“S’ha de denunciar tota enveja,
gelosia, venjança o càstig i, com alternativa, afirmar lo real, ser algú que no
vol ser altra cosa que el que és”
D’on venen les teves certeses?
Penses el que penses perquè vols o perquè és el resultat de la teva història i
dels grups dels que has anat formant part? Les històries que dones per certes,
ho són realment? T’incomoden les persones que manifesten opinions diferents a
les teves?
Si has dubtat a l’hora de contestar a aquestes preguntes, benvingut al
club! Aquesta associació informal d’humans desconcertats es va iniciar a finals
del segle XIX amb una figura incendiària: Friedrich
Nietzsche. Sue Prideaux ens en dóna un tast en el seu llibre “¡Soy dinamita!. Una vida de Nietzsche”.
L’evolució d’aquest pensador es
caracteritza per la proposta de preguntes inquietants i desconcertants que encara avui intentem
respondre sobre moralitat, religió i l’organització social. Les veritats que donem per suposades, ens recorda Nietzsche, tenen el problema de que es
basen en creences, en històries compartides.
Nietzsche no va generar una escola de pensament. Va considerar-se
a ell mateix com el “filòsof del potser” i va proposar viure enmig de les
preguntes i del dubte, acceptant la realitat de que no acabem de conèixer-nos a
nosaltres mateixos ni tampoc al món. Tanmateix,
hem de viure de manera valenta, hem d’entrar en acció i mirar d’arribar al
màxim de les nostres possibilitats.
El camí cap a la persona completa
segons Nietzsche:
1.
Sobre com basem el nostre coneixement en prejudicis:
“Hi
ha cent formes diferents d’escoltar a la teva consciència...Però que creguis
que alguna cosa és justa pot ser és perquè mai has reflexionat massa sobre tu
mateix i has acceptat cegament el que se t’ha dit que era just durant la teva
infància”
“És
impossible alliberar-se dels prejudicis. Ho hem de tenir sempre present. Quan
deixem de banda un prejudici ho fem només per caure en altres que són nous”
“Totes
les veritats són només interpretacions personals”
“Com
es pot tudar un jove: ensenyeu-lo a tenir en gran consideració només als que
pensen com ell”
“Per
veure una cosa com un tot s’han de tenir dos ulls: un d’amor i l’altre d’odi”
2.
Sobre com els sentiments condicionen els nostres
pensaments:
“Els
pensaments són ombres dels nostres sentiments, però sempre més obscurs, més
buits i més simples”
3.
Sobre la fragilitat de la vida i sobre la mort:
“Has de triar un camí de vida que sigui, en
certa mida, arriscat i perillós, sobretot perquè, passi el que passi, morirem”
El significat últim de la vida està en l’ara i aquí. La
nostra missió és trobar el sentit nosaltres mateixos, si és que existeix.
4.
Sobre l’autoengany:
“L’objectiu
de les coses que fem els humans és, gràcies a la distracció del pensament,
deixar de ser conscient de la vida”
“La
pressa és universal perquè tot el món està fugint d’ell mateix”
“L’home
no sap viure sense històries. No sap suportar la vida sense afrontar la vida a
través de ficcions totalment inventades com la filosofia, l’astrologia i la
religió.” “Aquestes ficcions estan construïdes sobre la por i el desconcert, i
els seus fonaments són el terror de que la mort només suposi l’oblit”
5.
Sobre l’autoacceptació, l’amor fati:
“La
meva fórmula per tal d’expressar la grandesa en l’home és amor fati, estima el
teu destí: no voler que res sigui diferent, ni en el passat ni en el futur ni
per tota l’eternitat. No només suportar el que és necessari... sinó
estimar-lo...”
Amor
fati. Si la persona vol
arribar a conèixer-se a ella mateixa i a convertir-se en ella mateixa, el destí
ha d’assumir-se. La personalitat és el resultat d’una experiència pròpia que es
va repetint cíclicament. Si la vida s’entén com una línia que va des del passat
cap al futur i estem en un punt concret d’aquesta línia, hi estem sota la
nostra pròpia responsabilitat. Això ens obliga a dir “sí” a aquest moment i a
preparar-nos per tal d’alegrar-nos del que és.
6.
Sobre la lluita contra l’enveja, la gelosia, la venjança
i el ressentiment:
“S’ha
de denunciar tota enveja, gelosia, venjança o càstig i, com alternativa,
afirmar lo real, ser algú que no vol ser altra cosa que el que és”
Com va afirmar Sant
Agustí, el ressentiment és com prendre verí i esperar que el que es mori
sigui l’altre.
“L’home
del futur es presenta com el resultat d’una lluita metafísica personal gràcies
a la voluntat de poder que existeix en tots nosaltres, però la lluita que ell
descriu no es fa necessàriament en contra dels altres sinó en contra de les
emocions mesquines que hi ha en un mateix, com l’enveja i el ressentiment”
7.
Sobre com arribar a ser tot el que pots ser:
“L’home
del futur”, “l’home elevat”, “el superhome”, “l’esperit lliure”, “el filòsof
del futur”, “el filòsof del “tal vegada””, “l’argonauta de l’esperit” –segons va anar apareixent en els textos de Nietzsche-, és un bromista. Sap que ja
no hi ha certeses. La consciència de nosaltres mateixos i la del món que ens
envolta depèn de recordar que no ens comprenem a nosaltres mateixos ni tampoc
comprenem el món. Has de viure en la incertesa del “i si...?”.
8.
Sobre els perills de la lluita contra el mal:
“Qui
lluiti contra monstres ha d’anar en compte de convertir-se ell mateix en un
monstre. I quan es mira fixament a l’abisme durant molt de temps, l’abisme
retorna la mirada al seu interior”
9.
Sobre l’autoresponsabilitat del canvi:
“Ningú
pot construir-te el pont pel que has de creuar el riu de la vida, ningú tret de
tu mateix”
El camí cap a trobar els nostres propis valors morals
passa per tres fases:
en primer lloc, hem d’acceptar ser el que som, ara i
aquí;
en segon lloc, amor fati, hem d’acceptar la vida tal i
com ve, evitant els carrerons sense sortida de l’automenyspreu, el ressentiment
i l’enveja;
finalment, gràcies al procés, l’home millorat pot trobar
la pau i fruir de l’alegria de la simple existència terrenal, en plena
acceptació de la seva finitud.
10.
Sobre la responsabilitat sobre les pròpies opinions:
“S’és propietari de
les pròpies opinions com s’és propietari de peixos, és a dir, si s’és
propietari d’un estany. S’ha d’anar a pescar i tenir sort; llavors es té un
dels seus peixos, les seves opinions. Parlo aquí d’opinions vives, de peixos
vius. Altres es conformen amb tenir una col·lecció de fòssils i, dintre del seu
cap, “conviccions””
“Les
conviccions són enemigues de la veritat, més perilloses que les mentides”
“Els
homes que viuen en una era de corrupció són enginyosos i agressius; saben que
existeixen altres maneres de matar a part del punyal i de la violència; també
saben que tot el que està ben dit es creu”
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada