Passa al contingut principal

El desenvolupament de les emocions


El dia que naixem, se’ns proporciona una petita parcel·la amb terra rica i fèrtil, lleugerament diferent de la de qualsevol altra persona. I, a partir d’aquí, la teva família i la teva cultura comencen a plantar-hi coses i arreglen el jardí a la seva manera, fins que ets prou gran per tenir-ne cura tu mateix. Planten el llenguatge i les actituds i els coneixements sobre l’amor i la seguretat i els cossos i el sexe. I t’ensenyen com has de cuidar el teu jardí, degut a que quan facis la transició de l’adolescència a l’adultesa, hauràs d’assumir la total responsabilitat de la seva cura” Emily Nagosky “Come As You Are”


“La combinació conceptual sumada a les paraules proporciona el poder de crear la realitat”

“Quan una ment té un sistema conceptual per a les emocions empobrit, pot percebre l’emoció? A partir dels experiments científics del nostre laboratori, sabem que la resposta generalment és no” 
 Lisa Feldman Barrett “How Emotions Are Made”

"Com explica Lisa Feldman-Barrett en el seu llibre “How Emotions Are Made”, podem prendre mesures per tal d’influenciar les nostres experiències emocionals futures, per tal d’esculpir com serem en el futur, i les vies principals són dues: cuidar la nostra condició física a través de l’exercici (per tal de tenir energia i humor) i desenvolupar un conjunt de conceptes emocionals el més ric possible (per tal de poder connectar millor amb nosaltres mateixos i amb els altres)" https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-musica-i-les-arts-ens-fan-mes-humans.html







Un dels elements més important per tal d’entendre les emocions dels altres és la capacitat de “mentalitzar”, d’entendre els estats mentals de les altres persones. Durant els primers 9 primers mesos de vida els nadons desenvolupen una comprensió bàsica de les emocions de les altres persones, són capaços de discriminar entre diferents emocions i entenen que les persones que les experimenten tenen diferents sentiments. Fins als 18 mesos encara pensen sempre des d’un punt de vista egocèntric, com si tothom veiés el món des del seu punt de vista, com si els altres sentissin i pensessin el mateix que ells.

Sobre els 18 mesos es dóna un canvi. En aquesta edat les criatures comencen a constatar que les persones tenen diferents emocions i desitjos i que aquests no coincideixen moltes vegades amb els seus. A mesura que passen els anys, aquesta capacitat es va sofisticant. Alison Gopnik té un estudi molt divertit en el que es comparen dos grups de bebès, un de 14 mesos i l’altre de 18 mesos i se’ls presenta la possibilitat de menjar galetes o bròquil. La majoria trien menjar galetes. L’experimentadora, però, agafa el bròquil i se’l menja manifestant el seu plaer. Després, quan se’ls demana que li donin a ella alguna cosa per menjar, els bebès de 14 mesos li donen galetes, però no els de 18 mesos, que li donen bròquil, encara que ells agafin galetes.

Tot d’una que els nins són capaços de parlar comencen a manifestar el què pensen i com veuen els altres. Al principi es concentren en els seus desitjos, les seves percepcions i les seves emocions. Als 2 anys comencen a comunicar-se amb els altres verbal i no verbalment per tal de comunicar els seus desitjos. A més, en aquesta edat veuen la relació entre la mirada i el desig, que el que mires indica el que vols. Als 3 anys comencen a parlar sobre el que creuen, com si una cosa està en un lloc o en un altre. Tanmateix, no és fins als 4 ó 5 anys que són capaços de verbalitzar els desitjos dels altres, reconeixent que poden ser diferents dels seus: “la meva germana pensa que hi ha galetes al pot, però jo sé que no”. Aquesta habilitat per reconèixer que els nostres pensaments són diferents dels pensaments dels altres forma part de la capacitat de “mentalitzar”, de veure la ment dels altres. Els autistes als 4 ó 5 anys encara confonen la seva perspectiva amb la dels altres.

Tanmateix, aquesta seqüència de desenvolupament s’ha contrastat amb nous estudis que usen la direcció de la mirada. En aquest estudis, bebès de 15 mesos juguen amb un experimentador que amaga una jugueta a un lloc concret. Després de sortir de l’habitació, un altre experimentador la canvia de lloc i se’n va, després torna l’altre i va a buscar-la. Els bebès de 15 mesos centren l’atenció en el lloc on l’ha amagat el primer experimentador, fent evident que entenen que no té la informació sobre on està la jugueta realment. Així, els bebès d’aquesta edat són capaços de diferenciar entre diferents perspectives, és a dir, han començat aquest procés de “mentalització”.

Tanmateix, canviar de perspectiva per veure les coses dels altres, “mirar amb els ulls dels altres”, no ens resulta fàcil ni als adults. En els experiments que es fan per veure quina evolució té aquesta capacitat es demostra que només el 50% dels adults fan bé la tasca. Per això no és estrany que hi hagi tants malentesos a les relacions...

Durant l’adolescència canvien altres aspectes de la cognició social: la capacitat de confiar en els altres i a cooperar amb ells i fins a quin punt es dóna importància al joc net, a la justícia de la situació. A partir dels 12 anys es rebutgen propostes injustes i entre els 15-18 els adolescents són més prosocials i generosos amb els amics que amb altres persones quan se’ls proposen jocs d’aquests tipus (això és un indicador de canvi de perspectiva perquè fins als 12 anys els nins solen ser igualitaris, solen ser igual de generosos amb uns i altres quan se’ls presenta una tasca formal).

Els estudis indiquen que hi ha quatre regions cerebrals implicades en el procés de mentalitzar (quan hem de identificar els pensaments o els sentiments d’una altra persona): el còrtex Prefrontal Dorsomedial (CPFdM), la junta Parieto-Temporal, el Solc Temporal Superior Posterior i el Còrtex Temporal Anterior. La substància grisa (nombre de neurones i connexions) creix en aquestes regions a partir dels 7 anys fins als 9-10 anys. A partir de l’adolescència es dóna una disminució que segueix fins a la vintena.

Les regions relacionades amb el procés de mentalitzar s’activen més quan estem en situacions socials en les que estan implicades emocions prosocials, com la culpabilitat o la vergonya (i la gratitud i la compassió, també). I l’activitat és més gran en la zona frontal (CPFdM) en el cas dels adolescents comparats amb els adults, indicant que els adolescents han de pensar conscientment sobre la situació, mentre que els adults tenen la tasca més automatitzada i usen més informació procedent de la memòria d’altres situacions. El cervell a mesura que passem per l’etapa de l’adolescència va guardant “esquemes socials” de situacions, de manera que amb el temps pensar sobre situacions socials esdevé més automàtic i suposa un menor esforç. Això també passa en el reconeixement de les expressions facials.

Els adolescents són més sensibles als estímuls emocionals de les situacions socials. De fet, les resulta molt difícil concentrar la seva atenció en una tasca si hi ha estímuls emocionals presents (penseu en les implicacions que això pot tenir en una aula quan l’adolescent té problemes amb els companys...). Aquest patró sembla que està relacionat amb la maduració dels circuits cerebrals.

Laurence Steinberg i B.J. Casey van proposar una teoria per explicar la sensibilitat adolescent davant els estímuls emocionals (que també està relacionat amb el fet d’assumir conductes de risc quan hi ha “la penya” al davant): el sistema límbic, que actua com a accelerador/activador de la conducta (que conté l’amígdala, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/el-sistema-dalarma.html), madura més aviat que el Còrtex Prefrontal, que actua com a control/inhibició de la conducta. Per tant, podem pensar en determinades adolescències com a “potència sense massa control”, com deia aquella propaganda de neumàtics. Sembla que això es confirma per una part important dels adolescents, encara que s’ha de tenir en compte que en els estudis que s’han fet més de la meitat no segueixen aquest patró maduratiu, indicant que hi ha “moltes adolescències”.

A més de ser molt sensibles als estímuls emocionals, els adolescents també ho són a les gratificacions a curt termini. I les emocions com el penediment o l’alleujament es continuen desenvolupant, és a dir, encara no estan del tot “operatives”. El quadre suposa una vulnerabilitat davant les situacions “calentes” (amb amics, per exemple) i que suposen assumir riscos, cosa que canvia a mesura que passa l’adolescència i entren en l’edat adulta. Una manera de millorar l’autocontrol, provada en molts d’estudis científics, seria practicar mindfulness (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html).

Els estudis, a més, indiquen que mentre els adults aprenen tant a evitar estímuls associats amb càstig com a triar estímuls associats amb recompensa, els adolescents ho fan pitjor quan es donen càstigs. Els adolescents es veuen més influïts per les recompenses que pels càstigs. Aprenen pitjor si s’utilitzen més els càstigs. Així, per exemple, en un camp com la prevenció del tabaquisme, els adolescents són més sensibles a campanyes centrades en el perill que té el tabac sobre fumadors passius, la visió dels fumadors com a models negatius i l’efecte que han tingut sobre aquesta addicció les tàctiques d’engany de les grans companyies tabaqueres en un producte que és letal. La informació sobre les conseqüències del tabac sobre la seva salut NO té massa efecte sobre la prevenció de la conducta.

Altres estudis també confirmen que quan es volen potenciar conductes saludables, basar-se en els efectes perniciosos no és efectiu; ho és, però, focalitzar sobre els valors que la gent jove considera importants.

Bona reflexió!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,