Entre els autors que provenen del món filosòfic destaquen Solomon i la seva obra "Ética emocional".
Solomon presenta les emocions com a estratègies intel·ligents, que ens proporcionen una orientació bàsica en el món i en el nostre tracte recíproc amb els altres. Les emocions intensifiquen la nostra vida, la fan millor, ens ajuden a obtenir de la vida allò que desitgem. Una vida millor es pot aconseguir gràcies a emocions millors.
Les emocions poden ser voluntàries en la mesura que podem pensar sobre elles, valorar la seva justificació, reconsiderar les seves estratègies i/o conseqüències, distanciar-nos de elles (encara que no sigui més que com a fruit del pas del temps) i arribar a veure’ns com els altres ens poden veure. Per altra banda, aquesta voluntarietat és el que treballen les diferents teràpies i disciplines orientades a aconseguir que en lloc de reaccionar davant d’un fet es pugui arribar a respondre. Una reacció es veu com a automàtica, irreflexiva. Una resposta serà el fruit d’una decisió reflexiva. Entrem en el camp del que s'anomena Intel·ligència Emocional.
Per aconseguir més intel·ligència emocional s'han de treballar quatre punts:
1. Percepció de les emocions (identificar-les en un mateix i en els altres).
2. Capacitat per a usar les emocions per a facilitar i dirigir el pensament.
3. Capacitat de comprendre les nostres emocions (apreciar les seves causes, entendre la seva història i la seva rellevància en la nostra vida, la de la nostra família i la de la nostra comunitat).
4. Capacitat de “conduir” les nostres emocions (no es tracta del concepte de control que s’ha popularitzat, sinó d’intel·ligència i sensatesa. En el fons es tracta de saber respondre, en lloc de reaccionar).
El camí el marcarà la reflexió. Per a descobrir les emocions ens haurem de fer preguntes com “per què faig això?” “de què em serveix?”. Les emocions es veuran modulades i definides pel llenguatge i les metàfores que usarem. Comprendre una emoció és comprendre els seus judicis constitutius.
La felicitat serà el resultat d'aquesta intel·ligència emocional. Solomon la defineix com una “metaemoció”, “un judici avaluador sumari en curs sobre el nostre estar en el món” (pàg. 360). En aquest judici l’element crític no serà l’absència de conflictes que, des del moment en que vivim en el món són inevitables, sinó que la felicitat serà el resultat de gestionar sàviament els conflictes emocionals d’acord amb els nostres valors més profunds. Això donarà lloc al que l’autor anomena “integritat emocional”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada