“El dia que naixem, se’ns proporciona una petita parcel·la amb terra rica i fèrtil, lleugerament diferent de la de qualsevol altra persona. I, a partir d’aquí, la teva família i la teva cultura comencen a plantar-hi coses i arreglen el jardí a la seva manera, fins que ets prou gran per tenir-ne cura tu mateix. Planten el llenguatge i les actituds i els coneixements sobre l’amor i la seguretat i els cossos i el sexe. I t’ensenyen com has de cuidar el teu jardí, degut a que quan facis la transició de l’adolescència a l’adultesa, hauràs d’assumir la total responsabilitat de la seva cura” Emily Nagosky “Come As You Are”
“La combinació conceptual sumada a les paraules proporciona el poder de crear la realitat”
“Quan una ment té un sistema conceptual per a les emocions empobrit, pot percebre l’emoció? A partir dels experiments científics del nostre laboratori, sabem que la resposta generalment és no”
Lisa Feldman Barrett “How Emotions Are Made”
"Com explica Lisa Feldman-Barrett en el seu llibre “How Emotions Are Made”, podem prendre mesures per tal d’influenciar les nostres experiències emocionals futures, per tal d’esculpir com serem en el futur, i les vies principals són dues: cuidar la nostra condició física a través de l’exercici (per tal de tenir energia i humor) i desenvolupar un conjunt de conceptes emocionals el més ric possible (per tal de poder connectar millor amb nosaltres mateixos i amb els altres)"
Un
dels elements més important per tal d’entendre les emocions dels altres és la
capacitat de “mentalitzar”, d’entendre els estats mentals de les altres
persones. Durant els primers 9 primers mesos de vida els nadons desenvolupen una comprensió bàsica de les emocions de les
altres persones, són capaços de discriminar entre diferents emocions i
entenen que les persones que les experimenten tenen diferents sentiments. Fins
als 18 mesos encara pensen sempre des d’un punt de vista egocèntric, com si
tothom veiés el món des del seu punt de vista, com si els altres sentissin i
pensessin el mateix que ells.
Sobre
els 18 mesos es dóna un canvi. En aquesta edat les
criatures comencen a constatar que les
persones tenen diferents emocions i desitjos i que aquests no coincideixen
moltes vegades amb els seus. A mesura que passen els anys, aquesta capacitat es
va sofisticant. Alison Gopnik té un
estudi molt divertit en el que es comparen dos grups de bebès, un de 14 mesos i
l’altre de 18 mesos i se’ls presenta la possibilitat de menjar galetes o
bròquil. La majoria trien menjar galetes. L’experimentadora, però, agafa el
bròquil i se’l menja manifestant el seu plaer. Després, quan se’ls demana que
li donin a ella alguna cosa per menjar, els bebès de 14 mesos li donen galetes,
però no els de 18 mesos, que li donen bròquil, encara que ells agafin galetes.
Tot
d’una que els nins són capaços de parlar comencen a manifestar el què pensen i
com veuen els altres. Al principi es concentren en els seus
desitjos, les seves percepcions i les seves emocions. Als 2 anys comencen a
comunicar-se amb els altres verbal i no verbalment per tal de comunicar els
seus desitjos. A més, en aquesta edat veuen la relació entre la mirada i el
desig, que el que mires indica el que vols. Als 3 anys comencen a parlar sobre el que creuen, com si una cosa
està en un lloc o en un altre. Tanmateix, no és fins als 4 ó 5 anys que són capaços de verbalitzar els desitjos dels altres,
reconeixent que poden ser diferents dels seus: “la meva germana pensa que hi ha galetes al pot, però jo sé que no”.
Aquesta habilitat per reconèixer que els nostres pensaments són diferents dels pensaments
dels altres forma part de la capacitat de “mentalitzar”, de veure la ment dels
altres. Els autistes als 4 ó 5 anys encara confonen la seva perspectiva amb la
dels altres.
Tanmateix, aquesta
seqüència de desenvolupament s’ha contrastat amb nous estudis que usen la
direcció de la mirada. En aquest estudis, bebès de 15 mesos juguen amb un
experimentador que amaga una jugueta a un lloc concret. Després de sortir de
l’habitació, un altre experimentador la canvia de lloc i se’n va, després torna
l’altre i va a buscar-la. Els bebès de
15 mesos centren l’atenció en el lloc on l’ha amagat el primer
experimentador, fent evident que entenen que no té la informació sobre on està
la jugueta realment. Així, els bebès d’aquesta edat són capaços de diferenciar entre diferents perspectives, és a dir, han
començat aquest procés de “mentalització”.
Tanmateix, canviar de
perspectiva per veure les coses dels altres, “mirar amb els ulls dels altres”,
no ens resulta fàcil ni als adults. En els experiments que es fan per veure
quina evolució té aquesta capacitat es demostra que només el 50% dels adults fan bé la tasca. Per això no és estrany
que hi hagi tants malentesos a les relacions...
Durant
l’adolescència canvien altres aspectes de la cognició social: la capacitat de
confiar en els altres i a cooperar amb ells i fins a quin punt es dóna
importància al joc net, a la justícia de la situació. A partir dels 12 anys es
rebutgen propostes injustes i entre els 15-18 els adolescents són més
prosocials i generosos amb els amics que amb altres persones quan se’ls
proposen jocs d’aquests tipus (això és un indicador
de canvi de perspectiva perquè fins als 12 anys els nins solen ser igualitaris,
solen ser igual de generosos amb uns i altres quan se’ls presenta una tasca
formal).
Els estudis indiquen
que hi ha quatre regions cerebrals implicades en el procés de mentalitzar (quan
hem de identificar els pensaments o els sentiments d’una altra persona): el
còrtex Prefrontal Dorsomedial (CPFdM), la junta Parieto-Temporal, el Solc
Temporal Superior Posterior i el Còrtex Temporal Anterior. La substància grisa
(nombre de neurones i connexions) creix en aquestes regions a partir dels 7
anys fins als 9-10 anys. A partir de l’adolescència es dóna una disminució que
segueix fins a la vintena.
Les
regions relacionades amb el procés de mentalitzar s’activen més quan estem en
situacions socials en les que estan implicades emocions prosocials, com la
culpabilitat o la vergonya (i la gratitud i la compassió,
també). I l’activitat és més gran en la zona frontal (CPFdM) en el cas dels
adolescents comparats amb els adults, indicant que els adolescents han de pensar conscientment sobre la situació, mentre
que els adults tenen la tasca més automatitzada i usen més informació procedent
de la memòria d’altres situacions. El cervell a mesura que passem per
l’etapa de l’adolescència va guardant “esquemes socials” de situacions, de manera
que amb el temps pensar sobre situacions socials esdevé més automàtic i suposa
un menor esforç. Això també passa en el reconeixement de les expressions
facials.
Els
adolescents són més sensibles als estímuls emocionals de les situacions
socials. De fet, les resulta molt difícil concentrar la seva atenció en una
tasca si hi ha estímuls emocionals presents (penseu en les
implicacions que això pot tenir en una aula quan l’adolescent té problemes amb
els companys...). Aquest patró sembla que està relacionat amb la maduració dels
circuits cerebrals.
Laurence
Steinberg i B.J. Casey
van proposar una teoria per explicar la sensibilitat adolescent davant els
estímuls emocionals (que també està relacionat amb el fet d’assumir conductes
de risc quan hi ha “la penya” al davant): el
sistema límbic, que actua com a accelerador/activador de la conducta (que
conté l’amígdala, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/el-sistema-dalarma.html), madura més
aviat que el Còrtex Prefrontal, que actua com a control/inhibició de la
conducta. Per tant, podem pensar en determinades adolescències com a “potència
sense massa control”, com deia aquella propaganda de neumàtics. Sembla que això
es confirma per una part important dels adolescents, encara que s’ha de tenir
en compte que en els estudis que s’han fet més de la meitat no segueixen aquest
patró maduratiu, indicant que hi ha “moltes adolescències”.
A
més de ser molt sensibles als estímuls emocionals, els adolescents també ho són
a les gratificacions a curt termini. I les emocions com el penediment o
l’alleujament es continuen desenvolupant, és a dir, encara no estan del tot “operatives”.
El quadre suposa una vulnerabilitat davant les situacions “calentes” (amb
amics, per exemple) i que suposen assumir riscos, cosa que canvia a mesura que
passa l’adolescència i entren en l’edat adulta. Una manera de millorar l’autocontrol,
provada en molts d’estudis científics, seria practicar mindfulness (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html).
Els estudis, a més,
indiquen que mentre els adults aprenen tant a evitar estímuls associats amb
càstig com a triar estímuls associats amb recompensa, els adolescents ho fan
pitjor quan es donen càstigs. Els
adolescents es veuen més influïts per les recompenses que pels càstigs.
Aprenen pitjor si s’utilitzen més els càstigs. Així, per exemple, en un camp
com la prevenció del tabaquisme, els adolescents són més sensibles a campanyes
centrades en el perill que té el tabac sobre fumadors passius, la visió dels
fumadors com a models negatius i l’efecte que han tingut sobre aquesta addicció
les tàctiques d’engany de les grans companyies tabaqueres en un producte que és
letal. La informació sobre les conseqüències del tabac sobre la seva salut NO
té massa efecte sobre la prevenció de la conducta.
Altres estudis també
confirmen que quan es volen potenciar conductes saludables, basar-se en els
efectes perniciosos no és efectiu; ho és, però, focalitzar sobre els valors que
la gent jove considera importants.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada