“L’Ombra existeix, però la joia pura també, i potser la joia pura podria existir sense l’Ombra, i llavors vol dir que viure amb l’Ombra val la pena” Emmanuel Carrère “Ioga”
“A vegades, la ment es tanca en ella mateixa i esdevé un forat fosc i intransitable, i ens fa pensar que durarà per sempre l’amargor de la tristesa i de la desesperança.
A vegades, una emoció ens satura el pensament i ens fa creure que una persona que sabem que ens estima és el nostre pitjor enemic.
A vegades, l’eufòria ens omple el cos i la ment i veiem la realitat distorsionada per les nostres pròpies il·lusions.
A vegades, la gelosia ens inunda i creiem que està bé parlar malament de la persona que ens ha fet sentir insegurs.
A vegades, tantes vegades, ens hem deixat dur pels nostres sentiments, sense adonar-nos-en, sense ser-ne conscients, pensant que tenim tota la raó quan fem el que fem...” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/la-calma-es-un-superpoder-o-que-ens.html
“Només demano calma, un poc de calma...” -aquesta era la pregària d’una al·lota l’altra dia a la consulta. A moments, la vida ens ho posa difícil i ens envesteix una ona negra de pensaments que ens roben la tranquil·litat. I el que ens agradaria és trobar un recer, un lloc on retirar-nos, deixar de lluitar contra el temporal i aconseguir que el bellugueig físic es calmi, encara que els pensaments no desapareguin del tot, com explica Emmanuel Carrère al seu llibre “Ioga”.
Carrère és un escriptor molt conegut que, en un moment determinat de la seva carrera, va deixar la ficció per endinsar-se en la mescla de gèneres narratius però amb protagonistes reals. Molts lectors parlen d’ell amb respecte pel que fa a la seva feina, però la seva personalitat és una altra cosa. Carrère cau malament. Així de clar. És una persona culta, a la manera francesa, i, a més, sembla la caricatura d’un intel·lectual saberut i estirat. La meva incursió en la seva obra va deixar-me també amb aquest regust. Fins que va caure a les meves mans la seva darrera obra, “Ioga”.
Un dels diagnòstics que es resisteix més en el camp de la salut mental és el de la Bipolaritat. Carrère ens mostra com van arribar a assignar-l’hi després de ser engolit per una depressió que va conduir-lo a un ingrés que va durar uns quatre mesos. En aquest moment de la seva vida es trobava pletòric de forces, iniciant un projecte sobre la pràctica del Ioga. Fins que l’ona dels pensaments negatius el va engolir i no hi va haver treva durant molt temps.
Quan hi ha un diagnòstic d’aquest tipus moltes coses comencen a tenir sentit: temporades d’eufòria, moments de baixades pronunciades, mesos d’activitat frenètica... El pas dels anys i les oscil·lacions d’ànim agafen un nou significat. I una sal, el liti, apareix per tal d’equilibrar l’ànim.
Carrère ens conta com va davallar a l’infern en un moment en què aspirava a la il·luminació. Practicant de Ioga des de feia anys, sentia enveja sana d’un dels seus amics, habitant natural de la cercada unió entre cos, ment i esperit, que és el que significa la paraula Ioga. A pesar del brot depressiu, Carrère va seguir amb el seu llibre i el projecte de seguir desgranant definicions sobre la meditació vipassana. Aquesta és la base del mindfulness del que hem parlat tantes vegades (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/com-perseverar-davant-els-obstacles-que.html).
Què és la meditació?, es demana...
1. Consisteix a seure i quedar-se una certa estona immòbil i en silenci.
2. La meditació és tot el que passa per la consciència l’estona que estàs assegut, en silenci, immòbil.
3. La meditació és fer néixer dintre nostre un testimoni que observa el remolí dels pensaments sense deixar-se xuclar per ells.
4. La meditació és veure les coses tal i com són.
5. La meditació és desenganxar-se de la pròpia identitat, descobrir que ets alguna cosa més que el teu ego, erosionar-lo.
6. La meditació és aprendre a no jutjar o a fer-ho menys; aprendre a capbussar-se en el que ens contraria de la vida.
7. La meditació és parar atenció.
8. La meditació és observar els punts de contacte entre el que és jo i el que no ho és. Entre el nostre interior i l’exterior.
9. La meditació és el cessament de les fluctuacions mentals.
10. La meditació és observar les fluctuacions mentals que reben el nom de vritti per apaivagar-les. Quan s’aconsegueix pràcticament del tot, “l’esperit es torna clar i transparent com un llac de muntanya. Sense l’escuma de les nostres pors, de les nostres reaccions, dels nostres comentaris incessants, reflecteix únicament la Realitat”.
11. La meditació és arribar a saber que els altres existeixen (“Comptat i debatut, deia Simone Weil, no hi ha gaire gent que sàpiga que els altres existeixen”)
12. La meditació és un camí per aconseguir deixar d’explicar-te històries, dissoldre l’espessa capa de narració, judicis, comentaris, amb els que les persones recobrim la realitat.
13. La meditació és acceptar el que es presenta.
14. La meditació és capbussar-te dintre teu i excavar-hi túnels, aixecar dics, obrir noves vies de circulació i empènyer alguna cosa a néixer. La meditació és trobar en el propi interior una zona secreta i radiant on s’està bé.
15. La meditació és deixar d’esperar. La meditació és viure l’instant present. La meditació és fer el que fas. La meditació és no afegir res.
Després de recórrer aquestes definicions, Carrère es demana pel camí que ha recorregut per obtenir-les: “Qui he volgut ser jo?” I respon: “Un home estable, un home serè, un home amb qui es pugui comptar, un home bo, un home amorós. Perquè el que realment compta en aquest combat, l’únic objectiu de la vida, és l’amor, la capacitat d’estimar”.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada