“Entre l’estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai tenim el poder de triar la nostra resposta. En la nostra resposta hi ha la nostra possibilitat de creixement i la nostra llibertat”
Viktor Frankl “L’home a la recerca de sentit”
“He arribat a la conclussió [després de tota la investigació] de que la capacitat per desenvolupar la concentració és com una planta. Per tal que creixi i floreixi al màxim de les seves potencialitats, la concentració necessita que es donin certes coses: el joc en el cas dels nins i el flux en el cas dels adults, llegir llibres, descobrir activitats amb sentit en les que ens volguem concentrar, diposar de temps per tal que la ment divagui i d’aquesta manera poder donar sentit a la vida, fer exercici, dormir correctament, alimentar-se amb menjar nutritiu que permeti el desenvolupament d’un cervell sa i experimentar una sensació de seguretat.
A més, hi ha certes coses de les que ens hem de protegir, perquè perjudiquen l’atenció: massa velocitat, massa canvi d’activitat, massa estimulació, una tecnologia pensada per reternir-nos i enganxar-nos, l’estrès, l’esgotament, el menjar processat carregat de colorants, la contaminació de l’aire”
Johann Hari “El valor de la atención”
“la resiliència en temps de crisi és el resultat de seguir entrant en flux”
Adam Grant
La majoria d’adults occidentals només són capaços de prestar atenció de manera concentrada durant uns tres minuts.
La majoria d’adolescents poden mantenir centrada la seva atenció durant un poc més d’un minut.
Podem pensar amb claretat en aquestes condicions?
Podrem solucionar els problemes que ens van sorgint com a individus i com a societat?
Johann Hari, i tots els experts que es dediquen al tema de l’atenció, mostren la seva preocupació en el seu llibre “El valor de la atención”.
Els estudis que han fet determinades xarxes socials sobre la seva responsabilitat en aquest tema han conclós que sí, que passar temps en les xarxes és problemàtic per la nostra capacitat de prestar atenció (a part que, segons les dades dels tècnics que han contractat ells mateixos, dona com a resultat una radicalització de les opinions i una tendència a reforçar la visió negativa de la vida).
El fet que aquestes xarxes depenguin del temps que estem connectats, ja que viuen de la publicitat que les finança i de les dades que les hi proporcionem, fa que el seu objectiu sigui que hi passem el major temps possible.
Què ha passat després que es trobessin amb aquests resultats? Hari explica que, simplement, han desmantellat la comissió que investigava el tema.
Què podem fer? -es demana Hari. Com podem recuperar l’atenció per dedicar-la al que ens convé?
Vet aquí el seu programa de sis passes:
Una.- Arribar a un compromís previ amb un mateix per tal de no canviar tant de tasca i mantenir millor la concentració.
Un compromís previ suposa preveure què pots fer per posar-te més difícil usar el mòbil per procrastinar, per exemple. En aquest cas, ell usa una kSafe, una capsa que tanca hermèticament durant el temps programat i que no pots obrir abans d’hora. A més, hi ha tota una sèrie d’apps que poden limitar el temps que passem a xarxes socials i que poden instal·lar-se fàcilment al mòbil. O, inclús, aplicacions que poden bloquejar internet pel temps programat.
Dues.- Deixar de castigar-se i mirar de crear condicions per entrar en flux.
Hari es desconcentrava amb facilitat i després entrava en un cicle de pensaments negatius per castigar-se (“Ets un vago, no ets prou bo, estàs fatal…”). A partir dels estudis sobre l’estat de flux va decidir canviar d’estratègia. Es tractava de facilitar entrar en flux (vegeu htpss://benestaremocional.blogspot.com/2013/10/el-cami-cap-als-estats-de-flux.html i
https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/entrar-en-flux.html)
Les preguntes per crear les condicions per entrar en flux són:
Què puc fer que sigui significatiu per jo, ara?
Com puc col·locar-me en la frontera de la meva zona de confort per poder avançar un poc més?
Quina activitat puc fer ara mateix que compleixi aquests criteris?
Tres.- Fer desconnexions digitals.
Cada cert temps, Hari es desconnecta durant un parell de setmanes seguides de les xarxes digitals. En total, passa sense xarxes gairebé sis mesos. Avisa quan comença i acaba la seva desconnexió.
Quatre.- Donar espai a la ment per divagar.
Els estudis assenyalen que, després d’un esforç cognitiu, anar a passejar, sortir a l’aire lliure, permet al cervell engegar l’anomenada Xarxa per Defecte que va passant pel passat cap al futur i estableix connexions entre les diferents coses que hem après. Hari fa una volta d’una hora cada dia, sense cap tipus de tecnologia, i ha vist com la ment “es passeja” i troba relacions inesperades entre diferents idees.
Cinc.- Veure el dormir les hores necessàries com una cosa fonamental.
Hari confessa que, abans de fer el camí d’entendre com funciona la nostra atenció, veia el fet de dormir com una pèrdua de temps. Ara està molt pendent de seguir el seu ritual per assegurar que dorm bé: no mirar pantalles dues hores abans d’anar a dormir, encendre una espelma perfumada, mirar de desconnectar del tràfec diari.
Sis.- Deixar jugar lliurement als nens.
El joc lliure, com vèiem a l’entrada anterior (recuperar-latencio-perduda-1-les.html), és un element fonamental per generar l’autoregulació de l’atenció. A part d’estar relacionat amb l’aprenentatge d’habilitats socials i promoure la capacitat de regular les emocions.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada