Els programes per a pares i mares

“...si fem que els programes existents siguin fàcilment assequibles, podem ajudar a milions de famílies d’arreu del món. El resultat serà que menys famílies patiran ruptures, hi haurà menys nens patint abusos, menys absentisme escolar i menys crims i abús de substàncies. Moltes més criatures esdevindran membres amables, creatius i productius de la societat” Anthony Biglan “The Nurture Effect”

"L'amor incondicional  no és completament possible. Som criatures mortals que viuen i moren i com i què estimem està condicionat per on ens situem en el drama i l'estacionalitat del viure i del morir. L'amor pot ser santificat i ennoblit per aquest compromís envers l'incondicional horitzó de la perfecció, però el que fa l'amor real en el món humà sembla ser la conversa incessant i costosa amb aquest horitzó volgut, més que qualsevol possibilitat d'arribar-hi. El desig  o la declaració d'un amor purament espiritual i incondicional és més sovint un desig codificat d'immunitat i seguretat per tal d'oblidar les proves de vulnerabilitat i impotència i el dolor exquisit al que ens hem d'acostumar en una relació, un matrimoni, en la criança dels fills, en la feina que volem i desitgem"  David Whyte "Consolations"

En un article de revisió del 2014 es presenten els resultats de les anàlisis quantitatives de programes preventius per tal de veure els efectes sobre la prevenció de problemes mentals, emocionals i conductuals de nins i joves: depressió, ansietat, conducta antisocial i abús de substàncies. Els autors, Irwin Sandler i col·laboradors, conclouen que els programes de prevenció de problemes en la infància tenen efectes significatius i de llarga durada.

Aquests resultats estan d’acord amb el que manté Anthony Biglan en el seu llibre “The Nurture Effect” (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html).  Sandler i els seus coautors conclouen que els programes obtenen millors resultats quan s'utilitzen estratègies interactives, com per exemple una discussió sobre el material del programa i la pràctica de les habilitats presentades (és a dir, donar la informació i prou no és massa efectiu), i quan es seleccionen els participants en funció dels problemes que presenten (com més ben definits estan els problemes, més efectiva resulta la intervenció).

En el cas de la intervenció en famílies, les dades mostren que els programes són més efectius en el cas de que incorporin quatre components: interaccions positives amb el nin, aplicació de la tècnica “temps fora” per a la conducta problemàtica, consistència de la conducta dels pares davant el mal comportament i practica programada de les habilitats amb el nin.

El primer dels elements, les interaccions positives amb els nins, és el que Biglan considera més important, ja que té com a conseqüència el fet de fomentar habilitats prosocials en els nostres infants, cosa que permetrà que puguin relacionar-se amb els demés de forma positiva. En aquest cas, el secret estaria en el fet de sempre que es donessin les conductes que es volen reforçar no estar-nos de lloar, apreciar, reconèixer-ho públicament, prestar atenció, mostrar interès, donar aprovació, somriure, acaronar, abraçar, estimar o fer arribar recompenses tangibles. Tot això es pot deduir a partir del que Biglan considera el major descobriment sobre la conducta humana del segle XX: la conducta humana es selecciona a partir de les seves conseqüències (si aquestes són bones a curt termini, la conducta es repetirà, per exemple). I una de les conseqüències més reforçants és l’atenció dels altres.

El segon element crucial en un programa per tal que doni bons resultats és el de l’aplicació de la tècnica del “temps fora”. Aquesta tècnica és el que s’anomena un “kernel”, és a dir, un procediment que ha demostrat a nivell experimental que afecta a les conductes negatives i que es pot caracteritzar per la presència d’una sèrie de components clau. En aquest cas, quan un nin té una conducta negativa, com per exemple tenir una rabieta o agredir o molestar a un altre nin, la seqüència seria la següent: 1) identificar la conducta problema; 2) explicar al nin que cada vegada que es doni el comportament seguirem aquest protocol; 3) quan aquest es doni, dur al nin, de forma calmada i sense comentaris, a un lloc d’aïllament; 4) anar a buscar al nin i reincorporar-lo a una interacció positiva. Aquest protocol s’ha d’utilitzar de forma ferma i sistemàtica, sense deixar-nos intimidar per les reaccions del nin i s’ha d’aplicar tantes vegades com siguin necessàries. L’objectiu final de l’aïllament, que durarà entre 1 i 5 minuts en funció de l’edat del nin, és privar a la conducta negativa del reforçament que tindria si hi prestéssim atenció.

En tercer lloc, la consistència és un dels elements més importants en l’educació. Si la conducta es guia per les conseqüències, aplicar de forma consistent les normes facilita internalitzar què és el que es pot fer i què és el que no. La dificultat, en aquest cas, resideix en aplicar les normes sense deixar que l’estat d’ànim o el cansament dels adults marqui la resposta davant un comportament negatiu.

Finalment, els programes per a pares mostren una major efectivitat si, a més dels tres components anteriors, es programen una sèrie de pràctiques guiades amb els pares, per tal que aquests puguin aplicar-les amb els nins. Aquest component dóna el que es necessita per a qualsevol aprenentatge: retroalimentació. D’aquesta manera, els pares poden anar fent un seguiment del seu propi progrés.

Bona reflexió!!!