“Volem pensar que nosaltres som una parella que s’entenen un a l’altre de manera profunda i que per això mai hem de discutir. Som especials. Som diferents. Però és igual fins a quin punt som compatibles, viure sense discussions no és amor, és evitació de conflictes” Jay Shetty “8 rules of love”
“Com més entens, més estimes; com més estimes, més entens. Són dues cares de la mateixa realitat. La ment de l’amor i la ment de la comprensió són les mateixes” Thich Nhat Hanh
Mantenir la pau sempre, sense discutir mai, només pot fer-se a costa de la honestedat i la possibilitat d’entendre a l’altra persona. Les parelles que funcionen discuteixen. I, com explica Jay Shetty en la seva Regla 6 de l’amor, les tres àrees de conflicte més importants són els diners, el sexe i l’educació dels fills.
Els desacords són la llavor de l’enteniment. De la mateixa manera que els errors són la font de l’aprenentatge i del canvi. El secret, en el cas de les parelles, és afrontar les discussions com un equip. Hem d’entendre que la parella no és el contrari a batre. I que si un perd, la parella com a tal perd.
La manera d’aconseguir això és canviar l’enfoc de la discussió i veure el desacord com un tema a resoldre. En lloc de retreure que l’altra persona no neteja la casa haurem de plantejar com trobar el sistema per tal de mantenir les coses netes. I podrem veure com discutir bé beneficia la relació.
Expressar les emocions negatives de manera saludable i respectuosa amb l’altra persona suposa aprendre destreses com la compassió, l’empatia i la paciència. Es tracta de considerar que veure el món a través dels ulls de l’altra és el repte final. Aquest objectiu només es pot aconseguir escoltant bé a l’altra. Si hi ha algun tipus de manipulació, control o ús de la força no estem davant amor, estem davant conductes abusives.
Segons Shetty, hem de distingir entre tres tipus de discussions:
Les discussions absurdes, en les que no hi ha cap intenció d’entendre a l’altra i ens trobem discutint sense saber massa bé perquè (estem cansats o enfadats, per exemple) i sense plantejar millor el problema per tal de trobar una solució.
Les discussions pel poder, en les que l’únic que volem és deixar clar que tenim raó. En aquest cas, Ens quedem en la nostra visió de la història i el joc va de trobar les errades en l’argumentació de l’altra persona. Volem convèncer a l’altra persona, no solucionar el tema o trobar un compromís.
Les discussions productives, en les que veiem el conflicte com un repte que volem superar conjuntament i estem oberts a considerar la visió de l’altra persona. Volem entendre què diu exactament i que proposa. Som conscients de perquè estem al mig d’una discussió i veiem que el fet de resoldre-la serà una passa endavant en la nostra relació. Segons Shetty, les eines més útils en les discussions productives són la raó, la intenció, la perspectiva i l’amor.
Les discussions productives només són possibles si deixem l’ego fora del conflicte. Pensar en que tens raó no soluciona res. S’ha de saber veure que hi ha alguna part de raó en la posició de la teva parella i s’ha d’estar obert a sentir el que diu. La convicció de que tenim raó no canviarà la posició de l’altra persona, sinó que serà un indicador per a ella de que no ens importa què pensa o com es sent.
Si intentem entendre el que sent i el que diu l’altra i deixem de banda la sensació de que hem de lluitar per la nostra raó, l’ego es sentirà malament durant una estona, però podrem aprofitar el conflicte per tal de créixer junts. Hem d’aconseguir deixar d’intentar ser el centre d’atenció.
Shetty proposa una bateria de preguntes per saber perquè estem discutint:
Estic discutint perquè crec que tinc raó? (ego)
Estic discutint perquè crec que hem de resoldre una situació “de la manera correcta”? (ego)
Estic discutint perquè vull que l’altra persona canviï? (passió/poder)
Estic discutint perquè la situació me fa sentir malament en alguna cosa que jo considero central a la meva vida? (passió/poder)
Estic discutint perquè me vull sentir diferent de com em sento? (passió/poder)
Estic discutint perquè vull millorar la situació? (bona intenció/equip)
Estic discutint perquè vull que ens entenguem millor I ens sentim més propers? (bona intenció/equip).
Ser conscients de la resposta a la intenció de la discussió, fa possible poder trobar la neutralitat i responsabilitzar-nos de la raó del conflicte, intentant trobar una possible solució. Sempre hauríem de ser conscients de que el problema no és la nostra parella. L’enemic MAI és la nostra parella. La nostra parella no és la que ha de canviar. És la dinàmica de la nostra relació, la que ha de canviar.
Quan entrem en conflicte, la vida ens està dient que hi ha alguna cosa que no entenem de l’altra persona, de la seva perspectiva, de la seva història. Quan entrem en conflicte, la vida ens recorda que hi ha alguna cosa que no entenem de la nostra relació, que tenim expectatives falses o poc realistes, que encara queden temes que no tenim clars.
La font dels conflictes també és important.
Ens trobarem amb conflictes de tipus social (demandes per part de la família d’origen o del cercle social propi de cada un dels membres de la parella), conflictes interpersonals (demandes sobre la implicació de cada un dels membres de la parella) i conflictes interns (problemes derivats de la pròpia inseguretat, de les pròpies expectatives, de la decepció o d’altres sentiments interns). Shetty alerta de que, al final, qualsevol problema acaba per convertir-se en un conflicte intern i s’allarga fins que no s’afronta com a tal.
Per altra banda, les parelles solen topar-se amb una altra dificultat: no solen tenir la mateixa manera d’afrontar un desacord. Hi ha persones que ventilen, no paren de parlar i no poden deixar el tema fins que consideren que “està aclarit”. Altres, intenten evitar el conflicte, esperant un moment millor per tal de poder resoldre’l. La darrera categoria de persones, exploten i manifesten una gran ira. En aquest darrer cas, la persona que explota té la responsabilitat de treballar-ho i gestionar-ho abans de poder tenir discussions productives. El perill de tot això és que ho considerem com una cosa personal, en el sentit de pensar que l’altra persona ho fa expressament. Hem d’acceptar l’estil de cada un de nosaltres i, al mateix temps, assumir la responsabilitat de gestionar les nostres pròpies neures.
La discussió ideal tindria en compte aquestes passes:
Lloc i moment. Ha de ser un lloc adequat, tranquil, en el que es pugui parlar. Ha de ser un moment en que les dues persones estiguin tranquil·les per tal de poder parlar bé. S’han d’evitar determinats moments (quan estem molt cansats) i determinats llocs (la cuina, el dormitori; millor trobar un lloc neutral, com la terrassa o anar a fora a caminar o a prendre un cafè).
Definició i expressió del problema. Evitar començar per “Tu sempre…”. Iniciar la conversa per la descripció del problema: “Crec que el nostre problema comença quan… O crec que necessitem treballar tal cosa. O crec que necessitem canviar tal cosa. O quan fas això, em sento així”. Cada una de les persones hauria de respondre a les preguntes: “Quina és la qüestió? Què necessites de mi ara?”
Gestió de la ira. Cada persona s’ha de fer responsable dels seus sentiments i de la gestió d’aquests. Si et trobes amb que la teva parella segueix amb el “tu sempre fas…” o es posa a la defensiva, Shetty proposa la següent fórmula:
“Escolta, jo vull tenir aquesta discussió perquè crec que podem estar millor si aclarim això junts. No estic fent això per demostrar que tinc raó. No estic fent això pel meu ego. No estic fent això per provar que estàs equivocada. No estic fent això per fer-te sentir malament. Estic fent això perquè realment vull que estem millor. Anem a parlar de quin tipus de relació volem els dos.”
Hem d’acceptar que no poden aclarir-se les coses si les dues persones no s’hi posen. En cas de que el tema no sigui important, es pot obviar si la parella no en vol parlar. Tanmateix, si el tema és important, tard o d’hora passarà factura i tal vegada s’ha de plantejar la sortida de la relació.
Compromís. Els compromisos suposen canvis. Si el canvi esdevé molt complicat, haurem de proposar la intervenció d’una part neutral (un terapeuta).
Evolució i creixement. Creixem quan ens responsabilitzem i quan demanem perdó si ens hem equivocat. Una disculpa té tres components: acceptació (reconèixer com la pròpia conducta ha afectat a l’altra persona), articulació (expressar el canvi que s’està disposat a fer per tal que el que ha passat no torni a passar) i acció (mostrar el compromís d’evitar que torni a passar amb el canvi de conducta).
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada