33 anys...

33 anys de gràcies, estimat Guillem…

 

“En anglès, “thank you” deriva de “think (pensar).” Originalment significava “Recordaré el que has fet per a mi” (…), però en altres llengües (el portuguès “obrigado” n’és un bon exemple) el terme estàndard segueix la forma de l’anglès “much obliged” –que realment significa “tinc un deute amb tu”. El francès “merci” encara és més gràfic, com si es supliqués el perdó; quan el dius et poses simbòlicament a mercè del poder del teu benefactor –ja que un deutor és, després de tot, un criminal. Dient “you’re welcome” o “no és res” (en francès “de rien”, en espanyol “de nada” [en català, “de res”]) –la darrera fórmula té l’avantatge de que sovint és literalment veritat- és una manera d’assegurar a l’altra persona que no estàs escrivint el favor en el teu llibre imaginari de deutes morals pendents. De manera que dir “my pleasure” [“el plaer és meu”, en català] –estàs dient “No, realment és un crèdit, no un deute –tu m’has fet un favor perquè en demanar-me que et passés la sal, m’has donat l’oportunitat de fer alguna cosa que és gratificant per ella mateixa!” David Graeber “Debt: The First 5,000 Years”

 

“L’amor és com es fa l’amor. L’amor és un acte de voluntat –és a dir, suposa una intenció i una acció. La voluntat suposa elecció. No tenim amor. Triem estimar.” Scott Peck “The Road Less Traveled”

                                                                                        

 

 

 

 

Tal dia com avui, ara fa 33 anys, vam començar la nostra vida junts. Feia un dia preciós, de caloreta, no de basca, i la gent va trobar-se bé durant la cerimònia civil i després al sopar de rigor amb la família. En Guillem i jo sortim a les fotos rient tot el temps. Vam fer el nostre paper i, com si fóssim els protagonistes d’un bodorrio, vam saludar, fer els honors i donar les gràcies a tothom que es va presentar al convit.

Trenta-tres anys després estem aquí, somrient a la foto que ens fem per enviar als nostres fills, feliços de considerar-nos part de la gent que ha tingut sort a la vida, que no ha passat per una separació, que encara té els tres ingredients de les parelles que funcionen: passió, intimitat i compromís.

Quins són els elements que ens han fet arribar aquí? A part de la sort i del fet que quan vam començar a sortir ja sabíem que ens entendríem, hem pogut i hem hagut de fer un equip potent, passant anys sols a fora, sense més companyia ni més família que nosaltres mateixos. I, repassant les entrades del blog sobre relacions i sobre l’amor, en trobo trenta-tres d’aquests elements.

1.- L’acceptació, com diu Yalom (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/02/10-coses-sobre-la-vida-i-la-terapia.html ) de que “Cada un de nosaltres té unes pors, unes manies, unes maneres de fer pròpies que es manifesten quan estem amb els altres.”

2.- S’ha d’aconseguir de manera fàcil que l’altra persona ens presti atenció i connectar-hi a nivell emocional, el que Sue Johnson anomena una alta disponibilitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html)

3.- Treballar per tenir una alta receptivitat, és a dir, saber que l’altra hi és, i hi serà, sempre, inclús quan estem en desacord. Saber que l’altra ens recordarà que som molt importants per a ella.

4.-. Aconseguir una alta implicació, una alta intimitat, saber que ens podem mostrar tal i com som, sense tenir por de que l’altra persona ens jutgi.

5.- Cultivar, cada un per l’altra persona, una combinació de calidesa -amabilitat, lleialtat, empatia- i de competència –intel·ligència, habilitat, eficiència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/com-tenir-una-bona-relacio.html ).

6.- Recordar que tenir poder dintre de la relació suposa molta responsabilitat, la responsabilitat de fer que l’altra persona es senti respectada en tot moment. S’ha de recordar que, el fet d’estar més a prop que qualsevol altra persona, ens fa més responsables de recordar que podem fer més mal.

7.- Deixar de banda l’ego, resistir-se a la necessitat de demostrar el que som, no seguir l’impuls de seguir la comparació social, de mirar més cap a fora, el que diran, que cap a dins, el que ens fem sentir l’un a l’altra.

8.- Recordar que per tal de generar cicles virtuosos de cura i benestar s’han de cultivar la paciència, l’autocontrol i el perdó, com ens recorda Anthony Biglan (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/pares-fills-i-conflictes.html )

9.- No caure en la manca de calidesa i no deixar mai d’intentar respondre de manera constructiva a l’estrès. Aquests dos factors són els que influeixen més a l’hora d’evitar tenir problemes de comunicació, explica Heidi Grant Halvorson.

10.- Coincidir, amb bell books, a veure l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat. No deixar mai de treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats.

11.- Tenir clar el consell de John Gottman de promoure la positivitat de les interaccions gràcies a potenciar la intimitat i els sentiments d’amistat (vegeu  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html)

12.- Formar part de la parella perfecta, no en el sentit de no tenir problemes en la relació, sinó en el sentit de crear problemes en la relació que fan que et sentis bé quan intentes solucionar-los (vegeu https://qz.com/884448/every-successful-relationship-is-successful-for-the-same-exact-reasons/)

13.- No usar mai les paraules per menystenir o menysprear a l’altra persona. Tenir clar que les relacions tenen sentit si ens donen seguretat, si fan sentir segures, respectades i estimades a les persones que en formen part. Hi ha d’haver confiança i lleialtat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/05/els-5-signes-de-lamor-no-saludable.html).

14.- Escoltar amb atenció a l’altra persona. Saber encetar converses sobre la infantesa, les pròpies necessitats, les relacions íntimes, les activitats a compartir, les causes dels conflictes, els somnis de futur, la millor manera de sentir-se estimat, les pors inconfessables i la vida sexual (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/11/bones-preguntes-bones-relacions.html)

15.- Sempre s’han de reparar els danys en cas de conflicte: intentar no deixar de ser amables i donar seguretat a l’altra persona el més aviat possible; reconèixer les emocions de l’altra, encara que siguin negatives i ens impliquin a nosaltres mateixos; fer-se responsables de reprendre la relació (acceptar el conflicte, tractar-lo amb humor, compartir els sentiments, expressar els acords, recordar que la relació és sempre més gran que els detalls en els que no ens posem d’acord...); mai atacar a l’altra de manera personal (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/davant-un-conflicte-restaurar-la.html )

16.- Ser amables i mantenir el sentit de l’humor. Recordar la ratio màgica de 5:1 (5 interaccions positives per cada negativa) (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html)

17.- Evitar SEMPRE el que el que John Gottman anomena “Els quatre genets de l’Apocalipsi”: criticar, posar-se a la defensiva, mostrar menyspreu i no contestar ni donar fer de rebut del que diu l’altra persona (preneu nota perquè això és el que MAI s’ha de fer en una relació si volem que duri).

18.- Tenir la confiança que cada un dels membres de la parella persegueix el bé comú i no basa les seves decisions només en els seus propis interessos. Això suposa que el que els Gottman anomenen “La mètrica de la confiança” té com a fonament teòric la sensació de pertànyer a un “nosaltres” i no ser merament un afegitó d’”una persona més una altra persona”.

19.- El compromís, juntament amb la confiança, és el puntal de les relacions que funcionen. El compromís és possible quan s’emfatitzen les qualitats positives de la parella, s’està disposat a fer esforços per la relació, es sent gratitud per la vida compartida i es té un fort sentit del “nosaltres”.

20.- El secret de l’èxit en les relacions de parella és tenir altes expectatives, esperar ésser tractat amb respecte i saber comprometre’s en cada una de les etapes de la relació.

21.- S’ha de mirar sempre de formar part dels Masters (en paraules de John Gottman): sigues amable sempre, repara de seguida el dany que hagis pogut fer, aplica’t per mantenir la calma durant les discussions, usa l’humor.

22.- Mirar sempre de ser amable: la manera de començar una conversa determina en un 90% com anirà, si acabarà bé o no.

23.- En cas d’un inici de conversa en negatiu, s’ha de mirar de posar en marxa una pràctica restaurativa de seguida. Després de 7 anys estudiant quina és la reparació més efectiva davant una interacció negativa, els Gottman han arribat a la conclusió que és “No és tot culpa teva. Jo també tinc la meva responsabilitat en aquest conflicte”.

24.- La calma és un superpoder: la calma durant el conflicte és un dels aspectes més importants a treballar per tal de fer que una relació floreixi.

25.- Riure junts és una de les grans habilitats a practicar per aconseguir una bona relació. L’humor pot ser una arma de construcció massiva. Però necessita una connexió emocional d’alta potència per a poder sincronitzar-se en els diferents moments.

26.- Cada una de les persones ha d’intentar treballar per tenir una bona vida pròpia. Una bona vida, explica Lisa Feldman Barrett, es troba gràcies a unes bones emocions i aquestes es poden aconseguir gràcies a la combinació de saber llegir els nostres estats corporals i tenir un gran vocabulari sobre les emocions i les situacions que vivim (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html)

27.- Cada persona ha d’intentar superar els seus complexos. Com explica Emily Nagosky, has de recordar que el teu cos és normal, està bé, és bonic. Has d’aprendre a acceptar el teu cos i, després, en segon lloc, li has de donar l’oportunitat de ser explorat, primer per tu mateix, i, si vols, per l’altra persona, sempre que tingui en compte el que necessites (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/amor-sexe-i-cultura.html)

28.- Hem de recordar que estem condicionats pels nostres propis prejudicis. Per això, hem de parlar, parlar i parlar. Hem de festejar en el sentit clàssic de la paraula. Com explica bell books, “Quan escoltem els pensaments, les creences i els sentiments d’una altra persona, passa a ser més difícil projectar sobre ella les nostres percepcions sobre qui són. Passa a ser més difícil manipular-les”

29.- Hem de practicar l’amor de Barbara Fredrickson, la ressonància positiva. Hi trobem amabilitat afectuosa (és a dir, la capacitat d’oferir amor), la compassió (la capacitat per a sentir-nos com a part d’una humanitat que comparteix emocions i sentiments), la joia (feta de felicitat i alegria) i l’equanimitat (la capacitat de no discriminar, d’incloure els sentiments dels altres en la nostra experiència). A més, hi hem d’afegir la confiança i el respecte." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/12/lamor-i-les-emocions-positives.html

30.- S’ha de mirar de tenir clara la importància de “les cinc hores màgiques” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html ). Sigues amable i càlid. No deixis que la feina, les preocupacions, els fills, et condueixin a perdre de vista la importància de passar un moment agradable. Dedica un moment cada dia a preguntar-te “Com puc fer-li la vida més agradable?”.

31.- S’ha de recordar i respectar, sempre, que cada persona té el seu caràcter, les seves manies, la seva manera de fer les coses, la seva família, el seu entorn, les seves pors, les seves il·lusions, la seva manera de discutir, el seu tempo, el seu espai personal... La relació, per la seva banda, es pot veure com un pont entre aquestes dues realitats, una infraestructura que ens permet experimentar coses al mateix temps, un lligam que possibilita la generació d’un codi que permet la comunicació entre les dues parts... (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/aconseguir-entrar-en-el-club-del-20.html)

32.- Ens hem de mantenir curiosos sobre la pròpia relació, sobre el propi fet d’estimar. Hem de recordar, com explica bell books, que la nostra societat, no té clar quina és la manera d’ensenyar a estimar. En general, tractem l’amor com a substantiu, com a nom, quan hauríem de tenir en compte que es tracta d’un verb, carregat d’accions i de responsabilitats. http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html

33.- Ens hem de mantenir en el camí de treballar cada un dels ingredients de l’amor. L’amor que prové de les relacions personals és la major font de creixement emocional, de salut mental i física i de longevitat (vegeu https://www.ted.com/talks/robert_waldinger_what_makes_a_good_life_lessons_from_the_longest_study_on_happiness ).

Per molts d’anys i amb molt d’amor...