Els estils emocionals i el benestar

He de confessar que sent fascinació per determinades persones: aquelles que, malgrat les coses vagin fatal, continuen essent capaces de mantenir les seves rutines i, inclús, inicien interaccions positives o mostren interès pel benestar dels altres. La meva fascinació ha fet que em demanés contínuament com ho fan, com aconsegueixen reorientar la seva atenció cap a les coses positives. Sempre he pensat que aquest “com” era l’element crucial de la història. D’acord, segur que molts pensareu que és una qüestió innata, un do, però per pura deformació professional he estat sempre convençuda que a destacar determinats elements de dins d’un context se’n pot aprendre.

Encara que hi hagi persones que criden l’atenció pel seu caràcter alegre i per la seva gran amabilitat, també he anat observant que hi ha “sagues familiars”, en el sentit que, a mesura que tornes gran i convius amb diferents persones constates que hi ha “maneres de fer” familiars, estils de manejar situacions que fan que els conflictes, d’altra banda inevitables, siguin més fàcils de resoldre.

Per tot això, l’aparició d’un llibre sobre estils emocionals em va interessar molt. A més, es tracta d’un gran científic i estudiós d’estats positius, entre els quals destaca la compassió. Parlo de Richard J. Davidson, psicòleg i un dels directors del “Mind and Life Institute”, un grup dedicat a promoure el diàleg entre el coneixement científic i el Dalai Lama.

En el llibre “The Emotional Life of Your Brain” explica que els més de trenta anys d’investigació sobre les bases cerebrals de les emocions, l’han portat a concloure que cada persona és el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció. Venim al món amb el nostre propi bagatge, però aquest, per la gran plasticitat del nostre cervell, va canviant en funció de l’experiència. Podem canviar el nostre Estil Emocional, però per això, primer hem de ser conscients de quina posició ocupem en cada una de les dimensions i després, en funció del que volem en la vida, decidir quins canvis hem de fer per tal de trobar-nos millor.

Davidson deixa clar que la cultura humana és el resultat de persones molt diferents pel que fa als seus Estils Emocionals. De fet, no podem afirmar que hi hagi una posició ideal o el que podríem anomenar col·loquialment una personalitat ideal, però sí que determinades combinacions poden fer la vida més fàcil. I determinades posicions en diferents dimensions poden fer la vida molt més difícil, com en el cas de les persones amb una Perspectiva molt negativa, marcada per la presència de moltes emocions negatives i poques positives.

En el llibre, després de presentar cada una de les dimensions, l’autor proposa les vies per tal de modificar la nostra posició en elles. Entre totes elles en destaca una: la meditació en totes les seves formes. Així, la via per viure una vida millor passa per l’autoconeixement, l’autoconsciència i l’acceptació.