Els tres elements de les relacions: confiança

“Coratge és la mesura de la nostra profunda participació amb la vida, amb una altra persona, amb una comunitat, una feina; un futur. Per ser coratjós no fa falta anar a un altre lloc o fer una altra cosa, sinó fer-se conscients d’aquelles coses que sentim profundament i després viure amb les inacabables vulnerabilitats de les seves conseqüències. Tenir coratge és assentar profundament els nostres sentiments en el nostre cos i en el món: estar a l’alçada i viure d’acord amb les necessitats de les relacions que ja tenim, amb les coses que ja sabem que ens importen: una persona, un futur, una funció en la societat o amb el desconegut que ens ho demana i sempre ens ho ha demanat” David Whyte “Consolations”

De manera inconscient, el nostre cervell, cada vegada que es troba amb algú amb el que es pot tenir una relació potencial, analitza tres elements: la confiança, el poder i el que suposa la interacció pel sentit del “jo”.

La confiança. Els estudis mostren que per tal de saber si som persones de confiança, les altres persones analitzen les nostres paraules i els nostres fets  per arribar a contestar dues preguntes:

·        Tens bones intencions? Et puc considerar un amic o un enemic?

·        Tens el que fa falta per tal de poder dur a terme les teves bones intencions? Ets de fiar en el cas que donis la teva paraula?

El procés és completament automàtic, és a dir, forma part de la que anomenaven Fase 1 (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/per-que-es-tan-dificil-entendrens.html) i l’objectiu final no és només formar-se una impressió de nosaltres, sinó decidir si se’ns pot considerar aliats o enemics. Per això, al final, el que contarà serà la nostra calidesa i la nostra competència. La nostra calidesa –amabilitat, lleialtat, empatia- es considera una evidència de que tenim bones intencions cap als altres. La nostra competència –intel·ligència, habilitat, eficiència- indica als altres que som capaços d’actuar en conseqüència. Les persones competents es veuen com a aliats valuosos o enemics potents. Les persones poc competents són objecte de compassió o desdeny –en cas que els altres es prenguin la molèstia de pensar en ells.

Així, la calidesa és la primera passa important si volem que ens tinguin en compte. La calidesa es veu en els actes: fer compliments, fer favors, mostrar interès pels pensaments i els sentiments dels altres. A més, es troba associada a qualitats com l’amabilitat, la sinceritat, l’empatia i l’afabilitat. Per això, Heidi Grant Halvorson, en el seu llibre “No one understands you and what to do about it”, recomana:

·        Presta atenció: manté el contacte visual, assenteix i procura somriure. Les investigacions sobre el tema, a més de remarcar la importància d’aquests elements, també indiquen que moltes vegades no ens adonem quan no ho fem. Així, hem de demanar als que ens coneixen a veure com anem d’aquests elements.

·        Mostra empatia: l’empatia neix de la capacita de posar-nos en el lloc de l’altra persona. Si volem mostrar empatia hem d’intentar trobar punts en comú (coses que ens agraden i que no, per exemple) i, sobretot, intentar entendre els sentiments dels altres: “Puc imaginar com et vares sentir...” Una de les formes més efectives d’expressar empatia és aprendre a dir “Em sap greu”, no com a forma de demanar perdó, sinó com a manera de manifestar solidaritat. Seria per exemple dir “em sap greu el que t’ha passat”, de forma que la persona sentiria que ens hem posat al seu lloc, entenem la seva experiència i els seus sentiments i que ens hagués agradat que les coses haguessin anat millor. També, demanar perdó i fer-se responsables dels propis errors fa que es vegi a les persones com a més íntegres, amb més caràcter i amb intencions més positives cap als altres.

·        Enceta la reciprocitat, mostra confiança primer: mostrar-se cooperatiu, en lloc de competitiu, fa que les persones amb les que ens hem de relacionar també, per reciprocitat, ens donin la seva confiança. Mostrar les febleses sense por, la pròpia vulnerabilitat, també ens fa semblar més dignes de confiança.

La competència respon a la segona pregunta automàtica que es fan les persones quan ens coneixen (o que ens fem nosaltres de forma inconscient quan comencem a relacionar-nos amb algú). En ella es reflecteix la nostra capacitat per tal d’actuar d’acord amb les nostres conviccions i intencions. Per això hem de destacar que acomplim els nostres compromisos, que tenim experiència, mostrar-nos segurs de nosaltres mateixos i evitar estar a la defensiva. I, una vegada més, mantenir el contacte visual. De fet, les persones que mantenen el contacte visual es consideren, d’entrada, com a més intel·ligents. A més, s’ha d’intentar ser clars a l’hora de comunicar-se, assentir quan els altres expliquen alguna cosa, mantenir una postura corporal “oberta” (esquena dreta/espatlles cap enrere/braços oberts) i gesticular de manera expressiva.

La competència no suposa una autoestima inflada. De fet, un excés de confiança en un mateix, és un signe de potencials problemes: no preparar-se prou, marcar metes inapropiades i fer males eleccions. Els estudis indiquen que la modèstia és una millor elecció: sembla que els altres, si ens mostrem modestos, afegiran entre un 20 i un 30 % a les habilitats que hem explicat.

Hem de recordar que, a primera vista, les persones lliguen una postura oberta amb la competència. Hem d’estar ben drets, amb l’espatlla dreta, els braços oberts i mantenir el contacte visual. Aquesta postura no només farà que els altres ens considerin d’entrada més competents, sinó que ens farà sentir millor a nosaltres mateixos.

Finalment, pel que fa a la competència, Heidi Grant Halvorson, ens recorda que les persones donen més importància al potencial de creixement que a una història d’èxit. Donar informació sobre el nostre potencial de creixement fa que les persones prestin més atenció al que diem, ja que el cervell està més atent en situacions d’incertesa. Així, si volem que se’ns consideri competents hem de posar èmfasi en la informació sobre els nostres projectes futurs.

Un apunt final sobre la relació entre calidesa i competència: a vegades, es consideren imcompatibles. Així, si se’ns veu com a càlids poden considerar-nos no competents i ens tractaran amb compassió, però no se’ns tindrà massa respecte. Si se’ns veu com a molt competents potser que se'ns consideri poc càlids d'entrada, i se’ns mirarà amb respecte però podem esperar enveja i cautela. Aquesta paradoxa, però, té una sortida: projectar aquelles qualitats de calidesa que no semblin evocar baixa competència, és a dir, els elements morals de la calidesa. Entre aquestes qualitats hi podem trobar el coratge, l’honestedat, ser una persona de principis, responsabilitat, sentit de la justícia i la lleialtat.

Continuarà...