Salta al contingut principal

Generar i mantenir relacions...



“La química compartida i la intimitat creada no són propietats dels individus; són propietats de les interaccions, de la capacitat de construir una microcultura comuna.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/11/compartir-vibracions.html 


“Ens sostenim amb una xarxa de relacions que donen sentit i bondat a la nostra vida”

“La freqüència i la qualitat del nostre contacte amb altres persones són els dos predictors més importants de la felicitat.” 


https://benestaremocional.blogspot.com/2024/02/una-bona-vida.html 







Com més sentiments profunds compartim, més aviat ens sentim a prop d’una altra persona.

Aquesta és una de les conclusions d’Adam Grant a “Vibe”.

De fet, quan compartim situacions estressants amb altra gent, ens sentim més motivats a relacionar-nos. Considerem els estranys més atractius quan fem exercici intens, estem envoltats de molt de renou o escoltem un pòdcast de crims.

La connexió brolla quan compartim experiències emocionals intenses. Quan parlem d’històries personals significatives, ens sentim més connectats del que esperàvem. Només basten nou minuts de conversa profunda per sentir-nos a prop d’algú.

La vulnerabilitat genera amistat.

Per això, alerta Grant, el fet que algú et «caigui bé» d’entrada no és cap garantia d’èxit relacional, tant en l’àmbit professional com en el personal. És important observar les persones en diferents situacions i aprendre què les pot fer sentir malament o com podem treure el millor de cadascuna. Quan entenem què activa les virtuts i els vicis en els altres i en nosaltres mateixos, tenim més opcions de connectar i de construir bones relacions.

Hi haurà persones que et deixaran ser tu mateix (promouen l'autoexpressió) i d'altres que et permetran créixer i evolucionar (promouen l'autoexpansió). Encara que les dues coses són importants, amb les que promouen l’autoexpansió sentiràs més connexió. 

Grant aconsella que cerquem companys amb interessos diferents per descobrir aficions noves, aliats amb habilitats diferents per trobar metes noves i amics amb principis diferents per identificar nous valors.

Una vegada que establim una connexió, el problema serà mantenir-la. Les persones que ho aconsegueixen creen diferents rituals: parlen per telèfon a hores convingudes, envien missatges amb contingut personalitzat, es retroben en moments fixos de l'any o mantenen un xat obert per compartir determinades coses. Busquen maneres de fer que la relació continuï existint, fins i tot quan la vida ja no els posa juntes de manera natural (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/08/proximitat-repeticio-i-trobades-casuals.html).

A més, quan tenim com a objectiu mantenir una relació, ens trobarem amb el repte d'abordar els sentiments ambivalents. Com es diu en el món de les parelles, tota persona arriba a la teva vida amb un sac de problemes… A més de tota una sèrie de maneres de fer diferents.

Grant aconsella:

  • Acceptar el que sigui acceptable. Canviar algú és molt difícil; és millor acceptar-ne els petits vicis. Es tracta de permetre diferències en la manera de pensar, d'expressar les emocions i d'actuar, sempre que siguin respectuoses.
  • Contenir el que sigui inacceptable. Posar límits clars ajuda a fer entendre què no és tolerable. No basta descriure la conducta, sinó que cal especificar clarament les situacions en què es considera més o menys problemàtica. Per exemple, no passa res si algú arriba tard a un sopar qualsevol, però sí que pot ser un problema si es tracta d'una situació especial, com ara una festa d'aniversari.
  • Veure la part bona del que considerem un problema. Per decidir si una relació val la pena mantenir-la, no basta sospesar allò que ens molesta. Hem de tenir en compte si allò que ens molesta —per exemple, que algú sigui més informal— té, en el fons, aspectes positius que amaguen virtuts: ens aporta una visió diferent i especial de les coses i enriqueix la nostra perspectiva.


Continuarà…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 consells per fer amics

“La maduresa és el llindar que creues quan deixes d’estar a la defensiva amb els altres [deixant de donar-los la culpa dels conflictes] i comences a afrontar les coses amb curiositat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/vols-fer-amics-sis-veritats-tenir-en.html   Per a la majoria de nosaltres, escriu Lydia Denworth , “ les amistats són voluntàries, personals, positives i persistents i suposen un mínim d’equitat ” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/la-necessitat-de-tenir-amics.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html ).  Al darrera d’aquestes relacions hi trobem la química del sistema de recompensa del cervell, quan ens adonem que agradem i això, de retruc, ens fa sentir bé.  Cada cervell té la seva història i les seves necessitats. La investigadora Sarah Matthews distingeix tres tipus de cercadors d’amistats : Les persones independents , que es consideren a elles mateixes autosuficients i es conformen amb soci...

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...