Tenir èxit en una
determinada disciplina és qüestió de dominar determinades habilitats i cada
habilitat és una forma de memòria; és a dir, ens trobem que l’èxit depèn del
treball, de l’esforç invertit en generar estructures que permeten
l’optimització de certes habilitats. Per tant, i com assenyala Lehrer en el seu
llibre sobre creativitat, l’excel·lència passa per dotar de la capacitat per
organitzar i executar les accions necessàries per tal de resoldre els problemes
que es van plantejant durant la vida i això, ara ja sabem, no depèn de la
intel·ligència mesurada pels tests, sinó de coses com l’estabilitat emocional i
l’escrupolositat.
La prosperitat dels
grups humans depèn de la seva capacitat de crear cultures avançades. La
cultura, tal i com l’explica Brooks en el seu llibre “El animal social”, és un
conjunt d’hàbits, pràctiques, creences, raonaments i solucions que regulen i
guien la vida. Cada cultura ens dóna indicacions sobre com evitar determinats
problemes de salut o com aconseguir viure bé en família. Les cultures eduquen
les emocions i ens proporcionen relats, festivitats, símbols i objectes d’art
que contenen missatges implícits sobre què signifiquen, com ens hem de sentir,
com hem de respondre. El terme “capital cultural” significa tenir gustos,
opinions, referents culturals i estils de converses que permeten ascendir de
posició social en un determinat context. És a dir, una persona amb capital
cultural genera models mentals que permeten fer prediccions adequades i generar
respostes operatives.
Així, com a animals
socials, depenem de la interiorització de models que ens permetin tenir
relacions harmòniques, establir connexions adequades. Busquem aconseguir el
respecte, el prestigi i l’atenció que permeten generar bones connexions per tal
de pertànyer a les xarxes socials adequades i generar els models mentals que
ens permetin aprendre les habilitats necessàries per viure bé.
Anem per la vida
responent de forma intuïtiva a les coses. De fet, els experts en qualsevol
matèria es caracteritzen pel fet d’integrar de forma inconscient molta
informació i donar importància als patrons que realment ens permeten anar
solucionant els reptes de la vida. Això és possible gràcies a la creació de rutines. I en el cas d'estar en societat, anem
aprenent què té importància i com hem d'actuar gràcies a les interaccions que tenim amb les persones
que ens resulten significatives.
Els models no es
construeixen gràcies a la reflexió, sinó que es van generant per la interacció
entre el que vivim i com ho experimentem, emocionalment i corporalment. Els
bons models donen com a resultar “maneres de fer” operatives, és a dir,
procediments i hàbits que possibiliten sortir-se’n bé davant les situacions que
ens planteja la vida diària. Així, és molt important afrontar les situacions de la vida com un repte, com l'oportunitat d'aprendre. I, a mesura que n'aprenem, fem de models pels nostres fills.
Aquesta serà, doncs, la nostra aportació a
l’educació dels nostres fills: donar-los maneres de fer que les siguin útils a
l’hora de tractar amb el món, de marcar objectius i d’aconseguir-los. Aquesta
serà la nostra gran aportació al seu benestar emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada