Estimada Laura, ara que en fas 27...

“No tinguis por de parlar sobre el que et fa por. No tinguis por de parlar sobre el que necessitis. Les relacions estan fetes de converses. Només aquestes ens poden donar la clau del codi que ens permet entendre’ns i connectar profundament.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/10/estimada-laura-ara-que-en-fas-26.html

 

 

 

 

 

 

Estimada Laura,

Avui que en fas 27, sí 27!!!, vull felicitar-te des de l’escriptori de l’estudi per recordar-te que seguim aquí, els supervivents, pendents de que estiguis bé i de que trobis una manera de celebrar que ja vas cap als 30.

El temps passa, sense fer cas de res, ni dels guanys ni de les pèrdues. La vida continua. Així, sense més ni pus. I hem d’anar fent, omplint-la de significat, fent-nos de cada vegada més humans, fidels a les nostres potencialitats... I alegrant-nos de l’oportunitat de poder aprendre, cada vegada més, com fer que les coses siguin un poc millors, per a nosaltres i per a la gent que estimem.

En primer lloc, voldria donar-te les gràcies per ser-hi, per donar-nos l’oportunitat de felicitar-te, encara que sigui a distància. A mesura que tornes gran, de cada vegada dones més importància al cercle més proper, el de la gent amb la que pots parlar de manera profunda i franca.

Moltes gràcies per formar part d’aquest nucli.

Moltes gràcies per tot el temps compartit, per les converses, per les passejades, per les confidències, per les informacions noves...

En segon lloc, no puc deixar de pensar en la cara que posaria ton pare si es trobés aquí: una cara de satisfacció, orgull i amor. El camí no ha sigut fàcil, però has arribat a bon port, que diria el padrí Francesc.

En tercer lloc, avui que ja estàs més a prop dels 30 que dels 20 (uiii, fa vertigen!!!), vull regalar-te una brúixola, una d’aquelles que serveixen per no perdre el nord i saber que vas en la direcció correcte. No és meva (prové d’un dels posts de Mark Manson, encara que ell també se l’ha apropiada de la tradició del que s’anomena Ikigai, mira https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/ikigai-sentit-entrega-i-passio.html ).  Me la faig meva, customitzant-la. Per tal de fer-la servir bé, i saber que estàs en la direcció de viure una bona vida, has de tenir en compte quatre paràmetres:

 

•   Has de conèixer els teus valors. No es tracta de fer el que t’agrada, es tracta de fer el que està d’acord amb els teus valors. Saber el que trobes important fa que, en els moments difícils, aconsegueixis seguir endavant. Es tracta de donar sentit al que fas i anar superant els moments complicats gràcies al fet de tenir clar que fas el que has de fer. En el teu cas, pel que fa als teus valors, hi trobaríem la responsabilitat, la compassió, la curiositat, les ganes de superació personal.

•  Has de fruir dels problemes que has d’anar solucionant. La vida està plena de problemes. La gent entra a la teva vida amb el seu sac de problemes. Tu no pots solucionar els problemes dels altres, però sí pots triar compartir la vida amb persones que et posen al davant reptes que t’agraden i que t’ajuden a créixer. Mira de fixar-te en quins problemes t’engresquen, encara que a la majoria de gent no les passi el mateix. Aquests problemes són els que assenyalen que estàs funcionant d’acord amb els teus valors. Si tries els problemes adequats, estàs consolidant els valors adequats.

•   Has de dedicar-te al que se’t dona bé fer. Necessites invertir el temps que faci falta per anar recollint les eines necessàries per tal de ser bona en el que fas. Això et dona l’oportunitat de trobar la joia al temps que practiques les teves fortaleses.

• Has de trobar un propòsit, un compromís amb alguna cosa que sigui més gran que tu mateixa. Una vegada que has trobat el problema en el que vols invertir el temps, assegura’t que suposa alinear-te amb un propòsit superior, en el teu cas podria ser el concepte d’ajudar a altres humans, per exemple.

 

Entens ara perquè la majoria de vegades que fas balanç de la teva setmana me dius “Ha anat bé, la setmana, la veritat...”? És el resultat de respondre, sense saber-ho, a les respostes de la brúixola...

Molts d’anys, Laura!!!

Una forta abraçada d’aquelles de veres...