“Cada cosa que estimem acaba. Així, ser capaç de travessar la pèrdua, deixar anar, completar el dol, és l’única manera de tornar a sentir el nostre cor ple i obert. Si no estem oberts a la pèrdua, no estem oberts a estimar”
“la gent deixa a la seva parella per diferents raons que, gairebé mai, tenen a veure amb els defectes sobre els que es capfica la persona que el pateix. Poden rebutjar-nos per falta de “química” (no acabem d’encaixar amb un model inconscient del que és atractiu per aquella persona), per problemes amb les relacions (falta de compromís, problemes d’autoestima) o per no coincidir en el moment vital (a l’altra persona no li ha arribat el moment de posar-se a tenir una relació seriosa).”
https://benestaremocional.blogspot.com/2015/02/el-dolor-del-rebuig.html
“Una relació saludable té a veure amb valors i conductes. Una relació no saludable tracta de sentiments”
Mark Manson
“La millor cura per la solitud o per la sensació de desconnexió és combinar un sentit de missió i de propòsit en la teva vida amb una implicació amb la comunitat”
Steven Cole
A vegades, les relacions no poden seguir així com estan, però tampoc poden millorar.
En aquests casos, explica Jay Shetty, ens hem de plantejar seriosament deixar la relació. El dolor forma part del procés. Intentar evitar-lo només complicarà un poc més la cosa i, al final, ocasionarà més patiment.
El primer que hem de fer és posar una data límit. I tenir clar que hem de ser considerats amb les emocions de la que fins ara ha estat la nostra parella. No facis gosting. No siguis infidel. Sigues clar i honest.
No trobarem una manera de comunicar la ruptura que agradi a l’altra persona. Pot ser haurem d’acceptar el fet de tenir la sensació que “som els dolents de la pel·lícula”. Hem d’acceptar que, probablement, la conversa no anirà bé. Però podem intentar articular-la al voltant dels tres elements que permeten una bona connexió: la personalitat, els valors i les metes vitals. Hem d’intentar explicar les nostres diferències; això sí, deixant clar que les seves posicions són respectables. Elaborar aquesta informació ens permetrà no caure en frases com “ja no t’estim” o “ja no estic enamorada de tu”.
La conversa de ruptura s’ha de tenir cara a cara. Hem d’acceptar que, encara que intentem fer-ho de la millor manera possible, amb cura, compassió i empatia, l’altra persona segurament no acceptarà les nostres explicacions i s’enfadarà amb nosaltres. Això forma part de la ruptura. Com també en forma deixar clar que no hi ha volta enrere.
La conversa no s’ha d’allargar més d’un dia. A partir d’aquí es recomana rompre tot contacte. Ens hem d’haver intercanviat les coses que són de l’altra persona. Segons explica Shetty, com menys contacte tenim amb la nostra exparella, més aviat podem curar les ferides. El vincle i l’amistat que teníem amb l’altra persona ens ocasionarà un dol que es pot agreujar amb la pèrdua de determinades relacions que es posicionaran en un o un altre bàndol. Ho hem d’acceptar i hem de provar-ho de veure com una oportunitat de reinvertir en conèixer nova gent.
En el cas que hi hagi criatures, la regla sempre és no confondre els interessos dels nins amb els nostres. No s’han d’usar els nins mai com a excusa per veure a l’altra persona.
Una vegada que un dels membres de la parella no vol continuar amb la relació s’ha d’acceptar que s’ha acabat. Punt i final. No podem tornar. No podem trobar consol en veure-la. Hem d’acceptar les conseqüències de la ruptura. Especialment quan és l’altra persona la que deixa la relació, hem de tenir clar que no podem seguir en contacte. No ens pot ajudar. Pot ser era el nostre millor amic, però ara ja no és així. No és la seva responsabilitat ajudar-nos amb el malestar de la ruptura. Aquesta és la nostra responsabilitat.
En certes ocasions, la ruptura és més dolorosa quan tenim la sensació de que estem patint mentre l’altra persona està bé. A vegades, estem temptats en cercar venjança. Però mai funciona. No hem de cercar més explicacions. Ara ja és moment de fer una altra cosa: reparar el nostre ego, restaurar la nostra confiança i reflexionar sobre el que hem après d’aquesta relació per tal de poder-ho aplicar a la propera que tinguem.
El dolor de la ruptura ens pot confondre i pot ser construïm una història carregada de dramatisme, explica Guy Winch (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/02/el-dolor-del-rebuig.html). Tanmateix, en la majoria d’ocasions la cosa és més simple: no ens hem entès, la relació no ha funcionat. Ens hauríem de preguntar honestament: Fins a quin punt hem contribuït al resultat? Què hem après sobre nosaltres mateixos? Què hem après sobre les relacions?
Shetty proposa que reflexionem sobre què hem guanyat amb la relació que ara ha acabat: consell, visió de com funciona una relació, suport emocional, suport econòmic? Què hem perdut per estar en aquesta relació: autoconfiança, temps, energia, persones que abans ens eren properes, activitats que vam deixar de fer, oportunitats de canvi? Què hem après sobre nosaltres mateixos: sabem posar límits, sabem escoltar, sabem comunicar-nos, sabem mantenir-nos fidels als nostres valors?
Hem recordar sempre que quedem definits pel que estem disposats a acceptar. Si acceptem que ens malparlin, quedem definits com a persones que acceptem que ens parlin malament, per exemple.
Hem d’anar en compte amb el craving, aquesta necessitat de tornar-nos a posar en contacte amb la persona que ens ha o hem deixat. Durant el dol, el nostre cervell serà l’escenari de lluites de poder entre les seves diferents parts:
Simplificant, podríem pensar en la part emocional com el cor d’una tragèdia grega, una munió de gent que va cantant el que passarà i que empeny als personatges a actuar influïts per les seves passions. Podem anomenar aquest cor com si fossin un conjunt de veus, “les límbiques”, personatges que criden i que ens empenyen al dramatisme. Per altra banda, la part racional podria representar-se com la veu de la raó: Freda, conscient, estratègica, sempre vetllant pel nostre benestar. Mentre les límbiques criden, la veu de la raó parla amb fermesa però tranquil·lament, posant ordre al caos, qüestionant la rauxa de les propostes límbiques. Parafrasejant a Shetty, mentre les límbiques volen posar-se en contacte amb la teva exparella, la veu de la raó sap que ha de cridar als amics. Mentre les límbiques criden a la revenja, donant voltes al que ha passat, la veu de la raó les vol fer callar i ens recorda que ara ens hem de centrar en nosaltres mateixos.
Abans de tornar a quedar amb algú, millor donar temps al temps. Shetty proposa conèixer gent nova, però mirar d’anar fent coses diferents: trobar persones per parlar, altres per fer esport, altres per sortir… Es tracta de tornar a trobar un sentit de comunitat, de generar una xarxa que ens permeti trobar-nos bé amb nosaltres mateixos.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada