Dona la primera passa per rompre el gel...

“Els estudis mostren que per tal de saber si som persones de confiança, les altres persones analitzen les nostres paraules i els nostres fets  per arribar a contestar dues preguntes:

·  Tens bones intencions? Et puc considerar un amic o un enemic?

·   Tens el que fa falta per tal de poder dur a terme les teves bones intencions? Ets de fiar en el cas que donis la teva paraula?”

“la calidesa és la primera passa important si volem que ens tinguin en compte. La calidesa es veu en els actes: fer compliments, fer favors, mostrar interès pels pensaments i els sentiments dels altres. A més, es troba associada a qualitats com l’amabilitat, la sinceritat, l’empatia i l’afabilitat.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2015/07/els-tres-elements-de-les-relacions.html 

“El nostre cervell a cada moment del dia, cinc vegades per segon, planteja una pregunta clau “Estic segur aquí? Aquesta és una situació perillosa?”. Aquesta pregunta doble és, segons el neurocientífic Evan Gordon, el principi fonamental organitzatiu del nostre cervell. Si la resposta és “Estic segur”, el cervell pot operar al seu màxim nivell creatiu. Si, per contra, és “Estic en una situació perillosa”, el cervell posa en marxa la reacció lluita/fugida per tal de recuperar la seguretat i deixa de banda altres possibles tasques.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/cinc-vegades-cada-segon.html 

Som éssers ultrasocials.

Necessitem connectar.

Tenim por al rebuig.

Les tres afirmacions anteriors són certes.

Cinc vegades cada segon, el nostre cervell es demana si pot confiar. Cinc vegades cada segon.

D’aquesta manera, si la resposta és confusa o tenim expectatives negatives sobre la situació social en la que ens trobem, el nostre sistema d’alarma ens posa en una situació defensiva, per tal de minimitzar el possible rebuig.

Com podem aconseguir connectar de cada vegada millor si, en el fons, estem pendents de protegir-nos d’un potencial rebuig?

Quina característica tenen les persones que aconsegueixen connectar amb els altres amb una certa facilitat?

Aquestes són les preguntes que intenta respondre Francesca Tighinean en l’article https://bigthink.com/mind-behavior/the-real-reason-some-people-are-instantly-likable/. 

El nostre cervell, com ens recordava Lisa Feldman Barrett, és una màquina de predicció (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html). Quan estem en una situació social, posa en marxa l’anomenada “profecia d’acceptació”, és a dir, a partir de la nostra història anterior el nostre cervell suposa que agradarem, o no, als altres si ens exposem a obrir-nos i a mostrar interès. Així, la resposta a “estic segura?” ens ve donada per la nostra profecia.

Cada vegada que entrem en una situació social, hi entrem amb la resposta a la pregunta “agradaré a aquesta gent?”. Quan la resposta és positiva, la nostra conducta es relaxa i ens obrim als altres. Quan la resposta és negativa, ens posem en alarma i ens tanquem en nosaltres mateixos. I això marca el resultat final.

Com podem superar la nostra profecia d’acceptació en cas que aquesta sigui negativa? 

La resposta, explica Tighinean, sembla ser la calidesa. La calidesa es troba associada a qualitats com l’amabilitat, la sinceritat, l’empatia i l’afabilitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/07/els-tres-elements-de-les-relacions.html). I la podem cultivar en la nostra vida social seguint aquests quatre consells:

1. Sigues el que dona la benvinguda. Recorda que tots anhelem que ens incloguin, que ens acceptin, que ens donin la benvinguda. Tots esperem que els altres donin la primera passa. Sigues el que dona la benvinguda, el que dona la primera passa. Canvia el focus, centra’t en l’altra persona.
2. Comparteix la teva vulnerabilitat. Les persones socialment ansioses no pateixen de manca de calidesa, simplement estan massa pendents de la seva autoprotecció, esperant al senyal de que la connexió és segura. Tanmateix, és el fet de compartir la pròpia vulnerabilitat el que ens dona seguretat. Per tant, la propera vegada que coneguis algú, mira de dir alguna cosa com “sempre em sento un poc incòmoda en situacions com aquesta”. El fet d’obrir-te t’humanitza i permet a l’altra persona baixar la seva pròpia guàrdia. Algú ha de donar la primera passa, de manera que ho pots fer tu.
3. Suposa que agradaràs. El gran obstacle a la connexió és la teva por al rebuig. Sigues realista: la majoria de gent que et trobaràs, cerca connectar. La majoria tenim por de que ens jutgin negativament, quan en realitat, tots tenim prou feina en anar fent.
4. Mostra senyals de calidesa. Presta atenció a la persona que tens al davant, fes contacte visual, apropa’t, comenta el que diu l’altra persona, demana aclariments, comparteix alguna cosa personal… Es tracta d’activar una curiositat autèntica. Si vols, abans d’entrar pots activar la sensació d’estar amb gent amb la que et sents confortable: pensa en les sensacions que tens quan estàs amb ells, en com et centres en els altres i no en tu mateixa.

Bona pràctica!