Ajudar a les criatures a convertir-se en adults feliços i responsables

“...com més es valoren entre la població d’un país l’harmonia (social) i l’igualitarisme més gran és el benestar dels nins en aquest lloc, mesurat per un índex d’UNICEF que té en compte quaranta indicadors.” Anthony Biglan “The Nurture Effect”

“...investigacions fetes per economistes, sociòlegs i psicòlegs indiquen que molts nins s’estan criant en la pobresa i que la pobresa contribueix al nivell de conflicte de la família. Els psicòlegs, incloent en Jerry Paterson, han demostrat que les interaccions moment-a-moment en les famílies estressades estan marcades pel conflicte i la coerció i col·loquen als nins en el camí que porta a la conducta social agressiva, el crim, l’abús de drogues, el fracàs acadèmic i la paternitat precoç (...) les condicions amenaçants en les famílies i les escoles condueixen a que la gent assumeixi valors materialistes i egoistes (...). Així, tenim un cicle viciós clàssic en el que condicions dures i poc nodridores produeixen un gran nombre de persones que es senten amenaçades, són autocentrades i materialistes i que donen suport a polítiques que mantenen aquests ambients durs i poc nodridors” Anthony Biglan “The Nurture Effect”

Un dels objectius d’Anthony Biglan és trobar la manera de traspassar informació sobre les disciplines que es dediquen a estudiar els canvis en les conductes humanes al món del carrer. En el seu llibre “The Nurture Effect. How the Science of Human Behavior Can Improve Our Lives and Our World” explica que les investigacions sobre la conducta humana comencen a indicar-nos com millorar el desenvolupament cognitiu dels nostres nins, millorar l’educació, reduir la violència i prevenir la conducta antisocial. La solució, apunta Biglan, està en aconseguir ambients enriquidors, positius i compassius, des de casa nostra, passant per les escoles i arribant a tots els aspectes de la vida social.

Els estudis conflueixen a indicar que les persones esdevenim membres actius i valuosos d’una societat quan tenim l’oportunitat de viure en ambients que nodreixen les nostres habilitats socials, els nostres interessos i els nostres valors. Les causes principals del malbaratament d’aquesta possibilitat són trobar-se amb un ambient poc nodridor i  l’ús continuat de la coacció, la generació de negativitat continuada en les interaccions de la persona amb el seu entorn.

Biglan explica que tota intervenció que ha provat tenir èxit a l’hora d’aconseguir un ambient positiu i prosocial ha presentat al menys tres dels quatre elements següents:

• Maneres de promoure i reforçar la conducta prosocial. 
• Maneres de minimitzar les condicions tòxiques tant socials com biològiques. 
• Maneres de supervisar i posar límits a les influències i les oportunitats d’implicar-se en conductes problemàtiques. 
• Maneres de promoure aconseguir els valors prosocials de manera conscient, flexible i pragmàtica.

En el primer dels casos, Biglan afirma que la solució està en reforçar les conductes positives. S’ha de tenir clar que, sempre que es donin les conductes que es volen reforçar no ens hem d’estar de lloar, apreciar, reconèixer públicament, prestar atenció, mostrar interès, donar aprovació, somriure, acaronar, abraçar, demostrar estimació o fer arribar recompenses tangibles, com per exemple la “paga”. Tot això es pot deduir a partir del que Biglan considera el major descobriment sobre la conducta humana del segle XX: la conducta humana es selecciona a partir de les seves conseqüències (si aquestes són bones a curt termini, la conducta es repetirà, per exemple). I una de les conseqüències més reforçants és l’atenció dels altres. També s’ha descobert que hi ha experiències que són intrínsicament reforçants (no necessiten atenció ni reconeixement extern), com per exemple l’activitat física, dominar una habilitat, jugar i aprendre coses noves.

En segon lloc, per tal d’eliminar condicions socials tòxiques, els programes han de centrar la seva atenció en eliminar les conductes coercitives, aquelles conductes hostils que es despleguen per tal d’influenciar la conducta d’una altra persona. Un nin que hagi conviscut en un ambient altament coercitiu tendeix a mostrar en promig una conducta hostil o negativa cada tres minuts, cosa que condueix a un conflicte amb algú cada setze minuts. Als cinc anys, haurà après un gran repertori de conductes negatives, però no haurà practicat habilitats com fer torns, obeir als adults, inhibir els seus impulsos inicials o usar l’humor per tal de reconduir interaccions, cosa que sí haurà fet un nin en una família nodridora.

En tercer lloc, quan Biglan parla de supervisar i posar límits a les influències sobre els problemes de conducta, fa referència a generar ambients que fomentin una resistència a temptacions com el tabac, l’alcohol, les drogues, l’abús dels videojocs, la mandra a l’hora de fer deures, els menjars escombraries. Els estudis indiquen que els joves estan sotmesos a la pressió del màrqueting en moltes d’aquestes qüestions i molts no tenen eines per tal de resistir-s’hi.

Finalment,  el quart element que pot integrar un programa que promogui el benestar és aquell que tingui com a objectiu aconseguir la flexibilitat psicològica. Segons Biglan, ens hauríem d’assegurar que les persones desenvolupessin una forma pragmàtica i resilient de viure la vida de manera consistent amb els propis valors. L’objectiu seria poder transcendir els pensaments que ens limiten, gràcies a poder agafar perspectiva i adonar-nos que només són pensaments, reflexionar sobre com volem viure la nostra vida i ésser capaços de fer les passes necessàries per anar en la direcció adequada. El resultat seria la flexibilitat psicològica, la capacitat per a actuar d’acord amb els valors triats, al mateix temps que s’accepta viure les coses tal com passen. Molts ambients dificulten l’aparició d’aquesta flexibilitat quan, per exemple, neguen la legitimitat de determinades emocions.  Els ambients que la volen promoure hauran de: 1) acceptar les emocions i els pensaments dels altres, 2) fomentar el diàleg i la reflexió sobre aquests i 3) permetre que cada una de les persones que en formin part pugui aclarir quina és la vida que volen viure, quins són els valors que tindran prioritat en les seves existències.

Bona reflexió...