Aprendre és un procés...

““la seqüència de flexibilitat” té tres passes:

1. La sensibilitat al context. Hem de detectar les claus contextuals, determinar què està passant i decidir què volem fer.
2. Una vegada decidit què volem fer, passem a la següent passa: determinar quines eines tenim a la nostra disposició al nostre repertori de respostes.
3. Finalment, ve la retroalimentació, el fet de monitoritzar el procés i anar corregint la nostra actuació.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2025/05/som-resilients.html 

En el meu dia a dia, a la consulta, a casa, quan estic sola, el meu objectiu és viure el moment, estar present, donant la meva atenció amb intenció. 

No me’n surto sempre del tot bé, he de dir.

Però, moltes vegades, aconsegueixo fluir. Tot això, després de reafirmar la meva intenció d’estar present, d’escoltar amb atenció, de ser conscient d’on posar el focus…

Estar bé és un procés que no acaba mai. 

La vida és random. No s’està quieta. Fa el que li surt. I, el teu pobre cervell fa el que pot per tal de poder adaptar-se i donar la millor resposta possible.

A vegades se’n surt. Altres, gràcies a la presència i a la reflexió, aprèn.

Així, com diu el refrany, “O guanyes, o aprens”.

En això pensava quan llegia un article d’Anne-Laure Le Cunff, a la plataforma Big Think, on explica els cinc errors que fan que abandonem abans de dominar una destresa. Al darrera hi ha la falsa idea de que dominar una disciplina és deixar de sentir que t’hi has d’esforçar.

Técnicament, explica Le Cunff, l’esforç és un indicador de que estàs recablejant els teus circuits cerebrals. És a dir, és un indicador de que estàs aprenent. El problema és que pensem inadequadament sobre el que suposa el domini. I hi ha cinc idees que ens bloquegen i impedeixen el procés d’aprendre:

• Error 1: el domini és un punt d’arribada. Pensem que quan siguem “experts” ja haurem arribat. En el cas de la gestió de les nostres emocions i conductes, pensem que els experts han “arribat”, ja no necessiten esforçar-se per estar bé. Tanmateix, quan segueixes d’aprop els mestres de la gestió personal, te n’adones que segueixen questionant-se el seu abordatge, descobrint noves tècniques, experimentant i sortint de la zona de confort.
• Error 2: la millora és lineal. Anem al psicòleg, iniciem un programa de meditació, comencem un diari d’agraïment i esperem una millora progressiva. Pensem que la millora serà directament proporcional a la pràctica. Però no passa tal cosa. El procés està ple d’estancaments i de salts endavant, amb ocasionals retrocessos on estem integrant elements nous.
• Error 3: El domini requereix una intensitat extrema. Demanem ajuda en el moment de crisi. Ens apliquem amb consciència a fer el que ens diuen. Estem millor. Ho deixem. Tanmateix, la investigació indica que es tracta de trobar una manera de practicar de forma sostinguda. En aquests casos, la consistència sempre és més important que la intensitat. Fer un registre d’una situació problemàtica cada dia serà més productiu que anar dos dies a un intensiu sobre gestió emocional cada any.
• Error 4: La tècnica ho és tot. Ens obsessionem en com “fer-ho bé”, en que ens diguin “exactament què s’ha de dir en tal situació”. Però encara que la tècnica és molt important, també ho són l’actitud, la retroalimentació, l’estat del moment i els suports ambientals amb els que podem comptar. A la consulta, acostumo a explicar, que una vida és una qüestió de “posició”, de ser capaços d’observar el que està passant realment, de saber agafar distància i guanyar l’espai entre l’estimul que ens arriba i la resposta que hi volem donar.
• Error 5: El domini és fàcil una vegada que el tens. Aquest, segons Le Cunff, és el mite més perillós de tots. Inclús els mestres experimenten frustració i han de tornar als bàsics, però han aconseguit aprendre a sentir la satisfacció que hi ha en el  procés mateix, no només en els resultats. No deixaràs de sentir que “se t’ha anat un poc la pinça”, però aprendràs a adonar-te’n ràpid i a aprofitar-ho per tornar a la “posició”. Deixaràs d’enfadar-te per haver-te enfadat. Deixaràs d’entristir-te per haver-te entristit. Acceptaràs la situació i tornaràs a aprofitar el procés.

Le Cunff proposa mantenir-nos en el procés del domini a través de l’experimentació. És el que s’anomena “nivell de dificultat desitjable”, que fa que el cervell es mostri atent sense sentir-se aclaparat. En aquests casos, l’esforç no és un síntoma de fracàs, sinó de creixement i reorganització dels circuits neurals. De plasticitat neuronal.

Els experts no només repeteixen el que ja saben fer. Intenten trobar formes noves i posar-se en el límit de les seves capacitats. En lloc de repetir procediments, intenten generar sessions de pràctica que funcionen com un minilaboratori.

La fórmula té tres passes:

1. Fer petits experiments. Deixa anar la idea de que el domini és un punt d’arribada. Prova d’experimentar implementant noves maneres de fer el que hagis de fer. Prova d’escoltar d’una altra manera a la teva parella. Prova de no contestar de seguida. Prova de no parlar en calent i dir “ara estic nerviós. Ja en parlarem més tard”. Prova de fer tres respiracions profundes abans de donar una resposta. Aquests petits experiments et fan conscient d’on ets en el procés d’autogestió emocional i permeten que t’acostumis a acceptar les transicions.
2. Dissenya circuits de retroalimentació. Crea sistemes que t’ajudin a veure el que està funcionant. Fixa’t en els elements d’una situació i registra què fas tu, què fan els altres i com canvia el clima. Fes un diari, posant en el punt de mira un aspecte que vulguis millorar. Registra cada dia una cosa que pensis que “ha sortit bé” i estudia els elements que hi han intervingut. El feedback és un dels elements més importants de l’aprenentatge i de la millora, en qualsevol procés.
3. Afronta els reptes amb curiositat. Els mestres veuen els obstacles com a reptes. Si et trobes davant una situació difícil, mira de mantenir la curiositat. Què resulta difícil d’aquesta situació? Ho pots mirar d’una altra manera? Pots escriure-la en tercera persona, com si l’observessis des de fora? Quins elements hi intervenen? Quins elements depenen de tu? Quins elements no depenen de tu? Quina és la passa més petita que pots fer per canviar alguna cosa de la situació? Què pots aprendre d’això?

Bona pràctica!

P.S. Jo segueixo en procés…