Passa al contingut principal

Ara fa dos mesos que em trobo bastant bé...

“Si vols viure més, hauries de –a més del que és obvi: menjar menys i perdre pes- viure al camp, no endur-te feina a casa, fer el que t’agrada i sentir-te bé amb tu mateix, tenir una mascota, aprendre a relaxar-te, viure el moment, riure, escoltar música, dormir entre sis i set hores a la nit, haver tingut la benedicció de que els teus pares i els teus avis hagin viscut molt (el 35% de longevitat depèn de factors genètics), casar-te, donar i rebre abraçades, fer manetes, tenir relacions sexuals freqüents, tenir molts fills, dur-te bé amb la teva mare, acceptar als teus fills tal i com són, tenir cura dels nets, tenir una bona educació, estimular el teu cervell, aprendre coses noves, ser optimista, saber canalitzar la teva ira de manera positiva, no voler tenir sempre la raó, no fumar, consumir menys sal, menjar xocolata de tant en tant, seguir una dieta mediterrània a base de fruites, verdures, oli d’oliva, peixos i aus, beure te verd i (amb moderació) vi negre, fer exercici, tenir metes a la vida, arriscar-te, confiar en els teus amics, no tenir por de cercar l’ajuda psicològica d’un professional, fer voluntariat, acomplir un paper a la comunitat, anar a missa, trobar a Déu (el meu pare puntua 38 sobre 42).” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/09/el-que-passa-amb-la-vida-es-que-un-dia.html

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Ara fa dos mesos que em trobo bé. No sé que ha passat, però sembla com si hagués sorgit una veu nova, una que em recorda el que em va bé i el que no, una que em diu que puc fer el que puc fer i no més...” Hem estat els darrers anys intentant canviar patrons, els patrons d’una persona perfeccionista, dominada pel què diran, per la comparació social... I, ara, amb pujades i baixades, hem vist com aquest darrer any, la cosa canviava... Ha estat un esforç gran, en el sentit de sortir de la zona de confort, d’aprendre habilitats, de fer seves moltes eines, de cuidar-se amb la certesa, per primera vegada a la vida, que només la calma és un superpoder.

La calma ens permet la flexibilitat, l’acceptació del que ve i la capacitat de fer el que es pot fer i deixar anar el que no depèn de nosaltres. La flexibilitat és la clau. Llegeixo en el llibre “¡Es la microbiota, idiota!” de Sari Arponen, que “la salut consisteix en tenir la flexibilitat mental, immunològica i metabòlica suficient per tal d’afrontar qualsevol estímul estressant que ens trobem a la vida”. La flexibilitat o agilitat emocional ha estat un tema recurrent en aquest blog (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html o https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html ). No de bades Lisa Feldman Barrett ha anat divulgant que el cervell és la peça clau en el que s’anomena resiliència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html ), que, en el fons, no és més que flexibilitat mental, immunològica i metabòlica.

La calma, en el cas de la clienta que em deia les paraules del principi, ha estat una troballa després de navegar en contra de les ones de les creences irracionals de perfecció, de poca vàlua i d’una vinculació emocional ansiosa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/la-necessitat-dels-altres-per-construir.html o ). Hem desfet els nusos que la lligaven al desgast de demostrar sempre ser la millor, d’esperar dels altres el que ella estava disposada a donar, de no saber fer-se càrrec de les seves pròpies necessitats... Hem generat espais on poder connectar amb la natura, amb el propi cos, amb les pròpies emocions... Hem estudiat maneres de comunicar les necessitats, d’acceptar les limitacions de les persones... Hem consolidat el perdó, com a eina per seguir endavant, i la compassió, com a mesura de la pròpia humanitat. I tot això, donant canya al cos, treballant la resistència, la respiració...

Els estats de calma són el resultat de l’equilibri trobat gràcies a les pròpies accions. En aquest cas, Sari Arponen resumeix les recomanacions de l’Associació Mèdica Canadenca per tal de treballar la flexibilitat dels sistemes corporals i mantenir estats de calma a pesar de l’estrès (les dues darreres són una aportació de l’autora):

 

1.- L’exercici físic regular ajuda a cremar i a consumir les hormones i les substàncies químiques de l’estrès (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/quatre-sessions-per-setmana-durant-sis.html). 

2.   La meditació i altres tècniques de relaxació, sessions d’uns 20-30 minuts al dia, poden tenir efectes duradors en el manteniment de la calma i la flexibilitat davant l’estrès (fer ioga, practicar mindfulness, tocar un instrument, cantar, pintar o dibuixar...) (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/08/ioga-meditacio-i-el-que-no-ens-deixa.html)   

3.   Encara que les drogues i l’alcohol semblin regular l’estat d’ànim, al final generen més problemes del que resolen als sistemes corporals.

4.   Enfortir les relacions personals i construir una xarxa social de suport és una de les bases de la resiliència davant l’estrès (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html).

5.   Aprendre a prioritzar l’important és una de les passes més productives a l’hora de gestionar el temps i, així, l’estrès (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/4000-setmanes-o-que-vols-fer-amb-el-teu.html).

6.   Aprendre a llegir millor les situacions ens permetrà afrontar-les millor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html o https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/quan-lestres-tajuda-creixer.html o https://benestaremocional.blogspot.com/2021/10/si-vols-viure-be-fes-te-aquestes-cinc.html). Demana ajuda si veus que algun problema relacional o laboral s’enquista.

7.Cuida el teu cos. Mira de dormir bé, menja de manera saludable, menja menys i menys vegades, respira millor, exposa’t al fred...

8.   Aprèn a deixar de preocupar-te (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/posem-per-exemple-una-cosa-tan-simple.html). Aprèn a dir “no” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/aprendre-dir-no.html).

9.   Parla, tingués converses profundes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html).

10.Demana ajuda als amics i familiars quan ho necessitis. Ofereix-la quan pensis que els altres la necessiten. Aprèn a demanar-los-hi el què volen.

11.Connecta amb la natura, amb els verds i els blaus, amb els arbres i l’aigua (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/12/els-regals-que-ens-fa-la-natura.html).

12.Desconnecta’t. Atura el mòbil. 

No engeguis les pantalles durant unes hores cada dia i durant un dia sencer a la setmana.

 

Seguir aquest camí ens portarà a trobar-nos com l’al·lota del principi, en companyia d’una nova veu, més amable i compassiva, que ens permet, al final, arribar a una certa flexibilitat mental, immunològica i metabòlica.

Salut!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d