Vergonya. Fitxa tècnica

“Acceptar és una paraula que s’hauria d’escriure sempre amb majúscules per tot el que suposa. Acceptar vol dir fer-se càrrec del que hi ha, amb respecte, amb compassió. Acceptar vol dir entendre que has arribat on ets perquè la vida ha vingut com ha vingut. Acceptar vol dir viure totes les ones derivades de l’emoció primària, en aquest cas la vergonya, observant les seves derivades, els judicis negatius, les valoracions negatives…”

https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/per-arribar-tenir-una-connexio.html 

“hi ha coses que van entrar a la nostra vida amb sentiments de culpa o de vergonya, com és el cas de la sensació dels canvis en el nostre cos, de la visió del nostre cos com a imperfecte, com a “poc adequat”, que no arribem a qüestionar mai. I seguim la nostra vida, com aquesta jove, amb una veu interior, amb el nostre Dictador, que ens recorda que el nostre cos, el nostre aspecte “és una vergonya”. I ho creiem. I actuem en conseqüència: evitem sortir aquell dia, evitem determinada roba, evitem mostrar el nostre cos…”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html 

“Naixem amb una sèrie de regles morals abstractes i una disposició a aprendre’n unes altres. Es proposen cinc mòduls morals universals: reciprocitat (amb emocions de simpatia, rebuig, còlera, culpa, vergonya i gratitud), sofriment (afinitat, compassió i empatia), jerarquia (respecte, por, culpa, vergonya i ressentiment), fronteres entre endogrup i exogrup (compassió, rebuig, còlera, culpa, vergonya i gratitud) i, finalment, la puresa (repugnància). “

https://benestaremocional.blogspot.com/2013/08/el-nostre-cervell-moral.html 

“per a arribar a tenir una connexió autèntica, el primer de tot, és estar molt atents a la vergonya i a la culpa que sentim moltes vegades en situacions socials. Vergonya de no saber, de no poder, de no ser el que s’ha de ser...Culpa de no haver-ne sabut prou, de no haver previst, de no haver fet...I, després, les hem de transformar en acceptació, gràcies a la compassió, al fet de veure que som una persona única i especial i que, com totes les altres, ens mereixem respecte. “

https://benestaremocional.blogspot.com/2017/09/estimar-i-deixar-bons-records.html 

“Vergonya és la por a la desconnexió. És la por de que alguna cosa que hem feta o que no hem sigut capaços de fer, un ideal que no hem acomplit o una meta que no hem assolit facin que no siguem dignes de connectar amb els altres. No som digne d’amor. No pertanyo enlloc” 

“La vergonya és una emoció social. La vergonya sorgeix entre persones i es cura amb les persones”

Aquesta és la definció de vergonya que podem trobar al llibre de Brené Brown “The Atlas Of The Heart”.

“Per una banda, la vergonya és el teu sistema intern “no siguis grosser”. No només detecta amenaces, sinó que no deixa que es produeixin fent que sentis com una bossa de fems abans de fer alguna cosa que pugui conduir-te a l’exclussió.

Però, per altra banda, la vergonya és també el senyal que et condueix en una determinada direcció. És el moment en què és romp el cristall quan te n’adones de que la supervivència de la tribu depèn de tu, fusionant el teu benestar amb el de la tribu.”

Aquesta és la presentació que en fa Mark Manson en el seu podcast “Solved” dedicat a la vergonya.

La vergonya és una emoció social, evolutivament lligada a la supervivència grupal i a la cohessió social.

Tal i com Gazzaniga explica en el llibre “¿Qué nos hace humanos?”, la vergonya és una emoció moral, relacionada amb qüestions de reciprocitat, jerarquia i les fronteres entre el nostre grup i els altres.

“La vergonya és simplement una prova de la teva humanitat. És el preu que cada ésser consicent paga pel fet de tenir un cervell prou sofisticat per donar importància al que pensen els altres, per aspirar a versions millors d’un mateix, per sentir el pes del propi potencial. (…) Ets exactament el que l’evolució ha anat creant. I la teva vergonya? Funciona exactament tal i com està dissenyada. La qüestió és, estàs preparat per aprendre a com usar-la?”

La vergonya no deixarà d’existir. Com fer que sigui operativa?

Aquest és el plantejament de Mark Manson. 

I el punt de partida és la Teoria de l’Amenaça de la Informació. La vergonya és un sistema d’alarma molt sensible que ha evolucionat per prevenir que determinada informació pugui propagar-se i danyar el teu valor social a la teva comunitat.

El sistema d’alarma de la vergonya té tres tasques:

1.- Ha de prevenir que facis alguna cosa que pugui danyar la teva reputació.

2.- Ha d’alertar-te immediatament quan fiquis la pota, abans que el dany pugui detectar-se.

3.- Ha de motivar conductes de control del dany -amagar, demanar disculpes, iniciar conductes reparadores-, qualsevol cosa que pugui minimitzar el dany social.

Hem de recordar la diferència entre culpa i vergonya. La culpa està relacionada amb alguna cosa que hem fet malament. La vergonya amb la sensació que alguna cosa està malament en com som, en el que som. 

A nivell neuropsicològic, la culpa activa les àrees de ressolució de problemes del cervell. La vergonya, per la seva banda, activa les àrees relacionades amb la identitat personal i les regions que processen el dolor.

Quan la vergonya ens supera i arriba a un nivell elevat, la tendència és a pivotar sobre quatre respostes:

1.- Atacar als altres. Donar la culpa als altres. “Tu tens la culpa!”La vergonya esdevé ràbia. El preu de l’alleujament és el dany que pateixen les relacions i la possibilitat d’acabar aillats i sols.

2- Atacar-se a un mateix. Quedar enganxats a l’espiral de la vergonya. “Som un desastre!” Afegir-hi més autocrítica i autosabotatge. El dolor esdevé paralitzant. Alimenta la culpa i la depressió.

3.- Evitació. Amagar, evitar o negar el problema. Beure, sobreocupar-se, amagar la informació. La vergonya no deixa de créixer i els problemes secundaris també ho fan. La vergonya no es processa.

4.- Retirada. Amagar-se fins que el problema desapareix. No contestar, tornar-se invisible, cancelar plans. Confirma el missatge de la vergonya: no som dignes de connectar.

Per tal de superar aquestes tendències, Brené Brown explica que el camí cap a la resiliència davant la vergonya passa per quatre passes:

·Reconèixer quan sentim vergonya (que pot estar al darrera de la ràbia, de l’angoixa, de la por, de les conductes autodestructives...) i analitzar quins són els detonants (determinades situacions, determinats comentaris, determinades sensacions corporals..).

·Practicar la consciència crítica (son realistes les meves expectatives? Son realistes les meves autoexigències? Assenyalen el que vull arribar a ser o em fan estar pendent de les que crec que tenen els altres? O estan condicionades pel que crec que pensen o volen els altres de jo?)

·Expressar-la (he trobat un lloc segur per fer-ho? Necessito anar a teràpia? Necessito trobar un grup de suport?)

·Demanar ajuda. I, sobretot, evitar el silenci, el secretisme i els judicis de valors (els dels altres i els meus).

Bona pràctica!