"Els obstacles que ens trobem quan volem convertir-nos en detectius o pensadors experts provenen de la nostra pròpia naturalesa. No estem preparats per a funcionar així contínuament. Fer tal cosa, seria el resultat d’un entrenament constant. El problema és que la ment humana actua en funció de dos sistemes de resposta. El primer és ràpid, intuïtiu, reactiu i “calent”; una espècie de vigilància mental que es troba en un estat continu de “lluita/fugida”. No exigeix esforç ni pensament conscient i actua com a pilot automàtic, de manera que està programat per tal de defugir el patiment i cercar el plaer"
"L’altra sistema és més lent, més deliberatiu, més rigorós i més lògic i “fred”, però resulta molt més costós des del punt de vista cognitiu. No sol entrar en acció a no ser que es consideri necessari. De fet, només usem aquest segon sistema, més fred i serè, quan alguna cosa capta intensament la nostra atenció i ens obliga a aturar-nos."
Segons la nomenclatura
que s’usa per a classificar les espècies, nosaltres pertanyem a l’anomenada Homo Sapiens Sapiens, som els “homes que pensen”. Però què significa
exactament pensar? Com pensem?
El
pensament es dona quan ens veiem en la necessitat de fer alguna cosa en una
situació que no hem vist o viscut abans. Els processos
implicats en la memòria i en l’aprenentatge ens han mostrat que, com a humans,
el que fem és emmagatzemar informació en xarxes de relacions que ens ajuden a
navegar per la realitat quan ens trobem amb situacions que ja hem viscut. Les
Xarxes Neurals, una vegada consolidades, ens faciliten la vida per la via de no
consumir els recursos escassos dels que disposem.
Les
7 coses que hauríem de tenir en compte si volem entendre els processos de
pensament són:
1.- El nostre poder mental, la capacitat
disponible per pensar, és limitat. El cervell intenta sempre conservar els
seus recursos mentals. La manera que té de fer-ho és posar en marxa una sèrie
de processos que “simplifiquen” la realitat. Un dels més usats és la categorització, que suposa agrupar
coses del nostre món gràcies a tenir en compte les seves característiques
comunes. Aquest procés d’agrupació està sempre en revisió. Una categoria útil
és la que ni és massa ampla ni massa concreta, com per exemple, “arbre” (entre
“planta” i “pi”) o “cotxe” (entre “vehicle” i “citroën C2 TDi”).
2.- Per tal de seguir el principi de l’economia
cognitiva (no gastar més recursos dels que siguin necessaris) es persegueix un
equilibri a l’hora de generar categories: prou perquè siguin útils, però no
massa per no sobrecarregar el sistema. Per emmagatzemar la informació el
cervell usa les Xarxes Neurals que hem vist quan hem tractat la Memòria. A
mesura que es troba amb coses noves, es va modificant la xarxa de cada
categoria.
3.- A partir del que
sabem fem prediccions sobre el que ens anem trobant. El cervell és una màquina
de predicció. Bàsicament, fa suposicions sobre el que ens podem trobar a la
realitat. Però per tal de reduir la
quantitat d’informació que s’ha de processar, usem el que s’anomenen Heurístics.
Un dels més destacats és el de Disponibilitat:
creiem que determinades coses són més
probables perquè són fàcils de recordar o imaginar. Això ho veiem, per
exemple, amb la por als taurons. Un altre exemple és l’heurístic d’Ancoratge: si hem de fer una estimació
sobre una quantitat, tenim tendència a agafar com a referència un número que
acabem de sentir o veure (si ens donen
una dada abans de demanar-nos alguna quantitat, el cervell parteix d’aquesta
quantitat: “Avui és dia 28, quin dia va néixer Einstein?”. Curiosament la
resposta que donarem estarà molt a prop del 28)
4.- Les decisions basades en els heurístics,
encara que més imprecises o fins i tot errònies, estalvien energia mental. Quan
prenem decisions d’aquesta manera estem usant el que s’anomena Sistema 1 de
pensament. Quan en fem ús, les decisions són ràpides i gairebé automàtiques i
inconscients.
5.- Quan “ens aturem a pensar” de manera
conscient en una decisió, estem entrant en el que s’anomena Sistema 2 de
pensament. Aquest és el que usem quan volem ser “racionals”. El problema és
que les decisions passen a ser més lentes i s’usa molta energia mental (vegeu
una explicació més detallada dels dos sistemes a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/02/aprendre-pensar-com-en-sherlock-holmes.html
i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html).
6.- El Sistema 2 de pensament usa com a
estratègia bàsica la Prova d’Hipòtesis. El problema bàsic amb aquesta
estratègia és que som molt dolents a l’hora d’usar-la si no ho fem en un
context molt controlat, com és el cas de la Ciència. Una de les coses que ens
juguen en contra, per exemple, és el
biaix de confirmació que és la
tendència a mirar només l’evidència que dóna suport a les nostres creences.
Això ho podem
constatar contínuament quan parlem amb persones que són d’equips
o partits diferents, per exemple.
7.- Els enemics de les decisions racionals, les
que intentem buscar amb el Sistema 2 de pensament, són els biaixos que ens
venen de sèrie. Un altre dels més coneguts és el que ens porta a valorar
riscos de manera imprecisa, sobreestimant successos improbables i infraestimant
successos probables (com el que va passar
amb l’11 de setembre a Estats Units: la gent per por de trobar-se amb un
atemptat d’avió va decidir anar més en cotxe, cosa que va fer que el nombre de
morts en carretera es disparés).
Finalment, com ens
presenten els riscos, com a pèrdues o com a possibles guanys, pot fer que
prenguem determinades decisions. Els
humans tenim el que s’anomena aversió a la pèrdua: ens quedem enganxats a històries
que no ens convenen per no haver d’afrontar la pèrdua, encara que això suposi
perdre molt més al final.
Seguiu pensant que som
“l’espècie que pensa”?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada