“Les nostres lluites, les nostres reconciliacions, les nostres pors, les nostres confidències, sempre van ser a cor obert…
Com si sabéssim que ho podríem dur.
Com si sabéssim que ens en sabríem sortir.
I vaig quedar aquí, plena de coratge.
Pels dies de vida viscuts.
Però, sobretot, pels dies plens de vida…”
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/11/estimat-pere-avui-en-faries-60.html
Estimat Pere,
Comença el mes de novembre, amb el dia dels morts i el teu aniversari.
Seixanta-un, en tindries avui mateix, si la vida ens hagués donat més temps…
Estimat Pere,
Has desaparegut de la vida de la mare, ella que t’estimava tant, ella que n’estava tant, de tu, el que duia el nom del seu pare estimat…
Però segueixes amb nosaltres, els que encara hi som, els que tenim present el que diries, el que faries, el que t’agradaria celebrar, a qui li encantaria el vídeo que ens ha enviat en Sebastià al grup familiar sobre una padrina-ninja que defensa la castanyada…
Estimat Pere,
Segueixes aquí, en l’espai relacional que encara hi ha al meu cap, que compartíem i que estava evolucionant contínuament…
Segueixes aquí, ara que escric això, com quan escrivia la felicitació a na Laura pel seu aniversari i celebrava que n’Arnau, el teu nét, creix com una carabassera…
Segueixes aquí, ocupant l’espai dels morts, a la llibreria de ca mumare, acompanyat dels altres Peres, d’en Kiko i de mon pare…
Estimat Pere,
Llegeixo sobre relacions i veig fins a quin punt estàs amb mi, en les meves curolles…
Estimat Pere,
He de tornar a dir que he tingut molta sort a la vida. Sort de tenir-te, de tenir-vos, a tu i a en Kiko, i d’haver d’expandir el meu jo per tal d’entendre de què anava tota la història que compartíem.
He de dir que he deixat de sentir la culpabilitat de la supervivent…
He de dir que he deixat de tenir la sensació d’haver fet alguna cosa malament que va fer impossible que pogués protegir-vos de la mort…
Però tot això no ha fet que deixi de pensar en vosaltres, en la relació que teníem, en els reptes que vam superar, en el lligam que vam crear, en la vida que vam compartir i que ens va fer ampliar la visió de tot plegat…
Estimat Pere,
Seguim aquí, pensant en tu…
Seguim aquí, recordant el que t’agradava…
Seguim aquí, fabulant sobre el que faries…
Una abraçada…
Bé, una estona de silenci amb les mans enllaçades…

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada