“És fàcil oblidar com de meravellosos, estranys i bells som els humans.”
“Com va escriure Emily Dickinson: L’esperança és aquesta cosa amb plomes que es posa en l’ànima i entona melodies sense paraules, i no s’atura per res. De tan en tan encara deixo d’escoltar melodies. Encara m’embolcalla l’abjecte dolor de la desesperança. Però mentrestant l’esperança canta. Es només que una, i una altra, i una altra vegada he de tornar a aprendre a escoltar.”
“Crec que el repte i la responsabilitat de tota persona és reconèixer que els altres també són persones, escoltar el seu dolor i considerar-lo seriosament, encara que no pugui sentir-lo. Crec que aquesta capacitat d’escolta és el que vertaderament diferencia la vida humana de la quasivida d’un enterovirus.”
John Green “Tu mundo y el mío: Postales desde el Antropoceno”
“Per a tots aquells que volen descobrir el que volen fer amb la seva vida: PRESTA ATENCIÓ A LES COSES A LES QUE PRESTES ATENCIÓ. No hi ha massa més a dir”. Aquesta és una de les primeres cites que trobem al llibre de John Green “Tu mundo y el mío”. I es tracta d’una declaració d’intencions: reflexionar sobre la vida, el seu sentit i el que és important tenir en compte a l’hora de viure-la, tot això usant com a excusa fer una revisió dels temes que a Green li criden l’atenció.
Green puntua, sobre un barem de 5 estrelles possibles, coses com el cometa Halley, l’himne del Liverpool “You’ll Never Walk Alone”, les pintures rupestres de Lascaux, els dinosaures, les postes de sol, els pingüins de Madagascar, cercar desconeguts al Google, els xiuxiuejos, la foto “Tres grangers de camí cap a un ball” i altres temes aparentment aleatoris. El resultat, però, és un tur pel que troba important a la vida, la seva recerca de sentit, la seva lluita per mantenir-se en equilibri i amb una certa lucidesa.
Green ens parla dels seus estats depressius i de la necessitat de la bondat i la connexió per tal de poder tornar a la vida. Entre el TOC i la depressió, aquest autor ha transitat pel món de la teràpia psicològica i de la medicació. I agraeix la seva presència amb l’afirmació que les deu la vida. Creu que les desigualtats són un problema econòmic, social i, inclús, espiritual. Ens recorda que la vida està feta d’incerteses, que no som els únics habitants del planeta, que mai acabem d’aprendre, que escoltar sempre serà el més important, que quan ve el dolor ens enganya i sembla que quedarà per sempre...
De totes les seves observacions, en podria treure dotze que podrien definir-se com les reflexions sobre què significa ser humà en aquesta etapa de la història de l’univers (o com aconseguir viure una vida plena i amb sentit, a pesar de tot el que et vagi passant):
1.- “A la vida, no hi ha observadors, només participants.”
2.- “No hem d’oblidar que els humans som meravellosos, estranys i bells; estem fets de combinacions improbables de pols d’estrelles”
3.- “La capacitat de prestar atenció és la llavor de la curiositat, de la possibilitat d’emocionar-nos amb el que mirem”
4.- “La por humana universal a l’abandonament es soluciona reforçant la nostra capacitat de vincular-nos amb els altres”
5.- “Casa nostra no és un lloc, és un moment”
6.- “Quan la humanitat col·labora com un tot i protegeix als vulnerables, el seu projecte i ella mateixa floreixen”
7.- “Per fruir de la bellesa t’has d’obrir, has de tornar-te vulnerable a ella”
8.- “Anem amb compte: Ens creiem les històries que ens conten els que saben contar històries”
9.- “Alerta amb les notícies: Vivim pendent dels successos, quan el que canvia el món són els processos”
10.- “La depressió és melancolia sense els seus encants, com deia Susan Sontag”
11.- “Les tradicions compartides són una forma d’estar amb la gent, no només amb els que hi són, sinó també amb els que alguna vegada van existir.”
12.- “Has de saber callar i escoltar. En cas contrari, et perdràs totes les coses bones”.
Bona reflexió!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada