Regla 7: Has d’estar preparat per deixar-ho anar si fa falta.

 

“Un sí només és un sí si tens l’opció de dir que no.”

“Estic amb tu no perquè et necessiti, estic amb tu perquè vull estar amb tu”

“Estic amb tu perquè amb tu soc una millor versió de jo”

 

 

 

 

Has d’estar preparat per deixar-ho anar si fa falta.

 

Jay Shetty, en el seu llibre“8 rules of love”, proposa quatre situacions que indiquen que la relació no serà una font de creixement i que, segurament, no ens queda més remei que plantejar la possibilitat d’haver de deixar-la.

 

La primera, que marca la NECESSITAT de deixar anar la relació és que hi hagi una situació d’abús. Ningú es mereix que el maltractin, de cap manera. Les persones hem de tenir clar que hem de sentir-nos segures en el marc d’una relació. Si no ens sentim segures en qualsevol sentit -físicament, emocionalment o ambdues coses- la qüestió no és si deixar la relació, sinó com deixar-la. Abús és qualsevol conducta que una persona usa per controlar una altra en el marc de la relació de parella.

Els distints organismes que vetllen perquè no es produeixi l’abús n’identifiquen sis categories:

físic (amenaces i violència física), emocional/verbal (insults, menyspreu, desvalorització), sexual (pressió per fer actes sexuals no volguts i/o execució d’aquests actes), econòmic (control dels diners i de qualsevol propietat), digital (control dels aparells electrònics) i control/vigilància (espiar, control de les activitats). Qualsevol d’aquestes categories constitueixen un senyal d’alarma que ha de fer que es consideri deixar la relació. Les relacions abusives estan plenes de por i de crítiques. Això no permet pensar ni actuar lliurement. I, per tant, no permeten mai créixer.

Deixar una relació abusiva és, en moltes ocasions, complicat, ja que s’ha de tenir en compte que la persona que fa l’abús, una vegada confrontada, pot tornar-se perillosa. Això suposa que SEMPRE s’ha de cercar ajuda. I, també, s’ha de recordar que aquest camí l’ha fet abans molta altra gent i que, per tant, amb el suport adequat, tothom el pot fer.

 

La segona situació que posa sobre la taula una possible ruptura és la infidelitat. Les dades semblen indicar que només aproximadament una parella de cada cinc mantenen la relació una vegada que un dels seus membres ha confessat una infidelitat. Una infidelitat suposa la ruptura de la confiança, un dels pilars de la relació. Una vegada que es romp aquesta, només amb el compromís de reconstruir-la per part de les dues persones, juntament amb molta dedicació, pot restablir-la.

El problema amb la infidelitat és que per tal de superar-la necessitem el perdó i l’honestedat total. Superar la traïció només és possible quan hi ha total transparència per part de la persona que ha estat infidel i total disposició al perdó per part de la persona enganada. Per altra banda, si no es pot treballar en restablir la confiança, s’ha d’anar en compte de començar una altra relació sense haver treballat el tema. A més, només una persona de cada deu acaba per formalitzar la relació amb la persona amb la que ha estat infidel.

 

La tercera situació a considerar a l’hora de pensar en una ruptura és la pèrdua d’interès. Quan deixes de compartir el teu dia a dia, els teus pensaments, els teus somnis i les teves preocupacions amb la teva parella estàs posant en perill la viabilitat de la relació.

Si quan et crida la teva parella, explica Shetty, declines la cridada, t’hauries de demanar “quina conversa estic evitant?”. Si després d’haver passat temps amb ella et sents pitjor, t’hauries de demanar “què està passant?”. Si quan et comuniquen una bona notícia, la teva parella no està entre les tres persones a les que et fa ganes contar-la-hi, t’hauries de demanar “no és important per mi dir-li o no li dic perquè penso que no li interessa prou?”.

La degradació de la connexió està al darrera de la majoria de situacions en les que perdem l’interès en l’altra persona. En general, hauríem de sentir que una cosa que ens fa feliços alegrarà a la nostra parella I una cosa que ens fa sentir tristos generarà una resposta de conhort per part seva.

La pèrdua d’intimitat és la quarta situació a la que fa referència Shetty. Les relacions passen per fases. La fase d’atracció i enamorament va sola, amb l’empenta de la dopamina. La fase de consolidació suposa un altre tipus d’intimitat: la que es construeix i s’alimenta a partir de compartir part de la nostra vida. Això suposa ser capaços de mostrar-nos vulnerables, tenir converses profundes i aprendre amb l’altra persona i de l’altra persona. Hem de compartir aventures: entreteniments (veure sèries junts, anar al cine..), experiències i experiments (fer activitats junts, anar de viatge) i educació (aprendre coses noves junts, aprendre a practicar l’agraïment).

 

Les persones som diferents i hem d’aprendre a agafar distància de les coses per tal d’entendre als altres de manera profunda. Estimar és entendre, diu el monjo budista Thich Nhat Hanh. Si no som capaços de fer el camí cap a l’enteniment i l’acceptació, ens hem de plantejar deixar la relació, ens diu Jay Shetty. L’altra persona no canviarà.

El camí de la ruptura està marcat per la resposta davant la pèrdua: el centre de recompensa s’activa i ens fa patir una espècie de craving i les àrees que analitzen el dolor físic es disparen i sentim com si “ens rompessin el cor”. Tanmateix, adverteix Shetty, encara que ens sentim buits, perduts, romputs i ferits, la nostra essència és indestructible. Quan et passa per primera vegada, sembla que mai et recuperaràs; però tot passa i espassa. Com explica Shetty:

 

“Has fet totes les passes per aprendre a estar sola. Saps, racionalment, que no necessites una relació per tal de sentir-te completa. Coneixes els teus gustos i les teves opinions, els teus valors i les teves metes. I ara, a pesar de totes aquestes hormones que et diuen el contrari, vull que reconeguis que quan la teva relació trontolla, no ets tu la que s’està rompent. La teva essència no desapareixerà. Les teves expectatives sobre la teva parella s’estan trencant. El que pensaves que estaves construint amb ella s’està trencant. El que teníeu junts s’està trencant. D’aquí prové tot aquest dolor. Però tu no has perdut el teu propòsit. Tu no t’has perdut a tu mateixa. Alguna cosa s’està trencant, però no ets tu.

Tu existies abans d’aquesta relació i la sobreviuràs.”

 

Continuarà…