“Les normes les has de decidir tu. Ets l’adult: tu poses els límits”
Paul Dix “Cuando los padres cambian todo cambia”.
“Als pares, primer, se les ha de demanar que facin bé els que només ells poden fer bé. Per exemple, la higiene de la son. Els nostres fills de cada vegada dormen menys i és essencial que dormin bé i les hores que les toquen per tal que puguin prestar atenció a classe. Inclús la seva memòria, la seva capacitat de retenció, la seva atenció, totes aquestes coses depenen en gran part de la higiene de la son. És important que facin exercici. Els nins han de córrer. (…) Un nin ha de caure per tal d’aprendre el perill de córrer de manera desquiciada. A més, la falta d’exercici està associada amb la falta de son”
“Els nostres fills no disposen d’espais on viure aventures sense la supervisió d’un adult. (…) No me canso de repetir-ho, la sobreprotecció és una forma de maltractament, perquè quan tu sobreprotegeixes al teu fill per evitar-li xocs amb la realitat, li estàs impedint que gestioni la seva relació amb la realitat. (…) Han d’aprendre a frustrar-se perquè no tot el que volem pot fer-se realitat.”
“En una casa les paraules màgiques han de ser fomentades com una Clau essencial de l’educació dels nins, perquè obren moltes portes. (…)Una persona que utilitza de forma creible “gràcies”, “per favor”, “confio”, “conta’m”, “tens raó”… ens guanya la confiança”
“En l’últim informe Pisa es diu que els nins que treuen els pitjors resultats són els que s’enporten el seu mòbil a l’habitació”
Gregorio Luri Entrevista del 17/11/2024 al Diario de Mallorca.
Torna als bàsics.
Això és el que proposa Gregorio Luri en la seva entrevista d’aquest diumenge al Diario de Mallorca.
Aquest és el missatge que ja enviava fa molts anys el pedagog Salvador Cardús en el seu llibre “El desconcert en l’educació”. Ell proposava que “l’element principal de tota educació és l’establiment de rutines. Rutines d’estudi, rutines sobre les formes en les relacions personals, rutines d’higiene i de salut, rutines de responsabilitat en les tasques domèstiques, rutines en les menjades, rutines en l’horari de llevar-se i anar a dormir, etc.” (Vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/12/la-importancia-de-les-rutines.html).
Aquest és el missatge que trobem en el llibre “Si los padres cambian, todo cambia” de Paul Dix (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/si-vols-canviar-les-teves-relacions.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/coherencia-consistencia-respecte.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2024/03/les-relacions-es-construeixen-amb.html).
Aquest és el missatge que ens envia Johann Hari des del seu llibre “El valor de la atención”. El que començava com un estudi sobre els seus problemes de dispersió i de focus, acaba amb una reflexió sobre el món en el que viuen els nostres fills i què podem fer perquè no siguin engolits pel que s’anomena “capitalisme de vigilància” (les tècniques que usen els enginyers que hi ha al darrera de les xarxes socials per tal de mantenir-nos pendents de la pantalla).
Anem accel·lerats, ens recorda Hari. No tenim temps. Però estem de cada vegada més temps enxufats al mòbil. Creiem que sabem fer multitasca, cosa que l’únic que fa és que siguem més imprecisos i més ineficients.
Estem dispersos. Ens costa llegir. Ens costa pensar de manera profunda. Ens costa badar.
Els nins també. I, de cada vegada més, tenen resultats pitjors a l’escola. Llegeixen més tard i pitjor. Hi ha una pandèmia de problemes d’atenció.
Què té a veure això amb el que assenyalen Salvador Cardús, Paul Dix i Gregorio Luri?
El retorn a les rutines bàsiques.
Fes una higiene de son. Els nins, des de finals del segle passat, dormen una hora i mitja menys de mitjana cada dia. El cervell no funciona bé si no dorm bé.
Dormir permet que el cervell “faci neteja” i que reorganitzi la informació i les emocions del dia. Dormir quatre dies seguits només quatre hores fa que el cervell funcioni com si tingués una gran quantita d’alcohol en sang.
Deixa jugar lliurement. Els nins, des de finals dels 90 del segle passat, de cada vegada fan menys coses amb altres nins sense la supervisió d’un adult (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/quan-els-pares-posem-en-perill-la.html). Els estudis indiquen que això està generant una ona d’angoixa relacionada amb els sentiments de falta de competència i autonomia personal (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/10/igeneracio-els-nadius-digitals-i-la.html).
Fes que els nins puguin moure’s. Els nins, des de finals del segle passat, de cada vegada fan menys passes, menys exercici. Estan com a confinats. La falta d’exercic físic té seqüeles sobre el funcionament de tots els sistemes corporals, inclós la son, la memòria, la concentració i l’estat d’ànim. Sense parlar de l’excés de pes.
Fes que estiguin menys amb el mòbil. Com assenyala Luri a l’entrevista i Twenge al seu llibre sobre els de la iGeneració, estar molt amb el mòbil està correlacionat amb problemes de rendiment escolar, problemes d’autoestima, problemes relacionals i angoixa i depressió. Fes que deixin el mòbil a carregar en un lloc compartit, fora de la seva habitació.
Dóna eines que les ajudin a millorar les seves habilitats socioemocionals. Practica les paraules màgiques: gràcies, per favor, perdó, conta’m que et passa, confio en tu… Fomenta les interaccions presencials amb amics, família i comunitat. Posa límits i practica estratègies de regulació emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/10/joves-nins-pares-i-mobils.html).
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada