“Creus que el teu monòleg interior ets tu? No. És una màquina de propaganda dirigida per un comité de ferides de la infància i d’expectatives culturals. I aquesta veu segueix xerrant amb el fervor d’un teòric de la conspiració a una reunió catastral municipal. Però quina és la veritat? Tu pots canviar el joc. Pots triar un paper diferent en la història [de la teva vida]”
Eric Barker
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/09/compte-amb-el-teu-monoleg-interior.html
“El que t’està controlant en qualsevol moment són les històries i les idees que s’han assentat en el teu cor, especialment la història sobre qui ets: què és el més valuós, que és el més important i a què pots aspirar a la vida”
Jim Murphy “Inner Excellence”
Hi ha tres preguntes que formen part del que anomeno Sistema d’Alarma (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/el-sistema-dalarma.html):
- I si…? (I si no va bé? I si no els agrado? I si me miren malament? I si no me volen?…)
- Per què..? (Per què em passa això a mi? Per què les coses havien d’anar així? Per què he de ser així? Per què l’altra gent ha de ser així?…)
- Hauria… (Hauria d’haver dit això… No hauria d’haver dit això…La gent no hauria de ser així… Jo hauria de fer aquestes coses… Hauria de ser d’aquesta manera… No hauria de fer això…)
Aquesta darrera ens tanca, ens deixa amb la idea de que les coses han de ser d’una manera concreta, predeterminada.
Per això, com explica la neurocientífica Anne-Laure Le Cunff (vegeu https://bigthinkmedia.substack.com/p/the-mental-scripts-that-hold-you?), en el fons, la majoria de les decisions que condicionen la nostra vida no les prenem de manera lliure.
Estan marcades per un “Hauria..” de fons, pel que semblen les expectatives dels nostres pares, la societat on vivim i la gent amb la que ens relacionem.
Aquests “Hauria…” són “guions cognitius”, patrons internalitzats de com han de ser les nostres vides, les nostres relacions, el nostre èxit professional…
Fes-te aquestes preguntes:
- Estic fent el que sempre he fet, el que es suposa que he de fer? O el que faig em permet descobrir el meu camí?
- Estic fent el que s’espera de mi, el que els que m’envolten volen de mi? O el que faig em permet descobrir la meva gent?
- Estic seguint el que es suposa que és la meva passió? O segueixo el camí de la meva curiositat?
Le Cunff ens explica que, al darrera d’aquestes tres preguntes, hi trobem tres dels guions cognitius que condicionen més les nostres decisions vitals.
1. El guió Seqüela.
Quan ens regeix el guió-seqüela, tenim la sensació de que som d’una determinada manera, que hem fet les coses d’una determinada manera i que, el més normal, és seguir així. Sentim que hem de seguir el fil de la nostra pròpia història.
Aquest és el guió que fa que triem feines relacionades amb el que vam estudiar a la Universitat. Aquest és el guió que ens fa sortir amb el mateix tipus de parella. En general, explica Le Cunff, aquest guió ens fa repetir els patrons i les conductes que hem desplegat durant la nostra vida.
Això, evidentment, ens limita a repetir una determinada història, ja que intentem mantenir la seva coherència. D’aquesta manera, deixem de provar coses que suposarien oportunitats per créixer, explorar i descobrir.
2. El guió Disposat a complaure als altres.
En aquest cas, el guió ens condueix a complaure als altres.
Prenem decisions en funció del que voldrien els que ens envolten. Poden ser els nostres pares, la nostra parella, els nostres amics o els companys de la feina.
L’objectiu és obtenir l’aprovació, sentir-se segur i exitós.
3. El guió Èpic.
Aquest és el més present en els mitjans, en les xarxes socials.
El guió èpic ens condueix a cercar l’impacte del que fem, a tenir èxit segons els estàndards socials del moment. Qualsevol altra cosa es considera un fracàs.
La seva versió extrema és la idea de “perseguir els teus somnis”. Així, una vida marcada per estar present, ser agraït, estar connectat amb els altres i explorar amb curiositat les opcions, es considera un fracàs. Seria una vida simple, no èpica.
En la versió èpica, hi ha d’haver signes externs i clars de l’èxit i del reconeixement popular.
Aquesta versió ens recorda que si no hem trobat la nostra gran passió, no podem tenir una vida significativa. I ens manté en un estat de malestar i d’angoixa continuus.
En les darreres dues dècades, explica Le Cunff, la frase “troba el teu propòsit” apareix un 700% més en els llibres publicats.
Per això, si vols alliberar-te dels teus guions restrictius, has d’estar atent als teus “Hauria…”. Cada un d’ells, forma part de l’estructura que manté el que és el guió que fa que prenguis determinades decisions.
Si vols alliberar-te dels guions cognitius, les has de veure com el que són, històries que ens contem a nosaltres mateixos (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/09/compte-amb-el-teu-monoleg-interior.html), històries que ens mantenen en estat d’alarma, lluny de la curiositat i de la connexió autèntica amb els altres.
Troba els teus “Hauria…” i posa-hi un “O no…” al darrera…
O, simplement, substitueix “Hauria…” per “Podria…”.
I torna a fer-te les tres preguntes del principi:
- Estic fent el que sempre he fet, el que es suposa que he de fer? (Guió Seqüela) O tinc l’opció d’anar fent el meu camí?
- Estic fent el que s’espera de mi, el que els que m’envolten volen de mi? (Guió Disposat a complaure als altres) O tinc l’opció de descobrir la meva gent?
- Estic seguin el que es suposa que és la meva passió? (Guió Èpic) O segueixo el camí de la meva curiositat?
Bona exploració!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada