“Les pèrdues següents no són el mateix. Ja saps de quina pasta està feta el dolor total. Ja coneixes com se t’endú la força i les ganes de fer coses. Ja entens que la recepta del pare és l’única que et pot estalviar la part paralitzadora: “segueix amb la rutina i mira pel benestar dels altres”. Saps que el teu cos adolorit necessita moviment, desbloqueig. Saps que la teva ànima adolorida necessita connexió amb els que estimes. Saps que necessites donar la mà a algú que ho necessiti i que te la donin a tu, també. I, encara que això no mitigarà el dolor, saps que saber tot això t’allunyarà del patiment.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/11/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html
“Tots arribem a llindars. La qüestió és què fem una vegada que hi som. Ens quedem congelats? Ens bloquegem? Tractem de fugir? O afrontem les nostres pors, agafem coratge i ens tirem al “foc purificador”?”
“No naixem valents. Tal vegada som milhomes o arrogants. És una cosa freqüent en els joves. Tanmateix, la valentia és un múscul espiritual i silenciós que només descobrim quan ens enfrontem a les nostres pitjors pors” Bobette Buster “Storytelling”
“La persona que cerca connexions significatives no té por de la negativitat, al contrari, de fet crea un espai per a la fosca i pel perill”
“Expulsar [la nostra part fosca] no és una bona manera de lidiar amb ella, el que es reprimeix o s’ignora té tendència a créixer” “La foscor és millor tenir-la a fora que a dintre. Tots en tenim” Priya Parker “The Art of Gathering”
“Els problemes són inevitables. Una bona vida és una vida amb bons problemes”
“l’única manera de millorar realment la teva vida no és sentir-te bé, sinó aprendre a saber dur bé el fet de sentir-te malament”
“Quan acceptes el teu dolor pots controlar els impulsos del teu cervell emocional i canalitzar-los cap a una acció o comportament productius”
“Ser resilient no suposa sentir-se bé sempre –suposa que acceptes sentir-te malament a vegades” Mark Manson
La vida és un camí de plaer/dolor, deien els asteques (https://benestaremocional.blogspot.com/2017/01/els-asteques-i-la-felicitat.html). Les coses dolentes venen soles, a les bones les has de cercar, venen a dir els orientals. Per viure bé, has d’aprendre a sofrir bé, dic moltes vegades.
El dolor és inevitable, el patiment és opcional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/el-dolor-es-inevitable-el-sofriment-es.html ).
En aquest sentit es manifesta Mark Manson en el seu blog quan parla de cóm entrenar la resiliència (vegeu https://markmanson.net/resilience). La resiliència, explica, depèn de la nostra capacitat per agafar emocions com la ràbia o la tristesa i transformar-les en útils i productives.
Manson ens proposa 5 elements per tal de superar la visió de que “si no estem bé tot el temps, no és possible viure bé”. Vet aquí la meva adaptació personal:
1. Preocupa’t per alguna altra cosa que no siguis tu i el que et passa a tu.
Posar-te al centre del món farà que estiguis tot el temps pendent del que pot passar-te. I, això, explica Manson, només et fa més vulnerable al dolor i a l’angoixa de sentir-lo. Si vols estar bé en moments difícils o d’estrès, mira de centrar la teva atenció en alguna cosa més gran que tu mateix: el benestar d’algú altre, el sentit profund de la teva feina, la possibilitat de fer la vida més agradable als altres...
El sentit i el propòsit són una font de benestar més segura que el propi plaer o l’evitació del malestar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html ).
2. Focalitza la teva atenció en el que depèn de tu.
No podem controlar el que els altres fan, pensen o diuen. No podem controlar la nostra genètica, ni les nostres circumstàncies familiars. No podem controlar l’economia, ni les pandèmies. No podem controlar els valors que predominen a la nostra cultura. No podem controlar les malalties, ni la mort dels que estimem...
Però sí que podem controlar la gestió dels nostres pensaments.
Buda va dir que quan et llancen una fletxa, i aquesta et fa una ferida, la sents dues vegades. La primera quan se’t clava a la carn i experimentes dolor físic. La segona ve quan els pensaments i els sentiments valoren la pròpia ferida. Creiem que no ens mereixem la fletxa. Pensem en què no hauria d’haver-nos ferit. Desitgem que això no hagués passat mai. I, tots aquests pensaments, són la font del patiment.
La segona manera d’experimentar la ferida és purament mental. I, per tant, és opcional.
En Psicologia, aquesta segona ferida, es denomina “catastrofitzar el dolor” i, encara que per una banda fa que els altres ens prestin atenció, pot deixar-nos encapsulats en un patiment inútil que no ens deixi seguir amb la nostra vida.
Manson recomana pensar en el que ens passa com a part de la vida, com una cosa que ja han passat bilions de persones abans de nosaltres. El món no conspira en contra teva, ens recorda. El món és així.
No podem controlar el dolor. Però sí podem controlar com pensem en el dolor. Podem pensar que el dolor és insuportable o veure’l com una cosa a passar o a superar. Podem pensar que mai ens recuperarem o veure que, com les altres persones del món que ho han fet abans, un dia estarem bé.
El dolor és inevitable, el patiment és mental.
3. Optimisme interior; Pessimisme exterior.
Els estoics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/el-fatalisme-estoic-o-apren-acceptar-el.html ) tenien una pràctica anomenada “el pitjor escenari possible”, que formava part del fatalisme estoic. Havies de suposar que podia passar el pitjor per tal d’estar preparat per afrontar la situació de la millor manera possible. Si pots acceptar el pitjor, qualsevol altra cosa serà una sorpresa agradable.
Hauríem de ser pessimistes sobre el món i optimistes sobre la nostra capacitat per fer el que haurem de fer. Al final, només hauríem de ser optimistes sobre el que realment depèn de nosaltres, adverteix Manson. I de nosaltres només en depenen les nostres accions que, per ser adequades, han de partir d’acceptar la realitat i, després, intentar ser el més pragmàtics possibles.
Has de preparar-te pel dolor per poder fer front al dolor. I només pot fer-ho per la via de l’acceptació.
La vida és estranya, injusta i, a vegades, dolorosa; però tenim, o podem crear, les eines per travessar-la quan es posi difícil.
4. Troba el teu masoquista interior.
Encara que ens pensem que l’única forma de viure bé és sentir plaer tot el temps, hi ha una petita part de nosaltres que sap que el dolor no és tan dolent. Segurament té a veure, explica Manson, amb el fet que sobreposar-te al dolor és una font de sentiments de superació i de creixement personal, fent-nos sentir que la vida té sentit.
Molts dels moments que ens fan ser com som ara, són fruit de processos dolorosos: pèrdues, ruptures, traïcions... Aquestes situacions ens posen en el que Bobette Buster anomena “moments llindars”, fent que sortim de la nostra zona de control i que construïm el que anomenem valentia.
Les persones valentes tenen por, saben que el dolor pot arribar a ser terrible, però també saben que l’han d’acceptar i generar eines per tal de poder seguir endavant. Al final, el dolor passa i queden les eines, els aprenentatges, la valentia.
5. No sofreixis mai sol.
Incloure a altres persones en el nostre projecte de benestar fa que siguem capaços d’ampliar la visió del que passa a la nostra vida. Suposo que per això surten resultats curiosos als estudis: encara que tenir criatures fa que el teu moment a moment sigui més estressant, les persones cuidadores diuen que són una de les seves fonts principals de benestar emocional (consulteu els estudis de Daniel Gilbert per entendre aquesta paradoxa).
Els estudis estan plens d’aquests tipus de resultats: comprar una cosa per una altra persona ens fa sentir millor que si ho fem per nosaltres; dedicar el temps lliure a una activitat de voluntariat és una font de benestar més segura que fer coses per a nosaltres mateixos; invertir en connectar amb els altres és més eficient per estar millor que mirar només pel propi plaer...
Quan en la vida venen maldades, i sempre passa en algun moment (“i qui no té que esperi...”), la xarxa de la gent que estimem i ens estima és la que no ens deixa caure. Mira de no sofrir sol. Mira que la gent que estimes no sofreixi sola.
Cerca gent valenta, que no tingui por del dolor. Sigues valent per ells, no tinguis por del dolor. Parla’n, acompanya’ls i deixa que ho facin ells quan et faci falta a tu.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada