“Així, una vida amb sentit té quatre propietats. Té propòsits que guien les accions, formant una trajectòria coherent que unifica passat, present i futur. Té valors que ens permeten decidir què és el que està bé i què és el que estaria malament i sentir que actuem de manera adequada. Està marcada per la eficàcia i el sentit de competència, de manera que ens permet sentir que les nostres accions són una via per tal d’aconseguir les nostres metes. I, finalment, proporciona una base per tal de veure’ns des d’una perspectiva positiva, com a bones i valuoses persones.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html
“Per trobar més sentit i significat al que fem, convé començar per fer una llista dels nostres valors o també serviria la llista de fortaleses personals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/05/les-fortaleses-personals.html). Es tracta de triar-ne cinc (per exemple, ara jo triaria autenticitat, compassió, curiositat, creixement, amabilitat) i de tornar mirar fins a quin punt estan presents en les activitats del nostre dia a dia. Si alguna de les activitats em fessin més compassiva, curiosa o amable, per exemple, hauria de mirar de tenir-les més presents per tal de posar-les més a l’agenda.” https://benestaremocional.blogspot.com/2023/03/harmonia-vital-com-aconseguir-la.html
“Ikigai, aplicat al que fem per guanyar-nos la vida, és el resultat de sumar la passió (el que ens agrada i el que sabem fer bé), el sentit de tenir una missió (el que ens agrada i el que podem aportar al món), la vocació (el que ens agrada i el que la societat ens pot pagar per fer) i la professió (el que sabem fer i el que la societat ens pot pagar per fer).” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/ikigai-sentit-entrega-i-passio.html
El teu Dharma és el teu propòsit, és el que et defineix, el que marca el teu camí.
Per entendre el teu Dharma, t’has de conèixer a tu mateix, als teus valors i a les teves prioritats. Viure una vida d’acord amb el teu Dharma, és viure una vida eudaimònica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html), una vida que dona la satisfacció que ve de tenir un propòsit clar. A més, basar la nostra vida en el que ens dona sentit i no simplement en el que ens dona plaer, pot fer-nos viure més i millor, amb un sistema immunològic més fort i uns marcadors d’inflamació menors.
La vida va i ve, ens presenta reptes i triomfs, i tenir un propòsit ens permet tolerar la frustració de quan les coses venen maldades i no basar la nostra vàlua en les nostres possessions o el nostre èxit.
El Dharma, explica Jay Shetty, una vegada que l’hem aclarit, ens protegeix del materialisme i de la pressió social. Per això, cada persona d’una relació ha de tenir clar el seu propòsit. I el saber el que dona sentit a la nostra vida ens ajudarà a fer créixer la relació i a donar suport a la nostra parella en el seu camí cap el seu Dharma.
En cada relació hi ha tres elements: la relació que cada persona té amb ella mateixa, i amb el seu propòsit, i la pròpia relació. Si vols aportar la millor versió de tu mateix a la relació, tu has de ser la millor versió de tu mateix. I has de ser conscient del teu Dharma.
Com diu Shetty, “El Dharma t’ajuda a viure una vida amb passió, inspiració i motivació, una vida que vols compartir amb algú. Tu també tindràs el plaer de viure amb algú que també l’ha trobat. Podem sentir una gran alegria quan veiem la persona que estimem fent el que li agrada fer. A més, seràs més conscient i més empàtic davant les dificultats que vagin apareixent.”
En moltes ocasions, la motxilla que portem a l’esquena i que marca el nostre propòsit i la relació que tenim amb nosaltres mateixos pot ser la causa de confusió en l’espai relacional. A vegades, el fet de no tenir una bona relació amb nosaltres mateixos i no tenir clar el nostre Dharma pot fer que la comunicació esdevingui cada vegada més difícil. A més, pot portar a que l’altra persona es senti responsable de “solucionar” els problemes que tenim amb la nostra motxilla, provocant ressentiment i malestar, ja que ningú pot solucionar els problemes que tenim amb nosaltres mateixos, excepte nosaltres mateixos.
Shetty ens proposa fer un camí per tal de descobrir el nostre Dharma:
La primera passa és aprendre. Aprendre sobre el nostre propòsit, aprendre més coses per tal d’aclarir el que ens agrada i les habilitats que tenim o que podem aprendre. Hem de trobar un mentor, un espai d’aprenentatge, un temps per tal d’invertir-lo en aclarir quina pot ser la nostra passió.
La segona passa consistirà en posar en pràctica les habilitats acumulades. Ho hem de fer sempre des de la mentalitat de creixement. I ho hem de fer sols; la nostra parella no té perquè compartir les nostres passions. De fet, Arthur C. Brooks alerta contra la idea de que la parella ha de ser semblant en quan a interessos, idees i valors. La diferència, en moltes ocasions, suposa complementarietat i obliga a treballar amb la pròpia motxilla i a aclarir com ha de funcionar l’espai relacional.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada