“Quan es valora el benestar emocional, les persones de seixanta i setanta anys, presenten un nivell de satisfacció més alt i menors nivells d’afecte negatiu que les persones que en tenen vint o trenta.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html
“la definició que fem de la felicitat sol passar per cinc etapes sistemàtiques que canvien a mesura que passa el nostre temps de vida. La primera és la de descobriment que es dóna durant la infància i l’adolescència. Quan s’experimenta la felicitat es fa en forma d’entusiasme, d’excitació.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/les-cinc-etapes-de-la-felicitat.html
Quins són els millors anys de la vida?
Pensa-ho bé.
Encara que la cultura en la que vivim, tingui una especial predilecció per la jovintut, les dades científiques indiquen que la majoria de gent manifesta sentir-se millor als 60s i als 70s.
Laura Carstersen ha dedicat la seva carrera a difondre aquesta informació, en el marc de la que s’anomena Teoria de la Selectivitat Socioemocional (https://benestaremocional.blogspot.com/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html). En el fons, el que ens recorda, és que el nostre cervell canvia, en funció del seu grau de maduració i de l’experiència del pas del temps. Això fa que la nostra relació amb les anomenades emocions positives i negatives vagi canviant.
Durant la infància i l’adolescència, hi ha una gran presència d’emocions positives i negatives. En aquest moment, l’objectiu és explorar, aprendre, exposar-nos a noves experiències. La felicitat es defineix com a entusiasme, excitació. El cervell, especialment durant l’adolescència, té problemes d’autoregulació, sobretot en el cas de les emocions negatives.
Els anys del periode entre els 15 i els 25 “no només són els pitjor anys de la vida -amb els nivells més alts de solitud, ansietat i depressió- sinó que la gent els diuen constantment (als joves) que són els millors anys de la vida”, explica Carstersen.
Cap a la meitat de la vintena, mentre els centres executius del cervell maduren a marxes forçades (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/el-desenvolupament-de-les-emocions.html), les emocions negatives passen a ser menys freqüents, mentre que la presència d’emocions positives es manté.
“No és que la gent major sigui més feliç (…) El que observem és que hi ha una reducció significativa en la presència de la ràbia, de la tristesa i de l’ansietat. Per això l’equilibri emocional millora amb l’edat”, explica Carstersen en una entrevista a la revista Time (https://time.com/7333672/laura-carstensen-aging-emotions-longevity-stanford/)
“Sembla que els 20s són el pitjor. Llavors comença a veure`s la reducció de les emocions negatives,que segueixen baixant als 40s i 50s. Els 60s i 70s són el punt culminant de la vida, emocionalment parlant. La cosa no empitjora massa a mesura que envellim.”
Mentre els joves es centren en desenvolupar destreses, mantenir la seva determinació i la seva ambició; als 60s i 70s, la gent mostra més activitat prosocial, és a dir, es mostren més predisposats a estar pels altres, a ajudar, a ser més amables.
Si tens més de 40 anys, deixa de dir que els 20s són “els millors anys de la vida”.
Si ets jove, recorda que viuràs, a mesura que tornis gran, la reducció dels teus moments de ràbia, tristesa i angoixa i, també, de la seva intensitat.
Si ets jove, centra’t més en les habilitats prosocials, és a dir, mira de ser amable, compassiu i agraït; mira d’ajudar, d’estar pels altres.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada