Els números de la vida

 

“Gilbert ens aconsella que deixem d’imaginar-nos a nosaltres mateixos en la situació i mirem què és el que li passa i com ho viu algú que està experimentant allò que temem o que desitgem. Tanmateix, hi ha un problema molt gran a l’hora de seguir aquest consell: tots ens creiem únics, pensem que psicològicament som diferents als altres i que, per tant, el que diuen els que estan passant per la situació en qüestió no ens serà de gran ajuda.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/realment-som-unics.html

“La Imaginació Sociològica [o Intel·ligència Sociològica] és la capacitat de connectar les preocupacions personals –coses que poden anar malament en la pròpia vida o que causen incomoditat o negativitat- amb qüestions socials, qüestions públiques o estructures socials. Trobar les arrels causals i prendre nota del que t’està passant a la teva vida, a la teva biografia està també condicionat, arrelat i té els seus límits i les seves capacitats de canvi en el temps actual i en la trajectòria del context més gran delimitat per la història, la societat, la cultura, la política i l’economia.” https://medium.com/swlh/how-to-develop-your-sociological-imagination-for-empathy-and-social-justice-2a6068800793  

M’agraden els números, les dades, les estadístiques. Ajuden a contextualitzar les coses. Nosaltres, els humans, amb el nostre ego, tenim tendència a sentir-nos únics i a pensar que les coses només ens passen a nosaltres. Però, el que se’ns en va del cap és que existeix allò que ens fa humans i que ens és comú: formem part d’una mateixa espècie, amb unes característiques que ens fan únics en el món animal, però que fan que, encara que som molt diferents uns dels altres, tots som un poc iguals. Tots som humans.

1.- Necessitem amor.

Com a criatures indefenses que som quan naixem, necessitem d’una tribu per tal de poder créixer. El primer regulador del nostre sistema nerviós és una altra persona (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html). Establir un vincle segur amb un cuidador és l’objectiu de tota criatura. I d’això en depèn la possibilitat de viure una vida plena.

L’amor, en forma de relacions profundes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html ) i de compartir emocions positives (la ressonància positiva de Barbara Fredickson, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/amor-cos-cervell-i-oxitocina.html ), és el millor indicador de salut que tenim (vegeu https://www.ted.com/talks/robert_waldinger_what_makes_a_good_life_lessons_from_the_longest_study_on_happiness). La solitud, en canvi, és la més gran amenaça al nostre benestar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/11/consells-per-superar-la-soledat.html ).

2.- Hem d’aprendre a diferenciar entre el que està sota el nostre control i el que no ho està.

La saviesa estoica ens recorda que hi ha una dualitat que hem de tenir en compte sempre que volem canviar: hi ha coses que depenen de nosaltres i n’hi ha d’altres que no (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/deixa-de-perseguir-el-que-no-depen-de.html ). En moltes ocasions, cometem l’error de perseguir coses que no depenen de nosaltres: que una altra persona ens estimi i vulgui estar amb nosaltres, que les coses vagin així com ens agradaria, que la gent que estimem canviï per tal que les coses vagin millor, que els nostres fills facin el que nosaltres faríem, que un grup ens accepti encara que ens adonem que no hi encaixem...

En la consulta, les relacions personals són un dels grans protagonistes de les converses i dels plans de canvi. El problema és que, la majoria de vegades, ens quedem enganxats al que pensem que seria la solució: que les coses fossin diferents. I no, les coses, per elles mateixes, no canvien. L’únic que és possible canviar és el que depèn del que nosaltres mateixos fem. I, com anem descobrint sempre en el marc de la teràpia, és molt més del que creiem que era possible.

3.- Per tenir una relació amorosa profunda necessitem passió, intimitat i compromís.

Robert Sterberg va definir l’amor romàntic com la combinació de passió, intimitat i compromís (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/05/el-triangle-de-lamor-la-intimitat-i.html ). La intimitat està a la base d’aquest triangle. És la força que dóna estabilitat a una relació. En l’establiment de la intimitat hi trobem la força de la compassió, en el sentit de reconèixer a l’altra com un igual, i de la bondat, en el sentit de voler que l’altra estigui bé. La intimitat ve del vincle, de la creença en la força de la relació, per damunt dels conflictes i dels malentesos. I, per això, hi ha d’haver respecte sempre.

El compromís avui és més difícil. En un món on semblava que tot era possible, comprometre’s amb algú semblava que era una pèrdua d’independència.  L’individualisme ha guanyat la partida i molts joves veuen el compromís com la pèrdua del dret a experimentar sense límits. I no entenen que el vincle i la seva cura és donar la possibilitat d’entrar en una altra dimensió: la de les relacions profundes (siguin d’amistat o d’amor romàntic).

La passió sempre està de moda. És la mesura més vistosa de les relacions amoroses. Però té un secret: si no s’alimenta amb intimitat té una data de caducitat, que sembla estar entre els 3 mesos i els 3 anys, amb una mitjana d’un any i pico...

4.- Viure una bona vida suposa comprometre’s amb el sentit d’aquesta. Una de les maneres seria, seguint als estoics, posar-hi la recerca de la saviesa, el coratge, la justícia i la temprança (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html ).

La saviesa suposa admetre les nostres pròpies limitacions com a humans (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html ), cultivar un esperit crític i no deixar mai d’estar oberts als nous aprenentatges (amb un mindset de creixement, https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html ). La saviesa comporta la compassió, la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, la destresa a l’hora de prendre bones decisions.

El coratge ve de la força que s’ha de tenir per anar contracorrent. En primer lloc, de la capacitat d’anar endavant a pesar de la por que tots tenim en algun moment. El coratge és por en moviment, que diu Susan David. El coratge és fill de l’agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html ), de saber experimentar totes i cada una de les emocions sabent que són informació i aprenent dels altres la manera de superar els bloquejos que ens deixen els fracassos.

La justícia suposa un repte, el repte de fer el que s’ajusta als nostres valors, encara que estigui en contra dels nostres interessos. La justícia és germana de la saviesa, per una banda, i de la idea de compassió, per una altra. La justícia és difícil de trobar perquè, com explica Mark Manson a “Todo está j*dido”, suposa ésser capaç d’arribar a una moral adulta, en la que tenim el coratge de veure i assumir les conseqüències de les nostres accions.

La temprança és també un dels resultats de l’agilitat emocional, fruit de l’educació de les nostres emocions i dels nostres impulsos, de manera que arribem a fer cas dels nostres afectes al mateix temps que els usem com una guia quan prenem decisions. La temprança és el fruit de guanyar el marge dels 6 segons que ens dóna el nostre cervell a l’hora de seguir o no amb el guió d’una determinada emoció. Gràcies a aquest marge podem deixar de reaccionar amb ràbia a la ràbia, amb por a l’angoixa... 

Podem empoderar-nos d’aquests 6 segons i aprendre a ocupar-los amb el que considerem que hem de fer, amb el que trobem que està d’acord amb els nostres valors.

5.- Les 5 interaccions positives per cada una negativa són la clau de les relacions que funcionen. Només una de cada cinc parelles ho descobreixen... (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/aconseguir-entrar-en-el-club-del-20.html)

Com explica John Gottman, les interaccions positives són la base dels vincles segurs i de la intimitat. Les parelles que duren i viuen bé junts, construint un espai d’amor, són aquelles que poden fer ús de l’actitud positiva cap a l’altra persona inclús en els moments més difícils. Aquesta capacitat permet no entrar en escalades negatives quan hi ha un conflicte (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html).

Gottman parla de Masters per descriure les parelles que aconsegueixen aquesta proporció 5:1. Aquestes persones saben que els conflictes són puntuals, mentre que la relació és la base segura des de la qual intentar viure bé. Es tracta de no confondre el desacord amb la confrontació. Es tracta de saber veure el món a través dels ulls dels altres. Es tracta de no deixar-se dur per la ràbia, la frustració o la por.

L’amabilitat, la compassió i l’humor són els antídots de les guerres de voluntats i d’egos. Es tracta de construir un coixí amb ells de manera que esmorteeixin els cops dels desacords i de la vida.

Bona reflexió!

Continuarà...