Estimat Pere, avui en faries 60...

“Però vas viure fins al final. Plenament. Fent el que trobaves que havies de fer. Ni tan sols va ser un problema el dolor o el cansament, malgrat que la naturalesa no va deixar que patís una estona els teus mals per tal que poguessis descansar, tal i com m’hi oferia, encara que tu m’asseguressis que no feia falta…”

https://benestaremocional.blogspot.com/2023/11/estimat-pere-avui-en-faries-58.html 

“El dolor és alguna cosa viva que només et mata quan no l’acceptes, quan hi vols lluitar. El dolor passa, igual que qualsevol altra cosa. La pena, no, la pena és una cosa mutant, que passa del buit més ferotge als records més dolços. Arribes a tenir una pena inclús alegre o agredolça…”

https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html 

“Record ser molt petita i estar més enfadada amb tu del que el meu cor podia soportar. Record ser molt petita i estar molt preocupada per qualsevol cosa que et pogués passar. Record ser molt petita i sentir una alegria expansiva que m’omplia el pit i feia sentir-me molt lleugera per haver compartit jocs i bromes amb tu.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/11/estimat-pere-avui-en-facies-59.html 

Estimat Pere, 

60.

Mare meva…

Avui en faries 60…

I hi hauria festa, per poc que els teus órgans, els teus membres, el teu cervell et deixessin…

60.

Trepitjant-me els talons, a mi, a la teva germana del mig…

Ai, Pere, tot el que t’has perdut…

Però també,

Ai, Pere, tot el que vas viure…

I com ho vas viure, a la teva manera, així com t’agradava…

60.

Fa vertígen pensar que he pogut viure 9 anys més que tu, 17 més que en Kiko, 44 més que en Pere Bauçà…

Fa vertígen.

Però, així i tot, a part de la meva sort, de poder ser aquí ara, sempre agrairé haver viscut tot el que vaig viure amb vosaltres, amb tu…

Les nostres lluites, les nostres reconciliacions, les nostres pors, les nostres confidències, sempre van ser a cor obert…

Com si sabéssim que ho podríem dur.

Com si sabéssim que ens en sabríem sortir.

I vaig quedar aquí, plena de coratge.

Pels dies de vida viscuts.

Però, sobretot, pels dies plens de vida…

60.

I mentre existeixi, una part de mi serà tu.

Formes part de les meves arrels.

Una part dels meus gens són com els teus.

Una part de la meva memòria era compartida i, ara, està okupada per tu.

I cada any de la meva vida serà un petit homenatge al que vas ser per mi.

El que em va regalar la teva existència.

El que vas fer que em plantegés, aprengués, lluités…

60.

Una abraçada…