dissabte, 24 d’agost de 2013

Quina és la vertadera personalitat de Mel Gibson?



L’any 2006 va aparèixer una notícia sobre la detenció de Mel Gibson per conduir sota els efectes de l’alcohol. L’actor no només havia superat amb escreix el límit de velocitat, sinó que va enfrontar-se amb el policia que el va aturar, va envestir contra els jueus i no va aturar-se en saber que el mateix policia era jueu. Poc després va publicar una disculpa a la premsa. I, a partir d’aquí es va generar una polèmica sobre a quines manifestacions havíem de donar crèdit. Quina era la vertadera personalitat de Mel Gibson?

En el llibre “Incógnito”, David Eagleman aprofita aquesta anècdota per a introduir-nos al tema de la modularitat del cervell. Ens explica que hem d’entendre’l com una selva amb diferents plantes competint per uns recursos limitats o com un equip de rivals que lluiten per a fer valer la seva solució davant un problema. Així, podria ser que, en el cas que ens ocupa, la personalitat de Mel Gibson, les seves diferents manifestacions provinguessin per una banda d’un Mel Gibson antisemita i, per l’altra, d’una altra versió d’ell mateix defensora dels drets humans.  El cervell pot tenir dues, o més, opinions distintes.

Per tal d’entendre el comportament d’una persona haurem de tenir en compte que el cervell conté dos sistemes separats: el primer és ràpid, automàtic i està per sota del nivell de la consciència. El segon és lent, cognitiu i conscient. El primer sistema es pot qualificar d’automàtic, implícit, heurístic, intuïtiu, holístic, reactiu i impulsiu. El segon sistema és cognitiu, sistemàtic, explícit, analític, generador de regles i reflexiu. I tots dos lluiten entre sí per tal d’emetre la resposta davant un problema. Eagleman proposa denominar-los sistema emocional i sistema racional, respectivament.

Evidentment, l’ideal sempre serà trobar l’equilibri entre els dos sistemes, encara que això sigui fàcil de deduir però difícil d’aconseguir. Encara que ens resulti estrany, el cervell ha evolucionat per anar solucionant els problemes que es troba i, per defecte, els diferents sistemes intenten imposar la seva solució.  I després d’haver actuat és quan inventem una història per tal de donar sentit i justificar les nostres accions. Si la pregunta inicial era ¿quina és la personalitat real de Mel Gibson?, la resposta segurament és que depèn del moment i del sistema que agafi el control. L’actor probablement té un sistema emocional carregat de prejudicis racistes que a vegades imposa el seu criteri sobre un sistema racional defensor dels drets humans. Si volem la millor versió de Mel Gibson haurem de mirar de topar-nos amb ell en un moment en el que l’alcohol no hagi relaxat el seu sistema racional deixant carta blanca a l’emocional.

El plantejament d’Eagleman ens ajudaria a entendre perquè a vegades ens sorprenem de les nostres decisions. Només coneixent els factors que reforcen un o un altre sistema podem ajustar la nostra conducta als nostres valors i viure una vida amb sentit, entrega i passió.

P.S. Tal vegada algú hauria d’explicar tot això a en Mel Gibson i recordar-li que, si no vol quedar com un home carregat de prejudicis i fer valer la seva part més racional, no li convé a cap preu deixar que l’alcohol destaroti la lluita entre els dos sistemes a favor del purament emocional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada