No és el que dius, és el que fas...

“Els nins no només escolten el que dius.

Viuen en el món que crees amb el que fas”

@readysetparent

No és el que dius, és el que fas…

Dius que algú és molt important per tu, però segueixes mirant el mòbil a la mínima que et despistes?

Tal vegada penses que les intencions són el que compta, però la realitat és que les persones que t’envolten trauran conclusions sobre el que fas, no sobre les teves bones intencions o sobre el que dius que vols demostrar.

En un post d’Instagram s’exposen deu conductes que serveixen als nins per destriar el què consideres que és important (vegeu https://www.instagram.com/p/DQhLmxYCGJX/?igsh=aWgxMnhjbjhxYW51), independentment del que diguis i de les teves intencions:

1.- Quantes vegades mires el mòbil quan estàs amb ells.

Per tu, és un hàbit, no té importància, no té a veure amb el que significa el temps que passeu junts.

Per ells, és una qüestió de prioritats, té a veure amb la importància que li dones al temps que passeu junts.

(Per la gent en general, té importància, indica quin lloc ocupen en la teva llista de coses prioritàries.)

Solució: decideix quins moments són del mòbil i quins són per la gent que estimes.

Assegura’t que les menjades, les trobades, els moments d’esplai i el moment d’anar a dormir estan lliures de tecnologia.

L’amor està fet de presència.

2.- Com tractes a l’altra gent, a la teva parella, a la teva família.

Per tu, és un hàbit, no té importància no té a veure amb el que realment sents.

Per ells, és informació, sobre l’amabilitat, sobre com afrontar el conflicte, sobre les reconciliacions. És el que aprendran de primera mà sobre amor, respecte i intimitat.

El teu to emocional amb els altres esdevindrà un punt de partida inconscient per ells.

(Per la gent en general, té importància, indica quina és la teva capacitat per estimar amb respecte i quina intimitat ets capaç d’oferir.)

Solució: decideix quin tipus de model relacional vols oferir. Demana perdó quan faci falta. Mostra que els conflictes serveixen per créixer i per coneixe’ns millor.

Estimar bé és una práctica. 

3.- Si prestes atenció quan et demanen que escoltis o que miris alguna cosa.

Per tu, no vol dir res, és una qüestió de si estàs molt ocupat en altres coses.

Per ells, significa si estàs o estaràs disponible quan et necessitin.

(Per la gent en general, té importància, indica fins a quin punt estàs disponible emocionalment.)

Solució: atura’t i mira. Escolta. 

Prestar atenció és la prova d’amor més gran.

4.- Com regules la teva ràbia.

Per tu, parlar malament, fer tractament de silenci o actuar amb ràbia és normal.

Per ells, les explosions de ràbia ensenyen a tenir por. El silenci ensenya que s’han d’evitar determinades situacions.

Expressar tranquil·lament la ràbia, seguida d’un intent de reparar el malestar ensenya fortalesa de caràcter.

La manera de regular el teu sistema nerviós deixa una emprempta vital en el seu sistema nerviós.

(Per la gent en general, com regules la teva ràbia donarà fe de fins a quin punt poden interactuar lliurement amb tu, sense evitar-te o tenir-te por.)

Solució: Explicita el que fas per regular les teves emocions, “Ara estic enfadat. Faré una pausa i respiraré.”

La ràbia assenyala frustració. És important mostrar-la de manera adequada.

5.- Si segueixes les teves regles. Si ets consistent.

Per tu, si no ho fas, no passa res. Tu tens els teus motius.

Per ells, és important. Indica que les teves paraules i les teves accions no concorden. Indica hipocresia.

La inconsistència erosiona la confiança.

(Per la gent en general, la consistència entre les teves paraules i els teus actes donarà fe de la confiança que mereixes.)

Solució: Sigues fidel a la teva paraula. Admet els teus errors.

La confiança és bàsica per una bona relació.

6.- Com et parles a tu mateix.

Per tu, és un hàbit. No té importància.

Per ells, és la manera de parlar-se que interioritzaran.

L’autoamabilitat serà una fortalesa durant la seva vida.

(Per la gent en general, la manera com et parles esdevindrà la teva capacitat de ser resilient.)

Solució: Parla’t a tu mateix com parlaries a un amic. Practica l’autocompassió. Deixa’ls experimentar l’amabilitat amb la qual et parles a tu mateix fins que ells s’acostumin a fer-ho.

La vida et donarà les oportunitats que tu et donis a tu mateix.

7.- Com parles dels altres.

Per tu, és un hàbit. En privat pots fer-ho com vulguis.

Per ells, és la possibilitat de decidir si afrontar les coses amb generositat o amb judicis de valor.

Els nins no heredaran les teves opinions, però sí el teu to.

Mostrar respecte fa que el món sigui més gran i més segur.

(Per la gent en general, la manera com parles dels altres esdevindrà el que poden esperar de tu quan parlis d’ells quan no hi són.)

Solució: practica la curiositat en lloc de les crítiques. Mostra que les persones tenen una història, que no són estereotipus.

Sigues amable, sempre. Ningú sap pel que està passant una altra persona.

8.- Com passes el teu temps lliure.

Per tu, és un hàbit, una cosa personal que no té a veure amb ells.

Per ells, és un senyal del que és important.

Quan protegeixes temps pels teus hobbies i el teu descans, les estàs ensenyant que aquestes coses també són importants.

(Per la gent en general, la manera com passes el teu temps lliure,  mostra quins són els teus valors.)

Solució: comparteix la joia dels teus moments lliures.

Cuida’t per poder cuidar. Riu per poder riure amb els altres.

9.- Com gestiones els fracassos.

Per tu, és un costum.

Per ells, és un aprenentatge sobre què significa equivocar-se, sobre què passa quan no ens surten les coses bé, sobre com tenir una mentalitat de creixement.

Els errors són el camí cap a la destresa.

(Per la gent en general, és una mostra del que penses sobre els errors i del que seràs capaç d’arriscar quan sigui necessari. És una mostra de la teva capacitat d’arribar a ser creatiu.)

Solució: parla obertament dels teus errors, dels teus fracassos, de com t’han ajudat a ser qui ets.

La persistència és una de les coses més importants a la vida.

10.- Com les tractes a ells o a algú que té menys poder quan ningú mira.

Per tu, és un costum.

Per ells, és una prova de respecte cap a ells, cap a les altres persones, independentment del seu estatus.

(Per la gent en general, és una mostra del teu caràcter real i dels teus valors.)

Solució: parla sempre amb respecte, com si algú a qui admires t’estés observant. Recorda que tots som persones i que els menyspreus són sempre tòxics (com ens recorden els Gottman, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html).

La mesura d’una societat madura és com tracta a les persones que no tenen poder.

Bona pràctica!!!