El teu minibús de la consciencia...

“En definitiva, 

els pensaments són random, no podem tenir-los a la carta, el secret és no enganxar-s’hi i per això les hem d’etiquetar, deixar passar, defusionar-nos d’ells recordant que no som els nostres pensaments, que no són veritat ni són ordres, hem de centrar la nostra atenció en el món i actuar d’acord amb els nostres valors.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html 

“Creus que el teu monòleg interior ets tu? No. És una màquina de propaganda dirigida per un comité de ferides de la infància i d’expectatives culturals. I aquesta veu segueix xerrant amb el fervor d’un teòric de la conspiració a una reunió catastral municipal. Però quina és la veritat? Tu pots canviar el joc. Pots triar un paper diferent en la història [de la teva vida]”

Eric Barker  

Vivim d’eima. Sense filtrar. Donant per bo tot el que ens passa pel cap.

Som esclaus del que s’anomena fusió cognitiva: la sensació que som el que pensem, que som responsables dels nostres pensaments i que no podem fer res més que sofrir-los, viure-hi i deixar-nos condicionar per ells…

Tanmateix, tu no ets els teus pensaments. Els pensaments no et defineixen. Els pensaments venen i se’n van sense demanar permís.

La majoria no tenen ni cap ni peus. D’altres ens posen nerviosos. I aquests darrers ens generen un rebuig que activa el nostre sistema d’alarma. Aleshores, ens dedicam a lluitar contra ells (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html).

La primera passa per aconseguir alliberar-nos de tot això és recordar que el simple fet que una cosa et vengui al cap no significa que sigui veritat o que tengui sentit.

Això és la defusió cognitiva: identificar, acceptar i deixar anar els pensaments negatius a través del reconeixement del que són: simplement pensaments (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/posem-per-exemple-una-cosa-tan-simple.html).

Podem, simplement, afirmar: «Ara estic pensant que...». Això provoca una primera distància entre el pensament i el que som. (Basta que penseu en la diferència entre dir «Som una idiota» i «Estic pensant que som una idiota»: passam de la fusió a crear una certa distància respecte del pensament.)

Es tracta de ser conscients de quan apareixen i de recordar el què són: simplement pensaments.

Per tal d'identificar els que apareixen més sovint, podem fer una llista a partir de les preguntes següents (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/03/superar-els-enemics-interns.html):

• Quan solen aparèixer? En quin tipus de situacions?
• Fes un registre de cadascun d'ells i de com t'omplen el cap.
• Aprèn a diferenciar entre la realitat dels fets i dels contextos i el que són els teus pensaments. Posa els fets i els pensaments en columnes diferents del registre.
• Posa una alarma al teu rellotge i demana't: «On tenc el cap ara mateix?».

Després, podem recuperar una de les tècniques per lidiar amb els pensaments: la del minibús de la consciència.

T'has de visualitzar com si fossis el conductor d'un minibús. Cada pensament és un passatger. I van pujant i baixant al seu aire.

Pots fixar-te en els que apareixen i passar llista. Pots imaginar un personatge per a cadascun dels pensaments. A partir d'aquí, pots visualitzar-te parlant amb ells i interactuant-hi. Només són passatgers. Tu ets el conductor i el revisor. Tu decideixes si es queden o baixen.

Quan identifiquis un dels pensaments que t'absorbeixen, pots pensar en el personatge que has creat per representar-lo i dir-li: «Gràcies per la informació, però aquest és el meu bus» o «Aquesta és la teva aturada, toca baixar ja!».

El teu cap és teu. El teu espai mental és teu. El teu minibús de la consciència és teu.

No podem triar els passatgers que es presenten, però sí el temps que es queden al minibús.

Pots identificar els problemàtics i fer-los baixar.

Bona pràctica!