El camí cap als estats de flux

En una de les entrades de Farnam Street redescobreixo una aparició en les TED talks (vegeu www.ted.com) d’un vell amic d’aquest blog:  Mihaly Csikszentmihalyi. En aquesta xerrada el psicòleg explica el seu interès, des dels inicis de la seva carrera, per descobrir que és el que ens fa feliços. Després de mostrar en una gràfica la poca importància dels diners (una vegada que s’han aconseguit els necessaris pel benestar i que ell fixa en uns 1000 dolars per sobre dels mínims per a sobreviure), conta els seus estudis sobre els estats de flux (flow, en anglès), estats en els que les persones es senten en un estat de benestar especial. I encara que tots estem temptats a concloure que estan relacionats amb la inactivitat de les vacances o amb el repòs, la veritat és que el millor benestar és aquell que ens troba actius, en resposta a un repte i en el moment en què posem en marxa les nostres capacitats en un estat d’alta concentració.

Csikszentmihalyi ens recorda que l’atenció és com l’energia en el sentit que sense ella res no és possible. De fet, ens anem creant a nosaltres mateixos en funció de com usem la nostra atenció. Els nostres records, els nostres pensaments i les nostres emocions i sentiments estan modelats per com la dirigim. La qualitat de la nostra experiència, la qualitat de la nostra vida, vendrà definida per com anem focalitzant l’atenció. El màxim del benestar es trobarà gràcies a una energia amb control, l’atenció, enfocada cap allò que ens apassiona.

Els estats de flux, si seguim la presentació que en fa en el seu llibre “Fluir”,  es poden experimentar en situacions molt diverses. Els trobem en aquells moments en què les persones experimenten una total unitat amb les seves accions. I això pot passar en fer esport, escalar, tocar un instrument, tallar carn, fer un ram de flors, cosir o fer punt, fer busseig  o moltes altres activitats. Csikszentmihalyi enumera set característiques generals dels estats de flux:

1.     La persona experimenta una sensació d’unitat i d’èxtasi (perd el sentit del jo).

2.     La persona està completament implicada i concentrada.

3.  La persona experimenta la tasca com un repte i ha de mobilitzar les seves capacitats a un nivell alt.

4.     La persona experimenta un sentiment molt agradable de serenitat.

5.     La persona experimenta un sentit del temps distorsionat.

6.   La persona està motivada intrínsecament, és a dir, fa la tasca no pel resultat sinó pel propi procés de fer-la.

7.     La persona té una sensació de control. 

Aquesta és la figura que representa els estats d'ànim relacionats amb les activitats. Sempre que estem en ple funcionament, implicats en una activitat que demandi l’actuació de totes les nostres habilitats, sentirem una sensació de gran alegria i tindrem el desig de repetir l’experiència (FLOW). En cas de que les nostres capacitats estiguin per sota del repte que suposa l’activitat sentirem un cert malestar (“arousal” en la figura) i si estan un poc per sobre experimentarem una sensació de control. Les activitats que ens relaxen suposen un repte baix amb unes capacitats altes. Arribem a l’avorriment quan el repte és baix i les capacitats que mobilitzem són moderades.

Així, podríem dir que en el camí cap al flux (“Flow”) ens trobem amb dos possibles itineraris. Per una banda, la via d’aconseguir augmentar les nostres capacitats, amb l’esforç i la persistència que fan que generem patrons (per exemple, automatitzar la lectura per tal d’arribar a fruir del contingut; automatitzar moviments per tal d’arribar a fruir d’un esport o del cant; coneixer bé les emocions per tal de potenciar les relacions, etc.). Per l’altra, assumir una actitud de compromís davant els reptes, deixant de donar tanta importància a la nostra imatge o superant la por al fracàs (en aquest cas, hi trobaríem exemples de moltes persones que aposten pel creixement personal, per la superació de les seves pors, per la congruència entre la seva vida i els seus valors).

La proposta de Csikszentmihalyi, en el fons, és la d’aconseguir un major benestar emocional, una millor autoestima, un sentiment de que la nostra vida val la pena, gràcies a la presència d’aquests estats de flux, generats per la combinació del nostre esforç i de l’acceptació dels reptes.