sin darnos cuenta de nuestra ventura.
Pero su peso áspero,
sentir nos hace que por fin cogimos
el fruto más hermoso de los tiempos.
A tiempo sabe
el peso de una piedra entre las manos."

Pedro Salinas 

La memòria fa referència a la capacitat i a les eines que el cervell i la ment usen per tal d’emmagatzemar i recuperar informació.

1.- La diferenciació bàsica per a entendre com funciona la memòria comença per distingir entre la Memòria de Treball i la Memòria a Llarg Termini. Les idees i els pensaments passen d’una a l’altra en funció de quin sigui l’objectiu en aquell moment: si hem de recordar en un futur passem informació des de la Memòria de Treball cap a la Memòria a Llarg Termini, en un procés anomenat emmagatzematge. Si intentem recordar alguna cosa passem la informació des de la Memòria a Llarg Termini cap a la Memòria de Treball, en un procés anomenat Recuperació.

2.- Molta de la informació que intentem emmagatzemar o recuperar es perd pel camí. Un dels motius és la capacitat limitada de la nostra Memòria de Treball: en un moment determinat podem mantenir unes 7 unitats d’informació actives. Una forma de superar aquesta limitació es basa en combinar la informació: en xifres significatives quan es tracta de números o en acrònims quan es tracta de lletres, per exemple.

3.- Per recordar determinada informació la codifiquem. El procés pel qual passem la informació des de la Memòria de Treball a la Memòria a Llarg Termini és incomplet, esquemàtic i caòtic. La regla per tal de recordar millor una informació es basa en el fet que com més lliguem el que volem recordar a altres associacions mentals que ja tenim, més fàcil ens serà consolidar i, per tant, recuperar la informació més tard.

4.- La informació procedent de la Memòria de Treball es codifica i quan passa a formar part de la Memòria a Llarg Termini s’organitza en xarxes d’associació, les anomenades Xarxes Neurals. Els conceptes mentals es van interconnectant uns amb els altres.

5.- Quan activem un element de la xarxa s’activen els altres elements que en formen part, de manera que passen a ser més fàcils de recordar. Per això és més fàcil recordar les coses que hem après en determinants contextos en aquests mateixos llocs. Aquest efecte es denomina Memòria Depenent de l’Estat. Això passa també amb l’estat d’ànim: quan estem tristos ens venen al cap records més tristos; quan estem contents ens venen al cap records més alegres.

6.- La regla general de funcionament de les Xarxes Neurals és que s’enforteixen els lligams entre els elements que s’utilitzen de manera més freqüent. Així, si ens esforcem a recordar determinades coses aquestes, després de practicar, resulten més fàcils de recordar. També sabem que, en lloc d’intentar memoritzar les coses estudiant, és més efectiu fer-nos preguntes sobre el que volem recordar.

7.- El gran enemic dels records no és el temps, són altres records. Com més reforcem determinades coses, més probable és que se’ns oblidin informacions que hi estaven relacionades. L’oblit és un resultat necessari de com funciona la memòria. L’oblit, en moltes ocasions, no significa que la informació s’hagi perdut, sinó que és més difícil de trobar. Per altra banda, si se’ns fan determinades preguntes després d’haver vist un incident, tenim tendència a introduir informació nova que no hem vist, però que hem associat amb altres ocasions semblants.

En definitiva, la memòria no és una gravació, sinó que està formada per processos de codificació i de recuperació dinàmics que canvien contínuament les nostres Xarxes Neurals. Cada vegada que intentem recordar determinada informació, sense voler-ho el que fem és anar canviant aquesta informació.