Superar els enemics interns...

“La persona que té més coneixement i control del seu món interior és la persona més poderosa, en qualsevol situació. De fet, és la que pot actuar d’acord amb els seus valors. (Quin és el teu nivell d’autoregulació? Quina part de la teva conducta està determinada per les defenses del teu ego?)”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/01/excelencia-interna.html 

No som els nostres pensaments (sobretot quan ens apareixen pensaments negatius, de por, culpabilitat o vergonya, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html). 

No som els nostres resultats (no es tracta d’estatus).

No podem plegar-nos de mans i dir “som així i ja està” o “jo no som d’aquesta manera o de fer aquestes coses” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html).

Jim Murphy, en el seu llibre “Inner Excellence”, ens adverteix que a l’hora d’afrontar un repte, haurem de superar tres dels nostres grans enemics interns:

• El crític, la veu que ens jutja al nostre cap (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html). A la mínima, ens dona un veredicte negatiu sobre alguna cosa o circumstància, o sobre nosaltres mateixos.
• La ment de simi, el soroll de pensaments continuus de preocupació a dins del nostre cap o, simplement, una distracció perpètua que ens porta a sobreanalitzar i a sentir-nos ansiosos.
• L’estafador, una veu que ens engana, ens menteix, ens recorda els nostres errors, les nostres limitacions. L’estafador genera inseguretat i una certa síndrome de l’impostor.

Tenim una tendència natural a acceptar tot el que pensem i sentim com a “nostre”, quan realment tenim la capacitat de tenir-los en compte i seguir-los o no fer-ho. Sempre ens diuen que “no hem de fer tot el que ens passa pel cap” o que “no ens hem de sentir culpables pel que sentim”, però no acabem de saber com fer això.

El crític intenta centrar la nostra atenció en els resultats i ens desperta la por al fracàs. Es tracta de mantenir-nos presents en el procés. Abans de començar qualsevol cosa, fixa’t bé en quins són els teus pensaments de por o negatius. Fes una llista, a mà, de totes les teves pors i assigna un nombre a cada una d’elles. Repeteix aquest procés durant dues setmanes.

La ment de simi ens emplena el cap de pensaments improductius. De fet, no ens deixa estar cap a fora, cap a la realitat. Ens omple el cap de detalls irrellevants sobre el que estem a punt de fer. Ens bombardeja amb pensaments sobre qui som o sobre què som capaços de fer. Ens creiem el que pensem i ens perdem en el nostre cap. Una de les tècniques més importants és la defussió cognitiva. “La “fusió cognitiva” és el resultat de pensar que tu ets els teus pensaments. La defusió és quan et separes d’ells i te n’adones de que són soroll de fons que podem ignorar. Com es fa això?

Quan, per exemple, apareix el pensament “pensaran que som idiota” s’ha de reformular com “estic tenint el pensament de que els altres pensaran que som idiota”. Aquesta reformulació es pot fer amb qualsevol tipus de pensament. Ajuda a posar distància de manera que puguis observar els pensaments sense jutjar.

Un pensament és només alguna cosa que sorgeix en el teu espai mental, no és ni una ordre, ni una veritat, ni una predició.” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html).

L’estafador ens engana i ens acusa de no ser capaços de fer el que volem fer. Ens fa perdre el temps. Ens dediquem a intentar compensar les seves afirmacions. Ens persegueix i ens porta a defensar el nostre ego. Recorda que els pensaments intrusius no són ordres, no són profecies, no són veritat, no són suggerències útils. Si et quedes observant el que passa, reconeixent la seva presència sense implicar-t’hi, comencen a prendre el seu poder.

Murphy ens proposa convertir-nos en observadors dels nostres tres enemics interns: 

• Quan solen aparèixer? En quin tipus de situacions?
• Fes un registre de cada un d’ells I de com omplen el teu cap.
• Apren a diferenciar entre la realitat dels fets i dels contextos i el que són els teus pensaments. Posa fets i pensaments a columnes diferents del registre.
• Posa una alarma al teu rellotge i demana’t “On tinc el cap ara mateix?”. Observa si algun dels tres adversaris està actiu en aquell moment. Si hi són, fes tres respiracions profundes pel nas, treient l’aire en el doble de temps.

Bona pràctica!