"Mai ho havia vist així" o com tenir bones converses...

“Només podem tenir tanta intimitat amb un altre com la que tenim amb nosaltres mateixos”

Kate Murphy,“No me estàs escuchando”

“Hi ha un secret en la comunicació: només ens escolten si es senten escoltats.”

“Tots tenim la nostra naturalesa en comú, respirem el mateix aire i volem un futur millor per les persones que estimem.”

“No es tracta de que t’agradin els que pensen d’una altra manera, es tracta d’entendre el seu punt de vista.”

“Les històries mai són simples. I només la curiositat ens pot ajudar a veure la seva complexitat.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/conflictes-si-pero-que-siguin-sans.html 

“val la pena preguntar-nos 

“Què acabo de descobrir d’aquesta persona? 

Quin camí l’ha conduïda a aquesta posició? 

Què puc aprendre d’això? 

Què la preocupava avui? 

Quines sensacions li ha inspirat la nostra conversa?””

https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-ii.html 

“El que necessitem és fer més preguntes”.

Aquest és el punt de partida de Mónica Guzman en el seu llibre-projecte “I never thouhgt of it that way”.

Només hi ha una manera d’entendre’s. És aconseguir escoltar prou bé per poder arribar a dir “Mai ho hagués pensat així”.

A la meva feina te n’adones de que vas per bon camí, pel que fa a entendre a l’altra persona, quan trobes lògiques afirmacions que no tenen res a veure amb la teva opinió sobre el tema.

“Mai ho hagués pensat així”, però té tot el sentit si ho mires des del lloc que ho mira l’altra persona.

“Connectar amb altres humans és el que fa que les nostres vides siguin riques i significatives”.

I, per connectar, hem d’escoltar prou bé per “veure” i entendre des d’on ens parlen els altres. No fer valer la nostra posició o la nostra opinió, cosa que provoca que ens tanquem allà on som i ens centrem en les nostres raons i no en les que, suposadament, volem escoltar.

• Tenim tendència, explica Guzman, a quedar-nos fixats en posicions que ens fan sentir còmodes, que ens divideixen entre “nosaltres” i “ells” i que ens aïllen en una lògica on només considerem els arguments que ens són propers.

Els humans tenim una necessitat biològica de connexió i de pertinença, de “trobar el nostre lloc”. Això fa que, en moltes ocasions, estem a la defensiva, no donant opció a altres formes de veure el món.

Una de les formes de cohesionar el grup al que pertanyem és generar oposició a les diferències, consolidant uns “nosaltres” en front d’uns “ells”. A vegades, això arriba a l’extrem de ser incapaços de ser generosos amb els que no són com “nosaltres”, als que són “ells”.

Tenim tendència a compartir “informació” amb els que són com “nosaltres”. Això a vegades ens aïlla i ens fa confondre les idees amb les persones. L’única forma de que no ens passi això, passa per construir ponts, per exposar-nos als “altres” (“ells”), a les seves històries, a la seva pròpia humanitat.

• Només parlant amb els altres amb curiositat aprendrem a veure les nostres mancances quan conversem. Una bona conversa necessita unes determinades condicions d’escolta mútua.

“Com veus el món determina com en vols parlar”, afirma Guzman.

“No veiem el món amb els nostres ulls, el veiem amb la nostra biografia”, afegeix. Per això, tenim una posició d’observació que ens limita la perspectiva i ens dificulta entendre la d’una altra persona que no sigui del “nostre grup”. 

L’antídot per tot això és, contínuament, demanar-te “Què m’estic perdent? Què no tinc en compte?”. 

I escoltar. Escoltar la història, intentar mirar-ho “amb els seus ulls”, esbrinar com veu el món l’altra persona. Fins arribar al moment que Guzman anomena “Mai ho havia vist així”.

Quan ens exposem a una visió diferent, o a una història diferent de la nostra, podem alimentar la nostra curiositat sent conscients de quatre elements: 1) ser conscients del que sabem i del que no sabem; 2) fer preguntes per entendre el que realment ens vol comunicar l’altra persona; 3) no caure en les respostes fàcils (les que, per exemple, ens porten a pensar que, simplement, estan “equivocats”; i 4) acceptar la complexitat, acceptar que el món és complex.

Hem de construir ponts entre les diferents visions, gràcies a les converses. Les converses s’alimenten a elles mateixes gràcies a la curiositat, a les preguntes fetes per entendre des d’on parlen els altres. Si les enfoquem així, les converses connecten a les persones, gràcies a la curiositat alimentada per l’interès d’entendre, l’interès d’aprende.

Quan vulguis tenir una autèntica conversa, has de tenir en compte el temps que tens disponible, l’atenció que hi pots prestar, la paritat, el context en el que es dona i si es pot fer presencial.

• Podem entendre a les persones si convertim les nostres suposicions en preguntes, les nostres opinions en punts de partida i som capaces de veure com els altres intenten raonar les seves posicions de la mateixa manera que nosaltres ho fem amb les nostres.

“Les persones no són puzzles, són misteris”, adverteix Guzman. Les persones no són la imatge que en tenim d’elles, amb les expectatives i els judicis de valors que en fem. No ens falten peces. Ens sobren suposicions. Hem d’anar en compte amb els estereotipus.

Les persones raonem, en moltes ocasions de manera irracional. Insistim. Creiem ser racionals quan ens dominen les emocions. Ens oblidem de que parlem amb persones, no amb idees.

Podem provar a: 

1) obrir la ment (“puc tenir en consideració això que diu?”); 2) posar en dubte els estereotipus (“estic prejujant a l’altra persona? Tinc prejudicis?”); 3) adonar-nos d’on ens quedem encallats (per què estic repetint aquest argument tot el temps? Què hi ha al darrera?); 4) adonar-nos d’on es queden encallats els altres (per què està repetint aquest argument? Com ho puc comunicar?); i 5) explicitar el punt de vista de cada part, explica el teu, demana que t’expliquin el seu (centra’t en un meme, per exemple i explica perquè t’hi identifiques i què hi trobes a faltar).

David Smith, un filòsof que ensenya ètica, diu que “Suposem que la gent tria les seves opinions”, però no, “les seves creences es van formant progressivament durant la seva vida”. Així, si volem deixar d’estar condicionats per les nostres circumstàncies vitals i volem evolucionar per entendre als altres, hem de fer-nos dues preguntes:

1. Estic disposada a considerar que estic equivocada en alguna cosa?
2. Què valoro més, la veritat o les meves creences?

• Arribar a copsar la perspectiva d’una altra persona suposarà, d’una manera o altra, ser capaç de veure quin camí l’ha portada allà, quina és la seva història, quines són les seves experiències i quins són els seus valors.

Les nostres experiències donen forma a la nostra perspectiva de les coses. Els nostres valors estan al darrera de les nostres esperances i de les nostres preocupacions. Establim vincles amb les nostres creences.

Quan parlem de les nostres experiències comuniquem el context de les nostres perspectives, resolem misteris i en generem d’altres i, mentre contem, anem elaborant noves històries. Podem facilitar el compartir les nostres experiències gràcies a: 1) demanar “quan vas començar a creure això?”; 2) comptar la teva pròpia història; 3) demanar exemples i detalls (On eres? Què va passar exactament? Quan va passar?); 4) reconèixer similituds amb la pròpia història; 5) resistir la temptació de parlar pels altres; i 6) convidar als altres a contar la seva història.

Quan parlem de valors, parlem del que és important per a nosaltres a la vida. Encara que compartim valors, la prioritat que donem a cada un d’ells pot ser diferent. Si vols entendre la llista de valors que té l’altra persona: 

1) demana què la preocupa i quines són les seves esperances i il·lusions; 2) informa de les teves pròpies preocupacions; 3) troba els valors que hi ha al darrera de les decisions; 4) adona’t de quins valors poden entrar en conflicte; 5) fixa’t en les emocions i trobaràs els valors; 6) canvia la pregunta “per què no t’importa?” a “què és el que t’importa més que això?”; 7) estigués pendent de la ràbia com a senyal de que algun valor està en joc; 8) aprofundeix en donar perspectiva sobre la teva posició quan hi hagi un bon nivell de conversa; 9) fes una pausa i passa a temes menys conflictius i mira de quedar d’acord per tornar-hi.

La fortalesa del vincle que tenim amb una determinada creença dependrà de la importància que aquesta té per una de les nostres identitats. L’única forma d’escoltar a altres persones que en tenen una altra serà “remenar” un poc la nostra creença. Prova a:  

1) Fes hipòtesis, mira de col·locar-te en la perspectiva de l’altra persona i te n’adonaràs de coses que no has tingut en compte; 2) Troba el millor argument possible de l’altra banda, “Per què creus que troben bona la seva postura? Quina bona raó hi ha al darrera de la seva posició?”; 3) Reconeix la força dels teus vincles amb les teves creences; i 4) No donis per fet res de res. No pivotis sobre els teus prejudicis. “Què estàs assumint sobre les creences de la gent a partir de la seva identitat?” “Què estan assumint els altres a partir de la teva?”

• Finalment, ens adverteix Guzman, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres per tal de poder-nos escoltar bé.

“Escoltar és demostrar a les persones que realment ens importen”. Podem començar amb: 

1) Demana: Conta’m un problema que tinguis a la teva vida.

2) Demana: Conta’m tot el que necessiti saber per entendre amb profunditat el teu problema.

3) Mira de retornar el que has entès: A veure si he entès exactament el que has dit… M’he deixat res?

4) Repeteix l’operació fins que l’altra digui “Sí, això, exactament!”

Has d’anar en compte amb les paraules que tenen diferents significats, com igualtat, comunitat, justícia, responsabilitat… Mira d’aclarir-ho per saber que esteu parlant del mateix.

Per obrir el diàleg has de donar la seguretat de que poden anar pensant el temps que parlen i anar editant el que realment volen dir. Una contradicció no necessita una correcció. Necessita més curiositat.

Sigues humil. No tapis a l’altra persona amb informació. Intenta seguir explorant la direcció de la conversa. Mira de trobar punts de connexió i d’acord.

Repara si has ofès. Dona espai pels desacords. Atura la conversa quan alguna de les parts no està còmoda. Torna als espais comuns.

Mira que les teves preguntes es basin en la curiositat, es pugin respondre de manera concreta, siguin directes i exploratòries.

Bona pràctica!