Passa al contingut principal

Activitat pel benestar nº 9: assaborir les alegries de la vida



Sonja Lyubomirsky, en el seu llibre “La ciencia de la felicidad”, ens proposa una activitat pel benestar que cerca que aconseguim assaborir les alegries de la vida. La majoria del nostre temps vivim pendents del que ja ha passat o del que passarà. Això no deixa que ens adonem de que la vida i les seves alegries passen en present i que un dels ingredients de la felicitat és que siguem capaços de fruir de les experiències positives. La majoria de nosaltres ens recordem d’això només després d’haver tingut dificultats (una malaltia, un dolor agut, una pèrdua,..). Així, durant un temps, veiem la vida d’una altra manera, essent conscients dels dons que ens proporciona, fruint de les petites coses.

Els investigadors, explica Lyubomirsky, defineixen fruir com els pensaments o els comportaments capaços de generar, intensificar i prolongar el plaer. Per exemple, quan ens aturem a fixar-nos en els matisos de llum presents en una posta de sol estem fruint. També ho fem quan ens alegrem i participem dels nostres èxits i dels dels nostres amics. O quan deixem de badar i passem a estar presents en la situació, vivint cadascun dels moments.

La diferència entre l’experiència de fluir i la de fruir resideix en el fet de considerar la pròpia situació, essent conscients del moment. No es tracta de demanar-nos contínuament si estem fruint, sinó d’aterrar en la nostra pròpia experiència i viure-la. Les persones podem aprendre a fruir anticipant les experiències positives i recalcant i mantenint de forma conscient aquests moments agradables. A més, també podem recordar deliberadament els fets positius que ens han passat, de manera que podem aconseguir fer renéixer el plaer una vegada que ja han passat.

Un dels obstacles que fan més difícil mantenir-se centrats a l’hora de proposar-se fruir és la ruminació (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/les-estrategies-de-regulacio-emocional.html). Per altra banda, s’ha de recordar que si no som capaços de mirar la nostra realitat amb ulls de nen, l’anomenada “adaptació hedonista” (que fa que el plaer, una vegada repetida una experiència, vagi disminuint) ens impedeix fruir de manera continuada de les situacions.

Per tal d’aconseguir superar aquestes dues dificultats i generar experiències que ens facin fruir del moment, Lyubomirsky proposa una sèrie d’activitats:

Assaborir les experiències comuns (d’això en podria ser un exemple l’exercici de la xocolata, vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/un-exercici-mindfulness.html). Una manera d’augmentar la felicitat consistiria en dedicar uns quants minuts, una vegada o dues per dia, a fruir de veres d’alguna cosa que normalment fem aviat. Podria ser menjar alguna cosa, dutxar-nos, caminar, despedir-nos o saludar a algú, etc.

Frueix i rememora amb familiars i amics. Fruir d’alguna cosa amb altres persones a vegades resulta més fàcil. El plaer de caminar, d’escoltar música o de tastar un nou menjar es veu accentuat pel fet de compartir-lo. O, recordar alguna situació compartida, fa més fàcil fruir de l’experiència de rememorar-la. La reminiscència compartida, segons els investigadors, va acompanyada de moltes emocions positives com l’alegria, la satisfacció, l’orgull, el sentiment d’haver aconseguit els objectius marcats.

Transporta’t a tu mateix. La força de visualitzar una situació en la que s’ha fruit molt, com per exemple fent un passeig per la vora del mar, pot salvar-nos dels moments dolents i proporcionar-nos una positivitat que ens permeti superar les dificultats. Les instruccions podien ser: “ d’una llista de record positius, tria’n un. Asseu-te i respira profundament. Tanca els ulls i mirar de pensar en la situació. Deixa que et vinguin imatges i mira de visualitzar la quantitat més gran de detalls possible. Concentra’t en les imatges”.

Reviu els dies feliços. Pensa en un dels dies més feliços de la teva vida i mira de reviure’l dins del teu cap com si es tractés d’un DVD. Pensa en el que va passar i tractar de visualitzar tots els detalls possibles: els teus pensaments, les teves emocions, el que vas fer. Limita’t a reviure i a fruir de tot el que es va desplegant. Dedicar-hi 8 minuts durant 3 dies pot tenir conseqüències positives fins a quatre setmanes després.

Estigues obert a la bellesa i a l’excel·lència. Permetre’s mirar alguna cosa bella o alguna mostra de talent o virtut ens obre camins cap a l’alegria, cap a les connexions profundes i cap al sentit. Es tracta d’esforçar-se per tal d’aprendre a meravellar-se del que és.

Sigues conscient. Aquesta és una de les moltes versions de les tècniques de mindfulness. Les persones que són capaces de viure en “l’ara i aquí” és més probable que siguin felices i optimistes, que tinguin confiança en elles mateixes i estiguin satisfetes amb la seva vida. També, és menys probable que estiguin deprimides, enfadades o preocupades. Per altra banda, la presència fa que les experiències positives siguin més freqüents i intenses i que les relacions amb els demés siguin més satisfactòries. Els programes de 8 setmanes que treballen el fet d’estar presents “ara i aquí” han demostrat la seva eficàcia (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html  i la pàgina web www.andresmartin.org).

Frueix amb els sentits. Centra la teva atenció en les experiències sensorials que tens a cada moment, amb qualsevol dels sentits corporals. Prova aquesta tècnica (una adaptació de collita pròpia): “Asseu-te en una cadira, amb l’esquena dreta i els braços relaxats. Fes unes respiracions profundes i fixa’t bé en 5 coses que entrin dins del teu camp visual. Observa els colors, les ombres, les textures, les formes. Després, tanca els ulls i concentra’t en 5 sons i deixa que ocupin tota la teva atenció. Segueix amb els ulls tancats i observa 5 sensacions corporals, per exemple, els peus en contacte amb el calçat, les cames en contacte amb la cadira, la pell en contacte amb la roba, la sensació de la respiració en l’abdomen...Finalment, sent tot el cos, l’espai que ocupa. Torna a fer unes respiracions profundes i obre els ulls”.

Crea un àlbum de records gratificants. Podem generar un àlbum amb imatges per a poder consultar en qualsevol moment i que ens asseguri sentiments de benestar i felicitat. Podem posar-hi fotos de les persones estimades, dels llocs que ens agraden, d’imatges estètiques, de documents que ens recorden èxits passats...

Cerca experimentar profundament les experiències agredolces. Una experiència agredolça és aquella que ens fa sentir coses positives, però que sabem que s’acabarà aviat: unes vacances, la visita d’un amic, una etapa de la vida...La certesa de la fugacitat fa que ens concentrem més en el present i que, per tant, puguem fruir-ne més.

Incrementa la nostàlgia. Els sentiments de nostàlgia generats pel fet de pensar en etapes passades ens fan sentir la calor del passat i ens desperten records de bellesa, plaer, bondat i amor. No s’han de comparar amb el present; es tracta de concentrar-se en els records positius i en com han enriquit la nostra vida.

Bona pràctica!  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d