Com ajuden els fracassos (amorosos)...

 

 

”L’amor veritable a la llarga és una combinació de sort, capacitat de decisió i dedicació... Si ens emboliquem amb idees sobre l’amor romàntic ens resultarà més difícil trobar-lo i mantenir-lo”. Arthur C. Brooks

 

“Els Màsters construeixen la relació peça per peça. Son companys en el camí de la vida, intentant mantenir el triangle que formen la passió, la intimitat i el compromís. Si vols formar part del club, els Gottman recomanen una sèrie de pautes: sigues amable sempre, repara de seguida el dany que hagis pogut fer, aplica’t per mantenir la calma durant les discussions, usa l’humor.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/09/romanticisme-amor-i-felicitat.html  

 

“4 persones de cada 10 no es senten segures dintre de la seva pell quan es troben en el context d’una situació íntima”  https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/deixar-enrere-les-bolles-vermelles.html

 

 

 

 

 

 

 

El mal d’amor és una de les dolències més freqüents i que ens fan patir més als humans. Al final, el rebuig o el fracàs de les relacions ens ensenyen una cosa molt important, si tenim sort: la importància de sofrir de cada vegada millor, de sofrir sabent que ens espassarà, que se n’anirà el patiment a mesura que el temps i la vida ens despistin i ens recordin el que hem après i que ens centrin en el que realment depèn de nosaltres.

Una de les coses que dic més a la consulta és que jo duc millor el fracàs perquè, en la majoria de casos, he fracassat més vegades, i per tant de cada vegada millor, que les persones que tinc al davant. L’experiència és un grau, que diuen. I, en aquest sentit, soc una privilegiada perquè vaig començar amb grans fracassos, amb grans drames, que, en les experiències que van venir després, es van anar convertint en una altra cosa: la constatació de que aquestes coses passen i que si no pots col·laborar en la construcció d’una relació funcional val més que ho deixis anar...

Fracassar bé és el resultat d’assumir una mentalitat de creixement (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/grit-o-esforc-entre-la-passio-i-la.html ). No ens enganyem, les teories romàntiques de les relacions no tenen res a veure amb la realitat de la vida (ja ho dèiem a https://benestaremocional.blogspot.com/2021/09/romanticisme-amor-i-felicitat.html ). Ni tampoc la idea acrítica de família o d’amistat. Fer que una relació funcioni té el seu què. Suposa aconseguir construir un lligam, un vincle, d’aquells que es diuen segurs (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html ). Per tant, l’important aquí serà ser capaç d’aprendre les eines que fan possible una relació saludable. És a dir, l’amor no passa, l’amor es fa. L’amor és acció.

Quan mires en perspectiva els teus fracassos relacionals, tant pel que fa a l’amor romàntic com a altres relacions que s’han anat perdent, te n’adones de que, en la majoria de casos, podien haver-se considerat com a “la crònica d’una mort anunciada”. La manca de fluïdesa en una relació està relacionada, en la majoria de casos, amb les dificultats personals que cadascun de nosaltres portem en les nostres motxilles, encara que la vida, amb els seus reptes canviants, també ajuda bastant a l’hora del fracàs. No poder parlar clarament amb algú, perquè ens falten eines a nosaltres o als altres, és l’indicador que, a la llarga, no aconseguirem una intimitat prou potent com per fer que la relació funcioni.

Tinc guardat un esquema en un quadern en el que vaig apuntar una idea sobre el que passa moltes vegades: l’atracció inicial cap a una altra persona està relacionada amb el desig, el nostre desig, i no assenyala la possibilitat d’un enteniment, sinó que ens informa del que fa que aquesta persona ens resulti atractiva. En definitiva, el teu desig parla de tu mateix, de la teva motxilla i no dona massa informació sobre el que realment pot passar amb l’altra persona. Per arribar a una relació, hauria de passar una altra cosa: la creació d’un espai, no massa contaminat pel desig, que ens permetés connectar realment amb l’altra. I això són paraules majors. Suposa escoltar de veres i fer-nos responsables de la construcció d’un espai que ens faci sentir segurs i permeti l’expressió de les emocions, els desitjos i els somnis. De fet, els estudis indiquen que l’important en l’èxit d’una relació no és l’elecció de la persona, sinó la dinàmica de la pròpia relació.

Tanmateix, aconseguir formar part dels Màsters, com diu John Gottman (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/04/7-elements-per-lexit-en-les-relacions.html), no és fàcil. La majoria de les persones que estan disposades a aprendre abans de tenir aquest privilegi, hauran de passar per una mitjana d’uns tres o quatre fracassos relacionals. I, hauran d’arribar a la conclusió de que l’important és entendre que aprendre és un procés i que, per tant, s’han de donar permís per equivocar-se al temps que miren de fer-se seves les eines que fan possible una bona intel·ligència emocional.

Fracassar amb estil, seria el lema. Fracassar amb coneixement de causa. Fracassar sabent que no hi ha un altre camí. Fracassar amb la idea de que, en un futur pròxim, el que va ser un desastre és veurà com una lliçó. Fracassar tenint en compte que “no et moriràs”, que em deia una clienta, que t’espassarà i que, a aquesta persona que consideres perduda i que penses que era “ella”, la suposada font de la teva felicitat, un dia la veuràs i li diràs “hola, què tal?!”, com si fos un veïnat d’enfora...

I, mentre la festa duri, Carpe diem!

Aprofitem per viure i per aprendre.

Bona reflexió!