“Amb els amics pots arribar a tenir una bona conversa. Una bona conversa significa crear una nova cosa de manera conjunta. Es tracta de fer un passeig per un bosc que no sabem on acabarà. Es tracta de crear idees noves que no apareixerien si ho féssim sols.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html
“L’amistat té un valor biològic d’adaptació en el sentit literal de la paraula: qui té relacions profundes sol viure millor i durant més temps “
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/la-necessitat-de-tenir-amics.html
Un món solitari.
El subtítol del darrer llibre d’Adam Grant fa referència al fet de viure en un món cada vegada més solitari.
Evidentment, és un llibre sobre les connexions, les relacions i la manera de potenciar-les. Vibració (“Vibe”) és el títol.
No hem perdut la capacitat de fer amics; hem perdut molts dels contextos que feien possible fer-ne sense proposar-nos-ho (Vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/08/proximitat-repeticio-i-trobades-casuals.html)
Com podem iniciar, mantenir i potenciar les relacions?, es demana Adam Grant.
En primer lloc, hem d’aprofitar les oportunitats de connexió. En aquest sentit, hem de distingir entre associats, aliats, companys i amics.
Un associat és el resultat d’una relació instrumental. Es tracta de compartir recursos. La relació es basa en la reciprocitat i sol aparèixer quan compartim necessitats amb altres persones. Aquí hi trobaríem els veïnats, els pares amb qui compartim les tasques d'acompanyar les criatures, el germà de l’amic que és metge i que ens fa un lloc quan tenim una urgència…
Un aliat apareix quan compartim objectius. Tenim metes comunes. Ens organitzem de manera que el propòsit marcat pugui arribar a bon port. Aquí hi trobaríem els companys de feina, els voluntaris de l’associació esportiva…
Un company és una persona amb qui compartim el temps d’oci. Hi tenim relació perquè ens ho passem bé. Tenim interessos comuns. Aquí hi trobem la gent amb qui sortim de festa, compartim jocs o anem a veure espectacles…
Un amic és el resultat de la creació d’un vincle. Confiem l’un en l’altre a l’hora de donar i rebre suport emocional. Tenim valors comuns i un afecte profund. Aquí hi trobem la gent del cercle d’intimitat més proper, segons la classificació de l’antropòleg Robin Dunbar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html).
En els dos primers casos, associats i aliats, el més important és el resultat de la interacció. Es tracta de resoldre problemes o assolir metes conjuntament. La relació es consolida per la utilitat compartida.
En els altres dos casos, companys i amics, el més important és el procés en si mateix. Es tracta de viure el moment. La vivència és el més important. La relació es consolida pel compromís de compartir activitats o principis.
Si acceptem les regles de cada relació, comptem, d’entrada, amb un mapa que ens pot ajudar a triar camins i a evitar conflictes, aclarint com veiem les diferents persones que formen part de la nostra vida. Així, queda clar que el nombre d’amics està limitat per la dedicació necessària per mantenir-los. En canvi, podem tenir més aliats i companys.
La tesi de Grant és que cada longitud d’ona creada per cada categoria afegeix coses diferents a la nostra vida, aporta textures diferents. Som feliços, afirma, quan tenim un mostruari equilibrat de relacions.
La solitud és l’absència d’amistats, l’avorriment és l’absència de companys i la desorientació vital és l’absència d’aliats.
La gran aportació d’aquesta classificació és el fet que podem proposar-nos, per exemple, interactuar més com a companys o com a amics amb els familiars. Es tractaria de projectar rituals que ens posessin en el camí d’aquests tipus de relacions.
D’altra banda, cadascuna de les categories es pot convertir en una font més gran de benestar si les persones que en formen part s’hi impliquen més, compartint els rituals propis de cada tipus de relació. I, al contrari, es generarà malestar quan les persones implicades no tinguin clar en quina categoria es mouen.
Es tracta de vibrar a la mateixa freqüència.
No podem esperar que un company es comporti com un amic. Segurament no estarà disponible quan estiguem de dol.
Grant alerta contra la idea que el temps compartit és l’únic criteri a l’hora d’arribar a l’amistat. La compatibilitat difícilment es pot determinar quan ens coneixem, sinó que es desenvolupa a mesura que interactuem.
La química compartida i la intimitat creada no són propietats dels individus; són propietats de les interaccions, de la capacitat de construir una microcultura comuna.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada