El nostre cervell moral

Gazzaniga, en un fantàstic llibre del 2010 “¿Qué nos hace humanos? La explicación científica de nuestra singularidad como especie” afirma que els éssers humans som especials. Encara que la major part de  l’activitat humana  pot relacionar-se amb antecedents en altres espècies animals, sembla que, en algun moment de l’evolució, es va produir un canvi de fase que ocasionà que el nostre cervell i la nostra ment es transformessin en únics.

Tres factors interrelacionats impulsaren el desenvolupament de la nostra ment social: la selecció natural, la selecció sexual i les conseqüències de necessitar més menjar per tal d’alimentar el nostre cervell en creixement. La nostra conducta social té orígens biològics. La selecció natural va afavorir aquelles conductes dirigides a formar grups socials i a establir i canviar aliances, ja que eren avantatjoses per a la supervivència. Una d’aquestes conductes és l’altruisme.

Hi ha un consens cada vegada més gran respecte a que un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran va ser l’agrupament en grups socials, que va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. A més, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres (és el nombre màxim de persones de les que un individu pot fer un seguiment, amb les que pot mantenir una relació social i a les que estaria disposat a fer un favor i és conegut com el nombre de Dunbar).

Gazzaniga defensa que tenim una programació ètica innata, fruit de la selecció natural. Parla de l’incest com a resultat d’un mecanisme que provoca aversió o desinterès sexual cap a persones amb les que hem compartit molt temps durant la infància. Parla del paper de les emocions en la presa de decisions; segons Antonio Damasio, les emocions són necessàries per tal de prendre decisions, inclosos els dilemes morals. Quan percebem un estímul, en fem un processament preconscient que fa que ens apropem cap a ell, si és bo, o ens retirem, si és dolent. A més, aquest processament és més ràpid per estímuls negatius. Els estímuls negatius augmenten la pressió sanguínia i el ritme cardíac i es pensa que tenen prioritat perquè poden ser perillosos, demanden respostes complexes, poden ser inesperats i poden ser contagiosos. 

Hi ha regions cerebrals concretes que s’activen per prendre decisions morals. El fet que hi hagi circuits del cervell especialitzats en problemes concrets és el que s’anomena “teoria del cervell modular”. Els mòduls evolucionaren per a respondre de manera específica a determinats estímuls de l’entorn; és una manera fàcil i ràpida de respondre.

El cervell funciona de forma que davant un estímul fa que la persona s’apropi o es retiri, induint un estat emocional que porta a una acció. El raonament moral es dóna quan el cervell busca una explicació racional per una reacció automàtica. Naixem amb una sèrie de regles morals abstractes i una disposició a aprendre’n unes altres. Es proposen cinc mòduls morals universals: reciprocitat (amb emocions de simpatia, rebuig, còlera, culpa, vergonya i gratitud), sofriment (afinitat, compassió i empatia), jerarquia (respecte, por, culpa vergonya i ressentiment), fronteres entre endogrup i exogrup (compassió, rebuig, còlera, culpa, vergonya i gratitud) i, finalment, la puresa (repugnància). Cada cultura dóna  una importància diferent a cada un dels mòduls, el que dóna lloc a diferències culturals respecte de la moral.

El raonament moral és posterior a les emocions. Tenim tendència, per exemple, a estar d’acord amb les persones que ens agraden. I, com un advocat, el cervell humà vol guanyar, no aconseguir aclarir la veritat. Pel que fa a la conducta moral, hi ha dues variables que tenen correlació amb la conducta ètica: la intel·ligència i la inhibició (autocontrol). Hi ha dos sistemes de processament: un “calent” que és ràpid (amb seu a l’amígdala) i un “fred”, més lent, i està especialitzat en la representació i el pensament espaciotemporal i episòdic (amb seu a l’hipocamp i als lòbuls frontals). Aquest últim es desenvolupa més tard en la vida d’una persona i és el que et convida a “pensar-ho millor i no actuar en calent”. 

  

Amb altres animals tenim en comú que els estímuls indueixen aproximacions o retirades i estats emocionals  i intuïcions morals que impulsen a l’acció. Aquestes intuïcions morals són producte de conductes que tenim en comú amb altres espècies socials, com les de ser territorials; emprar estratègies de dominació, formar coalicions per a aconseguir menjar, territori i sexe; i la reciprocitat. D’aquesta manera, alguns animals tenen una moral intuïtiva que es basa en pertànyer a una espècie determinada, es centra en les jerarquies i les conductes socials pròpies i resulta afectada per les seves emocions.

Les diferències dels humans amb les altres espècies resideixen en la major diversitat i complexitat de les emocions morals que tenim els humans, tals com la vergonya, la culpabilitat, la torbació, la repugnància, el rebuig, l’empatia i la compassió i les conductes derivades d’aquestes emocions. A més, tenim la necessitat de raonar sobre aquestes emocions i d’interpretar els judicis o les conductes morals.  I la nostra capacitat d’inhibir respostes emocionalment condicionades fa possible que la ment autoconscient prengui decisions.

Aquesta capacitat d’inhibir respostes "calentes" i automàtiques és la que fa possible viure una vida d’acord amb els nostres valors. Viure una vida amb sentit, entrega i passió.