La metacognició o com millorar la nostra capacitat de resposta...

“I, en un cert moment, quan el cap et deixa agafar distància, acabes entenent que l’ona és allà i està fent el que ha de fer: moure’t perquè entenguis que encara no en pots sortir…

Mou-te. Físicament. Camina.
Has d’agafar distància.
Veure’t des de fora.
Ser conscient del que està passant ara i aquí.
Medita.
Aplica l’autoconsciència, la metacognició.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/ser-conscient-del-que-esta-passant.html 

“L’autoconsciència es treballa a partir de centrar l’atenció en tots els detalls de la nostra reacció davant una determinada situació, sense judicis, mirant de documentar de la manera més honesta possible les nostres reaccions emocionals i els nostres pensaments.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/per-si-volguessis-millorar.html 

La metacognició suposa prendre consciència del que està passant i entendre com funcionem els éssers humans (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/12/el-cami-per-arribar-ser-un-poc-mes-felic.html).

A més, és la primera passa en la gestió de les emocions i implica l’activació de l’àrea del Còrtex Prefrontal, relacionada amb la reflexió i la presa de decisions.

Les tres preguntes que poden ajudar-nos a treballar la metacognició són:

* «Per què estic pensant això?» (Estic cansat, enfadat o tens? Estic reforçant aquests pensaments a força de donar-hi voltes?)

* «Quines coses don per certes?» (Estic donant per certa la mala intenció de l’altra persona? Que la meva posició és l’única correcta? Que disposo de tota la informació?)

* «El meu raonament està condicionat per les meves emocions?» (Si em sento atacat, passo a ser hostil de manera automàtica? Què passaria si estigués content? Raonaria igual?)

Treballar aquestes preguntes pot fer que siguem més realistes i pràctics davant una determinada situació o problema.

De fet, els estudis mostren que les persones que puntuen alt en metacognició fan una sèrie de coses:

1. Se n’adonen de les seves emocions abans de reaccionar. 

D’aquesta manera, poden donar una resposta que no sigui purament emocional. Això és possible perquè fan una pausa i es demanen si qui està responent és l’emoció (por, ràbia o angoixa) o si la seva posició està d’acord amb els seus valors.

1. Qüestionen les pròpies creences.

No accepten un pensament simplement perquè les fa sentir bé o perquè les fa sentir que tenen raó. Es demanen: «Això és veritat o simplement forma part de la meva zona de confort?». Tenen en compte el biaix humà de confondre la veritat amb la repetició.

3. Se n’adonen dels seus propis prejudicis.

Tothom té biaixos cognitius. Però les persones amb un alt nivell de metacognició intenten adonar-se’n quan apareixen per tal que no les condicionin a l’hora de prendre decisions. La pregunta és: «Estic veient les coses amb claredat o veig el que vull veure?». En aquest punt és on hi ha la diferència entre les bones decisions i les que no ho són.

4. Canvien d’estratègia quan veuen que la que estan aplicant deixa de funcionar.

La majoria de la gent té tendència a repetir els patrons de sempre. Les persones amb alta metacognició se n’adonen quan una estratègia no funciona i són capaces de canviar abans que el cost sigui massa gran. No estan atrapades per la necessitat de tenir raó; estan compromeses amb la millora contínua.

5. Són conscients del que no saben.

Els estudis indiquen que només entre un 10 % i un 15 % de les persones són realment autoconscients. Les altres, entre un 85 % i un 90 %, estan convençudes que ho són. Les persones amb una alta metacognició pertanyen al primer grup i comproven de manera activa i conscient els límits dels seus coneixements.

6. Aprenen més ràpidament dels errors.

Quan cometen un error, les persones amb alta metacognició es demanen: «Què estava assumint que ara he comprovat que era erroni?». Aquesta pregunta activa el còrtex prefrontal anterior, de manera que l’error passa a ser una dada a tenir en compte en lloc d’una font de vergonya. No només continuen endavant, sinó que aprenen abans la lliçó.

7. Treballen aquestes eines de manera deliberada.

La metacognició no és una capacitat fixa. La investigació sobre el tema demostra que es pot entrenar. Per tant, les persones amb alta metacognició dediquen temps i esforç a treballar els aspectes anteriors.

Bona pràctica!