Deia John Gottman
que el 67% dels desacords en una relació no es resolen mai. Per tant, per tal
d’arribar a una relació harmoniosa el que és important no és resoldre tots els
punts en els que mostrem visions diferents, sinó que la clau està en acceptar
les diferències. El respecte ve de l’acceptació i d’entendre que les posicions
sobre les coses sobre les quals hem de decidir, i que tenen diferents opcions, són el producte
d’una història entrellaçada entre el que hem viscut a la infància, el que hem
experimentat a la vida, el nostre estil emocional, els nostres valors
conscients i inconscients, el moment que estem vivint i el significat que atribuim a la situació.
Però el respecte és
difícil quan pensem en termes de tenir o no raó. Les persones ens sentim
frustrades quan, a pesar de l’esforç que posem en resoldre un problema, no ens
reconeixen l’adequació de la nostra resposta. I la frustració és una cosina
germana de la ira. Una vegada que aquesta s’ha desplegat, poca cosa podem
esperar de la nostra capacitat empàtica;
el que volem és que quedi clar que la raó està de la nostra part i que
l’altra persona reconegui el seu error.
Els conflictes
solen desplegar necessitats contraposades. El problema és que una vegada que
ens hem “encalentit” amb la ràbia, aquesta no ens deixa veure les necessitats
de l’altra: el que no podem entendre és la seva “irracionalitat”, la seva
“manca de perspectiva”. Aquestes actituds, segons un llibre de David D. Burns
del 2009 “Sentirse bien en pareja” són els indicis del que anomena una mala
comunicació.
Segons Burns,
l’èxit en la comunicació amb les persones amb les quals convivim depèn de la
presència de tres característiques: empatia, assertivitat i respecte. I
aquestes han d’estar presents inclús en el cas d’un gran desacord. En el que
ell anomena una bona comunicació, el que fem és: reconèixer els sentiments de
l’altra persona i trobar la part de veritat que conté el seu discurs (empatia);
expressar els propis sentiments en primera persona i de manera oberta, sincera
i amb tacte (assertivitat); i, finalment, transmetre respecte i comprensió a
pesar de no estar d’acord amb l’altra persona (respecte).
Per tal
d’aconseguir una bona comunicació, Burns presenta el que diu els 5 secrets de
la comunicació eficaç:
- La Tècnica del Desarmament: troba alguna part de veritat en el que diu l’altra persona, encara que el que diu sembli injust o irracional.
- L’Empatia: posa’t en el lloc de l’altra persona i intenta veure el món amb els seus ulls. Empatia de Pensaments: resumeix les paraules de l’altra. Empatia de Sentiments: reconeix com es sent, en funció del que ha dit.
- La Pregunta: demana a l’altra persona coses sobre la seva posició per a entendre més el que pensa i com es sent.
- Afirmacions del tipus “sento que”: usa afirmacions del tipus “Jo sento que..” en pla “me sent incòmode” en lloc de "Tu em poses nerviosa!”.
- Els Compliments: troba alguna cosa vertaderament positiva sobre l’altra persona.
Els punts 1, 2 i 3
són Habilitats d’Escolta i els 4 i 5 són Habilitats d’Expressió. Com a
qualsevol conjunt d’habilitats, el seu domini depèn directament de la pràctica.
De la nostra pròpia pràctica. Amb aquest sistema aconseguim lliurar-nos de
l’efecte núvol negre de la ràbia en les discussions amb persones que estimem. I
estem, per això, més a prop del benestar emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada