Ara que en tinc 56...

Ara que en tinc 56...

Hola!

Als que hi són i als que ja no. Als que me coneixen d’aprop i als que només de passada. Als que compartim part de sang i als que tenim lligams invisibles. Als que els agrada el meu frikisme i als que els cansa. Als que formen part de la meva vida i als que hi van ser en algun moment. Als que són més grans que jo i als que són més joves. Als que m’han ajudat en algun moment i als que no en van saber. Als que m’han estimat i als que encara m’estimen...

A tots i a tothom que ho vulgui llegir.

1.- “Tornar vells res, que si no es moren...” que deia el meu padrí Joan.

2.- A mesura que em vaig fent gran, cada vegada més morts formen part de la meva vida.

3.- Tenir contacte amb gent més jove et fa partícip d’aquest món nou del que ja no soc experta.

4.- Tenir contacte amb gent més gran fa que tinguis un altre punt d’observació, que et dóna distància i et permet desdramatitzar moltes coses.

5.- Riure és un assumpte seriós que fa que facis l’esforç de connectar de manera profunda amb les altres persones.

6.- L’amor és, definitivament, ressonància positiva, la connexió més profunda i una font de moments especials.

7.- Morir no em fa por; patir no em fa por; el que em fa por és viure sense esma, sense sentir la presència dels altres, sense sentir-me a prop de la vida.

8.- La dignitat de totes les persones hauria de ser una prioritat en qualsevol societat. Les dones encara som una assignatura pendent per arribar a una societat igualitària en tots els sentits.

9.- Hi ha una nina en mi que encara té 7 anys i mira el món com si l’acabés de descobrir.

10.- He après més de les persones que m’han fet patir. Els desacords m’han conduit a mirar el món des d’altres perspectives. Segueixo en camí per tal d’aconseguir-ho.

11.- Hi ha una adolescent en mi que encara té 15 anys i té una certa sensació de “no ser com toca”.

12.- Hi ha una joveneta de 20 anys en mi que encara troba estrany que moltes persones no escoltin i es deixin dur purament pels seus instints.

13.- Hi ha una dona jove de 30 anys en mi que encara no acaba de creure la sort que ha tingut a la vida, trobant un company amb el que puc contar, en tots els sentits.

14.- Hi ha una professional en mi que és conscient de la seva necessitat de formació continuada.

15.- Fer de mare m’ha ajudat a saber molt bé que moltes vegades no podem ni sabem ajudar. Només podem acompanyar.

16.- Fer d’adulta m’ha recordat que no és un estatus estable, que contínuament et posa a prova i no et deixa pensar mai que “ja hi ets”.

17.- Fa vertigen pensar en com passa el temps, en com ara jo soc la meva mare, en com la meva filla és com jo quan era jove, en com la meva mare és la meva padrina quan tenia por de “la degradació”.

18.- Sempre hi ha persones que et recorden que pots tornar gran de manera digna. A la vida, als llibres... Et recorden que estàs en formació, que pots construir el teu món passa a passa.

19.- M’agradaria poder pensar que seré al meu lloc sempre que els meus fills em necessitin. Però sé que, simplement, hauré de demanar-los que em diguin com ho he de fer...

20.- He de donar gràcies a tots els que ja no hi són. Als que han mort, als que s’han donat de baixa del meu món, als que mai han acabat d’entrar-hi... Al final, amb la incertesa que han creat m’han ajudat a no donar les coses per fetes.

21.- Gràcies al caos de la meva infància vaig saber que necessitava un cert ordre, però que podia dur-lo a dintre del meu cap i que no necessitava massa espai físic.

22.- Gràcies al soroll que em va envoltar fins a finals de la meva adolescència vaig saber que necessitava silenci. Em va costar aprendre a deixar de neutralitzar el soroll creant el meu. El silenci del passeig em va ajudar a pensar d’una altra manera.

23.- Gràcies a les paraules estratègiques del meu pare vaig entendre que no estava sola, que les meves rareses no ho eren tant, que al final tothom és com és.

24.- Gràcies a les paraules de la meva padrina Bàrbara em vaig adonar que estudiar era la clau per ser independent econòmicament, que era una privilegiada que podia viure així com decidís fer-ho. I que molta gent no tenia aquesta possibilitat.

25.- Gràcies als meus germans petits i a les seves ganes de brega vaig aprendre a no barallar-me, a deixar-ho passar. Era l’única manera de viure tranquil·la: triar les teves batalles per tal que les guerres no fossin la teva vida.

26.- Gràcies a les discussions amb en Pere quan érem petits vaig aprendre la força dels lligams. Podies barallar-te i pensar que mai, MAI més tornaries a parlar-hi. Però no, no passava massa temps i senties que l’havies de “protegir” d’alguna cosa perquè era el teu germà.

27.- Gràcies a tenir un germà com en Kiko vaig aprendre a superar la vergonya que passes quan algú dels teus crida molt l’atenció. Durant la meva adolescència, el meu germà petit era capaç de fer qualsevol aparició de les seves, en pla “eiiii, soc aquíiiiiii i és la meva germanaaaaa!!!”.

28.- Gràcies a l’exemple de la meva mare, mai cap de les meves facetes (dona, professional, mare, germana...) ha ocupat tot el meu espai mental. La meva mare ens va fer veure que la vida estava feta de l’equilibri entre els rols que eres capaç d’assumir. Mai l’hi agrairé prou.

29.- Gràcies a l’estímul del meu pare, vaig aprendre que aprendre no s’acabava mai. Mai l’hi agrairé prou.

30.- Gràcies al fet que de petita em van considerar una persona especial, amb una gran capacitat per aprendre, vaig poder superar tota una sèrie de mestres que van ser la desgràcia de la meva quintada (som una de les quintades de la nostra generació amb menys graduats universitaris).

31.- Gràcies a la insistència del meu pare perquè fes esport, vaig aprendre que un cos en forma s’estressa menys i et dona calma.

32.- Gràcies a la valentia d’en Guillem, l’home de la meva vida, vaig poder experimentar la creació d’un lligam que va mutant en funció del que ens va passant. Aquest vincle s’alimenta de paraules, carícies, bromes privades, vivències, coneixements compartits, espais privats...

33.- Gràcies a la genètica del meu fill Pau vaig haver d’aprendre a respectar tota reacció com a fruit d’una vivència pròpia. Créixer amb ell ha sigut una de les experiències més enriquidores de la meva vida, generant una llavor de compassió que m’ha permès ser millor persona i una professional en transformació contínua.

34.- Gràcies a la genètica de la meva filla Júlia vaig haver d’aprendre que el meu paper a la vida dels meus fills era d’acompanyant. La seva capacitat empàtica em va fer ser molt humil sobre el meu poder com a mare. Créixer amb ella ha sigut una de les experiències més enriquidores de la meva vida, generant una llavor de curiositat que m’ha permès ser millor persona i una professional en transformació contínua.

35.- Gràcies a la variabilitat temperamental a casa dels meus pares vaig poder aprendre a acceptar que les persones som com son i fem el que podem.

36.- Gràcies a les meves padrines vaig ser conscient del privilegi d’haver nascut en una família on les dones tenien veu, vot i vida. La força irreductible de sentir que ningú pot manar sobre la teva vida em va néixer allà.

37.- Gràcies a la idea de la meva mare sobre “integrar-se” a la societat on vius, vaig poder fer mil coses, que cap de les meves amigues de la infància feien (anar a ballar, a música, a fer esport, a campaments...), i que em van permetre, amb el temps, triar a què em vull “integrar”.

38.- Gràcies a no sé quina conjunció soc aquí. Viva.

39.- Gràcies a les demandes del meu germà Pere durant la seva malaltia, vaig saber què fer durant tot el procés. El seu camí no era cap a la mort. El seu camí era de vida mentre el cos aguantés.

40.- Gràcies a les abraçades d’en Kiko, i a recordar-les per la seva absència, vaig aprendre a valorar més cada contacte de pell amb la gent que estim.

41.- Gràcies al meu cicle hormonal, que em va donar la possibilitat de triar ser mare i em va fer aprendre a viure amb el dolor, arribant a no patir quan el sentia.

42.- Gràcies a la meva menopausa precoç, que em va fer sentir vulnerable i vella abans d’hora i em va empènyer a cuidar-me per durar.

43.- Gràcies a la meva esquena adolorida. que em va fer descobrir el poder terapèutic de la natació. I descobrir a la meva amiga Bàrbara i les seves mans de fisioterapeuta.

44.- Gràcies a la meva sensació de fragilitat, que em va fer descobrir el Ioga i amb ell la possibilitat d’envellir al temps que agafes força i flexibilitat.

45.- Gràcies al meu llibreter de capçalera, en Fausto de Món de Llibres, que no deixa d’esperonar-me a descobrir coses noves.

46.- Gràcies a la meva amiga Marta que, des dels seus 74, ens recorda que el cos envelleix sense que hi tinguem res a dir, però que l’esperit pot ser jove mentre la curiositat ens acompanyi.

47.- Gràcies a la meva amiga Eulari que quan teníem 15 anys em va fer entendre que les ànimes inquietes existien i que no era tan estranya com m’havien fet creure a la meva escola.

48.-Gràcies a la meva amiga Laura que quan vam tornar de Barcelona em va obrir ca seva per tal de començar una nova vida.

49.- Gràcies a totes les persones que he conegut a la consulta. Gràcies per la confiança, pel camí fet, per les coses apreses. Gràcies per recordar-me que mostrar vulnerabilitat és mostrar valentia i ganes de créixer.

50.- Gràcies als meus nebots que amb cada cosa que comparteixen amb mi em fan l’honor de ser testimoni de les seves vides i em permeten tenir una altra visió del que realment importa.

51.- Gràcies a haver nascut en bon temps i en bon lloc. He tingut una vida privilegiada i no puc més que donar gràcies per la meva bona sort.

52.- Gràcies al metge del poble que, segons la meva mare, va fer un dels pocs diagnòstics encertats a la seva vida quan em va fer prendre antibiòtics per una meningitis.

53.- Gràcies per i a la meva família, als nins i a en Guillem. Gràcies per permetre que segueixi sent el que som, en tots els sentits. Gràcies per fer-me sentir estimada, incondicionalment.

54.-. Gràcies als amics que ja no hi són (les amigues de la UIB, de la UB, en Pep i na Margalida, na Bàrbara), però que mentre hi eren van fer que la meva vida fos més plena.

55.- Gràcies a la nina que em va fer bullying quan anàvem a escola. Superar aquesta prova em va fer aprendre molt sobre com funcionen els grups, sobre com bones persones poden arribar a fer coses horribles, sobre l’acceptació de les coses i la idea que si volem viure bé hem de partir del que hi ha i fer el que podem fer.

56.- Gràcies per ser-hi.

Una abraçada