Excel·ència Interna...

“La “fusió cognitiva” és el resultat de pensar que tu ets els teus pensaments. La defusió és quan et separes d’ells i te n’adones de que són soroll de fons que podem ignorar. Com es fa això?

Quan, per exemple, apareix el pensament “pensaran que som idiota” s’ha de reformular com “estic tenint el pensament de que els altres pensaran que som idiota”. Aquesta reformulació es pot fer amb qualsevol tipus de pensament. Ajuda a posar distància de manera que puguis observar els pensaments sense jutjar.

Un pensament és només alguna cosa que sorgeix en el teu espai mental, no és ni una ordre, ni una veritat, ni una predició.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html 

“quan intentem fer una cosa nova ens podem trobar que la nostra veu ens assenyala tres coses que seran els obstacles a batre i que formen part del que s’anomena “mecanismes de defensa en contra dels errors”:

1.     “JO no puc fer això. No tinc el que s’ha de tenir per poder fer això”

2.     “JO no solc fer coses així. La gent com jo no fem aquestes coses”

3.     “JO penso que hauria de fer això, m’esforço molt, però és com si no ho volgués fer” (“Es culpa meva perquè m’estic autosabotejant…”)”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html 

El món del capitalisme ultraliberal fomenta un determinat mindset: guanyar és el més important, som el que tenim, els altres són l’enemic, els errors no són una opció i si perdem estarem amargats.

El mindset de “Inner Excellence”, un sistema proposat per Jim Murphy en el llibre del mateix títol, proposa:

• No es tracta de guanyar; l’important és estar present en el procés, desenvolupar força interior i fomentar el creixement continuat.
• No es tracta només de resultats; els resultats no són una bona mesura de l’èxit. De fet, pots jugar malament i guanyar o jugar bé i perdre.
• Els altres no són l’enemic. Són companys del camí cap a l’excel·lència.
• Els errors són la clau del canvi i del creixement. No hi ha “errors”, hi ha feedback.
• Els millors competidors no estan amargats pel fet de perdre. De fet, usen els errors com a informació per millorar i per gestionar millor les emocions.

Murphy, durant el llibre, desenvolupa la idea de l’Excel·ència Interna, un estil de vida i un sistema d’entrenament per tal de millorar el rendiment i viure la vida en plenitud. 

Es tracta, en primer lloc, d’adoptar un mindset de creixement i deixar anar el mindset fixe (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html) : 

• No som els nostres pensaments (sobretot quan ens apareixen pensaments negatius, de por, culpabilitat o vergonya, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/07/pensaments-negatius-com-lidiar-amb-ells.html) 
• No som els nostres resultats (no es tracta d’estatus)
• No podem plegar-nos de mans i dir “som així i ja està” o “jo no som d’aquesta manera o de fer aquestes coses” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html).

En segon lloc, es treballarà el procés de desenvolupar l’Excel·lència Interna, assumint que (segons la meva pròpia adaptació):

1. Cada circumstància i cada persona amb les que ens trobem ens ensenyaran i ajudaran a ser el que hem de ser, el que som capaços de ser. (Què puc aprendre d’això?).
2. La teva vida és un reflex de les teves creences. Tot passa pels filtres de les teves creences sobre qui ets i què ets capaç de fer. (Quines són les meves creences i les meves expectatives sobre el que som capaç d’aprendre o fer? Quines m’estan limitant?)
3. L’egocentrisme és la causa última de la por (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/06/quines-pors-estan-controlant-la-teva.html). Ens porta a preocupar-nos contínuament pel que els altres pensen de nosaltres, a sobreanalitzar i a la ruminació. Pot portar-nos a l’autorebuig o, per compensar, a l’arrogància (ambdós obstacles pel creixement) (Quines de les meves pors reflecteixen el meu egocentrisme?)
4. Totes les persones tenim, en el fons, les mateixes necessitats i els mateixos desitjos.  Cada humà vol sentir-se estimat i acceptat. El desig humà més profund és ser reconegut i estimat incondicionalment. (Què faig per sentir-me accceptat i estimat?)
5. Tothom fa el que pot amb el que té. Tothom té una història, unes destreses, unes creences, unes pors, unes ferides i unes mancances. Quan algú (inclós tu mateix) actua de manera incorrecta és fruit de la seva manca de recursos (de la falta d’amor, joia i pau) i de la seva visió condicionada per la por o el dolor. (Quines mancances hi ha al darrera de les conductes negatives, teves o d’una altra persona?).
6. El mapa no és el territori. El món que creus veure no és el món real. És una simulació que ha generat el teu cervell per tal de poder navegar-hi, a partir de les teves vivències i les teves expectatives. (Quina és la meva visió d’aquesta situació? Quins són els fets i quina és la meva interpretació?)
7. No ets la teva ment. La teva ment és una part de tu. La teva ment es pot entrenar, de la mateixa manera que pots entrenar el teu cos. No podem controlar els pensaments que apareixen, però sí podem donar-los un lloc i un valor. Podem reforçar aquells pensaments que ens empoderen. (Quins són els pensaments que t’ajuden en els teus objectius? Quins resulten un obstacle?)
8. El problema no és el problema en sí, sinó la forma en com hi penses. El problema no són les teves circumstàncies, sinó com penses sobre elles. El que sents sobre el problema és el resultat de com hi penses. (Quina part del problema depèn de mi? Quina part del problema no depèn de mi? Què puc fer? Què he d’acceptar?)
9. Els errors no són errors, són retroalimentació. La teva capacitat per aprendre i crèixer està directament relacionada amb la teva capacitat d’acceptar els errors. (O guanyes o aprens? Quin és el teu nivell de tolerància a la frustració?)
10. La persona que té més coneixement i control del seu món interior és la persona més poderosa, en qualsevol situació. De fet, és la que pot actuar d’acord amb els seus valors. (Quin és el teu nivell d’autoregulació? Quina part de la teva conducta està determinada per les defenses del teu ego?)

Comença per contestar a les preguntes que estan en negreta.

Bona pràctica!