La importància de la cultura

Tenir èxit en una determinada disciplina és qüestió de dominar determinades habilitats i cada habilitat és una forma de memòria; és a dir, ens trobem que l’èxit depèn del treball, de l’esforç invertit en generar estructures que permeten l’optimització de certes habilitats. Per tant, i com assenyala Lehrer en el seu llibre sobre creativitat, l’excel·lència passa per dotar de la capacitat per organitzar i executar les accions necessàries per tal de resoldre els problemes que es van plantejant durant la vida i això, ara ja sabem, no depèn de la intel·ligència mesurada pels tests, sinó de coses com l’estabilitat emocional i l’escrupolositat.

La prosperitat dels grups humans depèn de la seva capacitat de crear cultures avançades. La cultura, tal i com l’explica Brooks en el seu llibre “El animal social”, és un conjunt d’hàbits, pràctiques, creences, raonaments i solucions que regulen i guien la vida. Cada cultura ens dóna indicacions sobre com evitar determinats problemes de salut o com aconseguir viure bé en família. Les cultures eduquen les emocions i ens proporcionen relats, festivitats, símbols i objectes d’art que contenen missatges implícits sobre què signifiquen, com ens hem de sentir, com hem de respondre. El terme “capital cultural” significa tenir gustos, opinions, referents culturals i estils de converses que permeten ascendir de posició social en un determinat context. És a dir, una persona amb capital cultural genera models mentals que permeten fer prediccions adequades i generar respostes operatives.

Així, com a animals socials, depenem de la interiorització de models que ens permetin tenir relacions harmòniques, establir connexions adequades. Busquem aconseguir el respecte, el prestigi i l’atenció que permeten generar bones connexions per tal de pertànyer a les xarxes socials adequades i generar els models mentals que ens permetin aprendre les habilitats necessàries per viure bé.

Anem per la vida responent de forma intuïtiva a les coses. De fet, els experts en qualsevol matèria es caracteritzen pel fet d’integrar de forma inconscient molta informació i donar importància als patrons que realment ens permeten anar solucionant els reptes de la vida. Això és possible gràcies a la creació de rutines. I en el cas d'estar en societat, anem aprenent què té importància i com hem d'actuar gràcies a les interaccions que tenim amb les persones que ens resulten significatives.

Els models no es construeixen gràcies a la reflexió, sinó que es van generant per la interacció entre el que vivim i com ho experimentem, emocionalment i corporalment. Els bons models donen com a resultar “maneres de fer” operatives, és a dir, procediments i hàbits que possibiliten sortir-se’n bé davant les situacions que ens planteja la vida diària. Així, és molt important afrontar les situacions de la vida com un repte, com l'oportunitat d'aprendre. I, a mesura que n'aprenem, fem de models pels nostres fills.

Aquesta serà, doncs, la nostra aportació a l’educació dels nostres fills: donar-los maneres de fer que les siguin útils a l’hora de tractar amb el món, de marcar objectius i d’aconseguir-los. Aquesta serà la nostra gran aportació al seu benestar emocional.